La Unitat docent UDACEBA forma a metges i infermeres d’atenció familiar i comunitària
Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.
(Prem a la imatge per descarregar-lo)
Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!
Des de les primeres reunions del nostre grup, vam arribar a un clar consens sobre quin punt de partida havien de tenir les nostres futures activitats i intervencions.
“Tot el que fem no ha de partir de les necessitats dels professionals, si no que ha de partir veritablement de les necessitats particulars de les persones i comunitats amb les que treballem diàriament”
Així doncs, vam decidir realitzar un estudi descriptiu multicèntric per conèixer la nostra població.
Van participar sis centres de salut. EAP Sardenya, EAP sagrada Família i EAP Dreta de l’Eixample de Barcelona, EAP El Remei i EAP Osona Sud – El Congost, de Vic i CAPI Baix-a-Mar de Vilanova i la Geltrú.
Vam dissenyar una enquesta per ser autocumplimentada dins de la consulta pels cinc primers pacients programats en les agendes de medicina i infermeria durant un període de dues setmanes, que recollia informació sobre:
Finalment es va realitzar una anàlisi estadísitica global i comparativa entre centres i vam obtener els següents resultats:
Vam reunir 700 enquestes
L’edad mitjana de la població és de 58.2 anys (DE 18.38, mín 16, máx 99). El 58.7% són dones.
Respecte l’estat civil, hi ha més persones casades en les poblacions de fora de Barcelona (p=0.042)
En els centres de Barcelona porten més de 30 anys vivint al mateix barri, a diferència de la resta que en porten menys de 30 anys.
Més d’un 60% de la població enquestada, té accés a internet i/o Smartphone
El 46 % de la població enquestada té un nivell d’estudis de primària.
Respecte la situació laboral, destaca que el 43.71% dels enquestats està actualment jubilat. El 33% treballa actualment a temps complert (25.8%) o parcial (7.14%) i un 8.29% està a l’atur
Sobre l’Autopercepció de Salut:
El 67.7% desconeix què és la Salut Comunitària (SC) i més del 75% no asisteixen a cap activitat que impliqui convivència amb altres persones. Malgrat aixó, més del 70% tenen la percepció de que la Salut Comunitària pot millorar la seva salut.
Hi ha diferències estadísiticament significatives entre els centres estudiats respecte l’assistència a xerrades, conferències i col.loquis. També en l’assistència a passejades, sortides, excursions així com a ioga, pilates, gimnàstica que són similars en l’assitència a exposicions. En els centres no urbans és superior l’assistència a festes populars, balls, actuacions, etc.
El 44.7% desitjaria saber més sobre algun aspecte de salut.
El 69.57% realitza activitat física
La gran majoria, el 81.57% contacta amb el personal sanitari del EAP (medicina i infermeria) com a font principal de informació de salut, el 22% ho fa amb familiars i/o amics, el 13.57% al farmacèutic, el 14.14% consulten llibres o revistes i el 22% fa servir internet com a font d’informació.
Les nostres conclusions:
L’avaluació de les necessitats de la població així com la detecció de les seves particularitats i preferències, aporta rigorositat científica a la nostra activitat i ens ha ajudat en el mapeig i en la detecció d’actius en salut de les diferents poblacions estudiades, fet que esdevé clau per planificar les futures intervencions.
Creiem que una bona part de les diferències objectivades entre centres poden argumentar-se des de les diferències existents en condicions de vida i treball, així com de l’entorn entre les persones que viuen a grans ciutats com Barcelona i els nuclis urbans més petits.
Encara existeix molt camí per donar a conèixer la SC en la nostra població, i això val la pena viure-ho com una font de motivació pels diferents equips que formem Fem Salut al Barri.
Si voleu conèixer en major profunditat els resultats o algun altre aspecte de l’estudi podeu consultar l’actual edició del Butlletí APSalut.
Marta Coderch
EAP Sardenya
Dia: 6 d'abril 2017 Lloc: Vilanova i la Geltrú
Caldrà inscripció prèvia
8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació
9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG
9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”.
11:00-11:30 Descans
11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en grups.
12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos
14:00-14:15 Comiat i entrega de premis.
Descarrega el programa aquí
En el marc de la 1era Jornada Comunitària d’UDACEBA del 6 d’abril de 2017 hem proposat un concurs de fotografia de temàtica comunitària.
Qui s’anima?
Aquí teniu les bases:
BASES CONCURS DE FOTOGRAFIA
Normativa:
Objecte
Consisteix en l’exposició de fotografies fetes per professionals pertanyents a l’Unitat Docent ACEBA de qualsevol estament i que tinguin relació amb l’àmbit de salut comunitària. Les fotografies hauran d’estar fetes dins o fora del centre d’atenció primària.
