APSalut, 10 anys de divulgació de l’Atenció a la Comunitat

Albert Casasa. Cap d’estudis d’UDACEBA

La revista de la unitat docent UDACEBA, el Butlletí APSalut, compleix 10 anys aquest 2023. La continuïtat durant tant de temps és una fita per qualsevol revista. El butlletí és una de les eines de cohesió de la nostra comunitat docent i té com a objectiu principal ser el portaveu de les persones que la formen, i l’altaveu de les activitats que anem realitzant residents, tutors i altres col·laboradors.

La formació dels residents de medicina i infermeria familiar i comunitària abarca moltes competències. Pel que fa a l’atenció a la comunitat, la unitat docent ha estat curosa procurant introduir als residents de manera dinàmica i intensa  en aquesta disciplina . Per això es va crear el grup Fem Salut al Barri

Pel que fa al Butlletí APSalut, hem volgut revisar ara que fa 10 anys, quin pes han tingut els articles relacionats amb l’atenció a la comunitat.

D’entrada, la revista va tenir una bona iniciativa: una de les seccions  es diu “salut Comunitària”.

En aquesta secció s’han publicat 21 articles .Us deixem l’enllaç a la secció.

Han participat `professionals de diversos estaments : metges de família, infermeres, treballadors socials, MIR, IIR, mediadora social i altres…

… i de 8 centres, entre centres de salut, centre jove de sexualitat, escoles…

Hi ha hagut articles tots els anys menys el 2018.

Temàtiques:,  experiències en centres comunitaris, prescripció social, el rol d’infermeria, sexualitat i gènere, atenció a la gent gran, activitat física, hàbits alimentaris,  societat multicultural.

La revista ha reflectit els darrers anys una bona quantitat de treballs i iniciatives relacionades amb l’atenció a la comunitat que esperem que segueixi i s’incrementi els propers 10 anys.

Feliç Aniversari Butlletí APSalut 

Autors dels articles per professió i per centres:

Títols dels articles
L’Atenció Comunitària al CAP Sagrada Família
Salut Comunitària, més que mai!
Model d’Atenció Residencial a Centelles
Salut Comunitària. Coneixent la nostra població
El dia que em vaig enamorar de tu… Salut Comunitària!
L’educació a l’Escola La Sínia: una responsabilitat compartida
La Comunitària existeix. Experiència a l’ASPB
Fem salut al barri
Ser pobre perjudica seriosament la salut
Abordatge comunitari a Primària: un camí per la implicació des de la prescripció social
Intervenció comunitària en un Economat Social
Petanca autogestionada: la imatge d’una experiència de Comunitària
Drets, feminisme i model biogràfic, vèrtex d’un triangle per a l’atenció en salut sexual a la joventut
El maltractament a la gent gran: una realitat oculta
Activitat física, exercici i qualitat de vida en tutors i residents
Conectando Cangues d’Onís. Visibilización y Dinamización de Activos para la Salud
Per una convivència multicultural saludable: cal mediació
2020 Nursing Now: L’any de les infermeres del CAPI
Infermera… i què?
Sostenibilitat del sistema alimentari mundial
Portar un cognom, Comunitària

LA NOVA REALITAT COMUNITÀRIA

Sovint es parla de la gran adaptabilitat del sistema sanitari a la pandèmia actual i de com les persones també han desenvolupat capacitats per ajustar-se a aquesta nova realitat dins les seves llars. No obstant, cal fer esmena del canvi més subtil però poderós que ha experimentat la comunitat, tant a nivell veïnal, de portes enfora així com dels serveis i entitats que formen part d’aquest teixit comunitari dels barris i treballen en coordinació constant per a cobrir les necessitats de la seva població.

La pandèmia ha suposat per als serveis i entitats que realitzem activitat assistencial i comunitària i, en particular per al Treball Social Sanitari, l’oportunitat de poder gestionar recursos socials abans fora del nostre abast i que ara són un clar exemple de la integració social i sanitària i un valor afegit en l’atenció a les persones que atenem.

Ara i en els darrers mesos de la pandèmia és igual de necessària una atenció des del model biopsicosocial a les persones afectades pel COVID-19, ja sigui monitoritzant la simptomatologia de la persona, acompanyant-la emocionalment i oferint la possibilitat de que pugui rebre medicació i/o àpats a través de la xarxa de suport, entre d’altres.

La intervenció integrada entre serveis i entitats ha posat a l’abast de la població nombrosos recursos per pal·liar problemàtiques resultants d’un escenari d’incertesa que, en prolongar-se, obligaven a l’aportació constant de noves solucions.

Així, en les primeres setmanes de març es van activar moltes xarxes veïnals de suport en aquells aspectes no coberts encara pels serveis públics. Algunes d’elles preexistents, d’altres iniciades per joves que, en trobar-se a casa amb els seus projectes aturats sentien que havien d’aportar el seu temps en benefici de la seva comunitat gran i infantil. Va haver una vinculació mútua des de salut tant per derivar casos com per assessorar-los en poder realitzar un suport de forma segura.

De la mateixa forma, es va iniciar un treball intensiu i d’estreta col·laboració entre Treball Social Sanitari del CAP, els Serveis Socials municipals, així com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), amb objectiu de cobrir situacions d’urgència social detectades des de l’atenció primària de salut.

Des dels inicis de la pandèmia, continuen en actiu serveis habilitats per oferir una atenció social i sanitària a les persones i famílies afectades per COVID-19. Des de la vessant social, per tal d’optimitzar l’atenció a domicili de les persones afectades per COVID-19 i amb necessitat de quarantena, l’Ajuntament de Barcelona va activar el Programa de Suport a les Quarantenes, que facilita recursos a aquells pacients sense xarxa de suport efectiva per cobrir necessitats bàsiques pròpies i de les seves mascotes durant l’esmentat aïllament.

Tanmateix, des de la vessant de salut, el Consorci Sanitari de Barcelona va iniciar l’obertura dels Hotels Salut amb l’objectiu d’oferir un espai d’atenció a persones afectades per COVID-19 que no podien fer l’aïllament de forma correcta a la seva llar, a els que no en tenien i, per últim, a les persones que vivien en comunitat (residències, pisos tutelats…).

La limitació de l’assistència presencial no implica una manca d’acompanyament sinó el canvi en la manera de fer-ho. A través d’eines telemàtiques de comunicació s’ha pogut arribar als domicilis dels pacients afectats per cobrir necessitats més enllà de la salut física i social. En aquesta línia cal destacar el treball realitzat per CIPAIS, centre d’atenció psicològica vinculat al nostre territori i amb qui l’EAP manté un fort vincle de col·laboració en l’atenció comunitària. Els professionals del servei van posar a la disposició del nostre equip una línia d’atenció telefònica per tractar el malestar d’aquells pacients que estiguessin passant la malaltia o bé tinguessin un familiar hospitalitzat. Alhora, van estendre l’acompanyament terapèutic en el cas de les persones que havien perdut un familiar durant l’estat d’alarma, per tal d’ajudar en l’elaboració del dol.

La crisis sanitària i social que ens ha portat aquesta pandèmia ha tret a la llum la força de l’acció comunitària de barris, persones, entitats, associacions, serveis sanitaris… una força i un resultat del qual podem estar ben orgullosos com a societat. Des del treball social sanitari el que tenim clar és continuar endavant i no perdre la nostra visió, missió i valors davant l’atenció social a nivell individual i comunitària.

Olalla Montón Lozano
Lara Álvarez González
Unitat Treball Social Sanitari . CAP Roger de Flor
Comissió Comunitària

HOMENATGE ALS PACIENTS CENTENARIS

El dia 1 d’octubre és el dia mundial de la gent gran i per fer visible aquest dia d’una manera singular al Cap Roger de Flor vam organitzar un acte per fer un homenatge als pacients centenaris que atenem.