Termini
El termini per presentar fotografies s’iniciarà del 1 de Març de 2017 a 31 de Març de 2017
Forma de participació
Per participar en l’exposició s’haurà d’enviar la fotografia a través de mail o publicar en xarxa social (Instagram/Facebook/Twitter) amb el #jornadacomunitariaaceba
Els participants hauran de:
Realitzar una fotografia d’elements relacionats amb l’àmbit de salut comunitària identificables i diferenciadors. Posar un títol a la fotografia, preferiblement identificatiu del lloc o l’acció fotografiats.
Etiquetar la fotografia amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba, sens perjudici d’altres etiquetes que l’autor de la fotografia vulgui incloure. Es pot incloure geolocalització. Les fotografies s’exposaran en la Jornada de Salut Comunitària i posteriorment podran ser exposades en els centres d’atenció primària com exposició itinerant.
El fet d’etiquetar la foto amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba implica el reconeixement, per part de l’autor, que la foto etiquetada s’ha fet per participar en aquest concurs i l’acceptació de les bases del mateix.
No hi ha limitació a la quantitat de fotografies per participant i no es tindran en compte les valoracions d’altres usuaris sobre les fotografies que hi participin.
Es pot participar en el concurs amb fotografies fetes amb anterioritat a la publicació d’aquestes bases que es presentin dins els terminis establerts i que compleixin totes les condicions de participació.
Característiques de les fotografíes:
Els participants, pel fet de participar, declaren sota la seva responsabilitat que cada imatge s’ha fet sota les condicions expressades abans:
– Inclou un element diferenciador i identificable en l’àmbit de salut comunitària.
– L’ha fet el participant i és una obra original seva.
– No té cap contingut ni material obscè, sexualment explícit, violent, ofensiu, incendiari o
difamatori.
– Ha obtingut les autoritzacions legalment necessàries de les persones i entitats que hi
puguin aparèixer.
El comitè organitzador tindrà la facultat de rebutjar les fotografies i els missatges que
incompleixin les característiques anteriors, que malmetin la imatge institucional del centre, així com les que siguin discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Premis:
El premi serà anunciat durant la Jornada de Comunitària i consistirà en ser portada de l’APSalut i el reconeixement del premi en la mateixa publicació.
Condicions de participació
Persones físiques:
Pot participar en el concurs fotogràfic qualsevol persona física de 18 anys o més que treballi en qualsevol dels centres que pertany a ACEBA.
Contingut de l’obra presentada.
Els participants seran responsables davant de tercers del contingut o aparició de persones que no hagin donat el seu consentiment.
Acceptació de les bases:
La participació en el concurs suposa l’acceptació íntegra de totes les bases, així com
la submissió expressa a les decisions interpretatives del jurat.
Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.
El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.
Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”
Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.
Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”. Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte. També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar l’observatori de Salut d’Astúries com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.
Em salto el taller per parlar-ne al final.
La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.
Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”. Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.
Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.
El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:
Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.
Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.
Oriol Huguet (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!
L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.
Des de juliol de 2014, l’ABS Centelles és un centre referent per la captació de mares donants de llet. Fem difusió de l’existència del banc i al mateix temps ens encarreguem de realitzar l’entrevista inicial i l’extracció de sang per saber si les mares poden ser o no donats. Amb aquesta iniciativa s’ha buscat facilitar l’accés de les possibles dones donats de llet materna d’osona i rodalies al banc de llet, estalviant el desplaçament de les dones fins a Barcelona o Manresa.
L’objectiu és captar possibles mares donants de llet materna tot i fent d’intermediaris entre les mares i el banc de sang i teixits.
La nostra feina és informar a mares que estan alletant als seus nadons de l’existència del banc de llet així com de fer l’entrevista inicial i l’extracció de sang per tal de poder iniciar el procés de donació, si la dona és apta.
L’activitat aquest any (juny 2015 a juny de 2016) ha disminuït respecte l’any anterior passant de 20 a 13 mares donats. De les 13 mares només 4 són de la nostra ABS.
El dia 16 d’abril, coincidint amb la marató de sang, varem posar una parada informativa per promocionar la donació de llet materna.
Dicen, que la magia, ocurre justo donde acaba nuestra zona de confort…y he comprobado que es así, pues hace pocos meses dejé lo que siempre había sido: una estudiante, para convertirme en residente de MFYC. Como tal, es para mi todo nuevo y emocionante, me apasiona el día a día, y lo más rutinario me parece igualmente espectacular, incluso mágico…Sin embargo, hay algo a lo que estoy muy acostumbrada, un entorno seguro, conocido, del que nos hacemos parte los profesionales de la salud durante nuestra formación, ese lugar confortable, son las consultas; un lugar, que por el contrario, para el paciente es siempre ajeno y hostil…Y esto, me ha hecho pensar, ¿Qué pasa con los pacientes al salir de nuestra consulta?