Quin és el secret per arribar als 100 anys ens preguntem. La xifra de centenaris s’ha doblat en els darrers temps. Són més homes que dones i ha estat una generació marcada per la guerra. Els estudis diuen que la genètica determina una una part de la longevitat i la resta s’atribueix a diferents factors ambientals. Els hàbits saludables com un dieta equil.librada, fer exercici, la meditació, tenir una bona xarxa social i familiar poden augmentar l’esperança de vida de les persones. Els estudis mèdics i la millora de l’assistència sanitària expliquen també aquest augment, I dins la veterania que dona l’edat tots els centenaris recomanen el mateix,: viure el present.

Des del centre ens vam posar amb contacte amb els pacients i la dra Nadal va anar a casa seva a fer una fotografia per captar la mirada i l’expressió dels que han viscut 100 anys. En paraules de la dra Nadal : “al contrari del que algú podria esperar quan es visita a un centenari a casa seva, no em vaig trobar persones envellides, sense vitalitat, emmalaltides o amb un grau de dependència elevat. Em va sobtar  l’energia amb la que em van obrir les portes de casa seva, la vitalitat que desprenien amb la mirada i sobretot la humilitat a l’hora de reconèixer l’esforç que segur els havia costat arribar fins a les tres xifres. En el moment de la fotografia, intentava que estiguessin relaxats i em va sobtar veure com molts d’ells, al veure’s reflectits a la fotografia, expressaven «què vell!». Aquesta va ser la senyal evident que d’esperit estan més joves que mai”.

Aquestes fotografies s’han penjat a la sala d’espera del nostre centre on tothom que es ve a visitar ho pot veure amb l’esperit de generar emocions i reflexions. Per inaugurar l’exposició de fotografies vam realitzar un acte  al nostre centre on ens varem reunir els protagonistes acompanyats dels seus familiars i tot l’equip del Cap. La trobada va esdevenir un moment màgic d’unió i com va dir el dr Jordi  “ ells eren l’exemple a seguir de com s’ha d’anar per la vida i no eren gent gran sinó joves amb experiència”

Va ser un filòsof grec que deia “ no ha de ser feliç el jove, sinó el vell que ha viscut una bella vida “ i ho vam comprovar aquell dia.

E. Florensa

Comisió de Comunitària

EAP Dreta de L’Eixample – Roger de Flor

Campanya d’informació i  vacunació de la Grip, al Mercat !!

Diumenge 24 de novembre varem ser una estona al Mercat del poble , donant consells i recomanacions sobre com evitar el contagi de la Grip i Refredats i els que varen voler també se’ls hi va administrar la vacuna de la grip. 

És una altra manera  de Fer Salut !! ,

Es una activitat comunitària i una manera d’apropar-nos a la nostra població  per  informar dels beneficis de la vacunació antigripal.

Un dels objectius  era informar, desmitificar falses creences i acostar la manera preventiva més eficaç per evitar el contagi de la grip que és la VACUNACIÓ.

Varem  passar una estona diferent i molt agradable.

Molta gent se’ns va apropar per demanar que fèiem, d’altres, tot i negant la vacunació van rebre amb molt grat la informació i el consell  i d’altres per felicitar-nos per la iniciativa, en general varem detectar molt bona acollida i no descartem l’any vinent de fer una matinal !!

FOTO: (Esquerra a dreta): Carme Sayos regidora Salut ajuntament Centelles; Sílvia Narejos Metge de Família i Directora EBA CENTELLES; Lourdes Tuneu Direcció Salut Comunitària ; Sara Esteve Infermera assistencial, referent vacunes ;Dolors Molera Infermera assistencial, subdirecció infermeria


I si afegim la comunitat a la formació dels professionals…?

Sovint, quan ens plantegem realitzar una formació en l’àmbit de la salut, busquem ponents perquè d’una forma o una altra ens puguin donar llum sobre un tema concret. Si la persona que realitza l’exposició no aconsegueix atraure l’atenció del públic, el tema s’explica d’una forma poc clara o el tema directament és poc interessant, s’aconsegueix acreditar l’assistència a una jornada o formació, però poc més.  