Fue así como recordé ese segundo nombre, a veces olvidado, de nuestra especialidad…COMUNITARIA…creo haber dado en la clave! Pues que mejor manera de acercar la medicina a la sociedad, que acompañándoles en el día a día, en su medio, donde los recursos del entorno, las capacidades y necesidades del grupo sean herramientas para el beneficio común. Además, es para nosotros una oportunidad de salir de ese ambiente conocido, acabar con la monotonía, romper las barreras de la consulta y dejar nuestra magia brillar.
Y que oportuno pensamiento, cuando recientemente se han abierto inscripciones para el curso online de Salud Comunitaria, impartido por el Dr. Juan Domingo Molina, organizado por la CAMFIC, el cual es online, gratuito y según todas las opiniones que he podido captar, sumamente recomendado! Me he apuntado sin dudarlo! Además, ocurre una acertada coincidencia, el que la rama comunitaria de nuestra unidad docente está en pleno crecimiento. Así que, seas médico, enfermera, adjunto, residente mayor o recién llegado, como yo, me gustaría con éstas líneas ser una chispa, que encienda el interés de alguno (y espero muchos!) en participar y acercarse a la salud comunitaria. Estamos en un momento clave, en el que elegimos formar parte de algo distinto, nuevo e interesante, que está naciendo frente a nosotros, de lo que podemos aprender y puede cambiar la vida de muchos, e incluso la nuestra… te lo vas a perder?
El curso se llevará a cabo del 30 de enero al 30 de abril de 2017, inscríbete ahora y no pierdas la oportunidad!
Enlace directo al curso: http://www.camfic.cat/DetallActivitat.aspx?id=6997
Patricia Montenegro Lafont
R1 Medicina Familiar y Comunitaria.
Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya
Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!
En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.
-Quant fa que vas deixar de fumar?
-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia
-Durant quant de temps havies fumat?
-Buuff… uns 30 anys …
-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.
-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.
-Com vas fer-te pacient expert?
-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.
-Alguna anècdota que t’hagi succeït?
–Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…
-Què canviaries del programa?
-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.
-Ha estat una experiència positiva?
–Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.
Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.
David Ginesta
L’ associació ÉS PER TU és una ONG amb seu a Barcelona. Els cooperants han organitzat des de l’any 1998, viatges i estades a Catalunya de nens i nenes ucraïnesos, afectats per les radiacions derivades per l’explosió nuclear de Txernòbil. Els projectes es poder treure els nens de les zones contaminades i portar-los a Catalunya per a que puguin recuperar les seves defenses naturals entre set i vuit anys, segons el criteri mèdic, així, és la millor manera d’evitar possibles malalties futures originades per la radioactivitat.
Els nens ucraïnesos estan amb nosaltres al nadal (aproximadament un mes) i a l’estiu (aproximadament dos mesos).
Procedeixen de la població de Ivankiv (Ucraïna) i de les aldees properes a pocs quilòmetres de la central nuclear i “ÉS PER TU” és l’única associació de Catalunya que col•labora amb el centre oficial “Doviria” creat per la UNESCO per atendre aquests nens amb tota la seva problemàtica adquirida.
Les edats dels nens que viatgen per primera vegada, estan compreses entre els sis i deu anys.
Després de 25 anys de l’explosió, encara han de passar 1000 anys perquè les zones contaminades tornin a estar completament netes. La radioactivitat ho contamina tot, des de l’aigua que beuen, l’aire que respiren, passant pels aliments que cultiven i que més tard consumeixen.
Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroide, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques.
Estem treballant a fons perquè els costos per a les famílies siguin els més baixos possibles, perquè així, el seu esforç sigui menor en aquests moments econòmics.
El programa bucodental s’inicia al 2012, amb la doctora Berta Agustí, actualment s’encarrega la Dra Rivas, Dra Rodriguez , Dra Diez-Cascón i Dra García. Nosaltres com a centre hem dissenyat un programa de salud bucodental, per al nens i nenas acullits a Cataluya. El programa consisteix en la prevención i tractament de caries, malposició i malalties de genives.
Desde l’any 2015 vam rebre una subvenció de l’ONG i tením els costos de material coberts.
Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.
Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.
De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).
Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.
El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.
La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.
Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.
La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…
L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.
Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.
L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?
Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.
I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.
La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.
Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!
Alba Cabellos i Anna Blasi
CAP Sagrada Familia