El passat 28 de Novembre,  es va realitzar a Vilanova i la Geltrú una jornada en salut mental que vàrem titular “Entrevista Clínica. Un repte compartit”. Aquesta jornada era un compromís del pacte territorial entre proveïdors sanitaris del Garraf i incloïa ambulatoris, CSMA, CSMIJ i CASD. La premissa en la que ens vàrem basar era en que l’entrevista clínica la conformaven dos interlocutors principals (professional de la salut i pacient) i un entorn (família) i que tots tenien que tenir veu en la formació dels professionals de la salut.

Amb aquesta premissa, vàrem definir dues taules. La primera, on els professionals del CSMA, CSMIJ i CASD, varen poder explicar i definir punts clau en l’entrevista clínica. La majoria d’aquests punts clau tractaven d’ajudar als metges, infermeres i treballadors socials d’atenció primària per tal de poder realitzar un abordatge el millor possible en el temps del que disposaven. Cadascun d’aquests professionals va fer incís i va explicar peculiaritats de l’entrevista de l’àmbit en el que treballava: adults, infanto-juvenil i drogodependències.

En la segona taula, es va convidar a dues entitats (AFAMM i Activament) en l’àmbit de salut mental a parlar sobre entrevista clínica en primera persona. 2 pacients i 2 familiars, varen explicar que és el que valoraven positivament i el que valoraven negativament quan participaven en una entrevista clínica i que no necessàriament tenia a veure amb conceptes clínics, si no amb elements com l’estigma (o etiqueta), solitud, informació,…La dinàmica com va funcionar la taula era una de les persones explicava el seu relat, i dos moderadors anaven fen preguntes sobre el seu cas; no es permetia intervenir al públic fins al final de les 4 exposicions on van poder preguntar.

Per tal de generar aquestes dinàmiques, es varen fer 4 trobades per tal d’adaptar contingut. Per aquestes trobades va ser imprescindible l’ajut de l’espai “SITUA’T” que va fer d’enllaç entre salut i pacients. En la primera trobada es va explicar la formació i es va plantejar si volien formar-ne part. En la segona trobada es va aprofundir una mica més sobre què es podia fer i amb quanta gent assistent es veurien còmodes de poder treballar. En la tercera i quarta trobada es va treballar com relatar d’una manera constructiva i positiva un relat que potser podia fer-los recordar episodis negatius o que potser els feien exaltar una mica per les vivències que van tenir. Amb tot això i un cop conegut el relat, els moderadors van fer preguntes incidint sobre els aspectes positius i aspectes negatius en l’àmbit de l’entrevista clínica.

Vaig tenir la sort de ser la persona encarregada de dinamitzar aquests grups conjuntament amb el Cristian Vinagre de l’ ”Espai Situa’t”. I dic sort, perquè crec que poder dinamitzar aquests grups m’ha aportat molt més que qualsevol seminari, curs o jornada sobre entrevista clínica que pugui fer en la vida.

Els professionals que varen assistir a la jornada, ens varen transmetre que seria important que d’ara en endavant seria importantíssim que els pacients participessin en la formació dels professionals, sobretot en àmbits sensibles com la salut mental. Per tant i acabant, sota el meu punt de vista, cal implementar la visió de la salut comunitària en la formació a professionals de la salut de forma rutinària. Recordo, una part de “l’acte mèdic” depèn del metge, però l’altre del pacient i les famílies, i sovint ens n’oblidem.

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

I després de la diagnosi… què???

El setembre de 2016 es va constituir la Taula de Salut Comunitària de Vic, impulsada pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural. Actualment la Taula de Salut Comunitària de Vic està formada per 20 professionals de 16 serveis diferents d’àmbits socials i de la salut,  local i comarcal.

Els objectius principals de la Taula de salut són:

  • Promoure la salut de la població de Vic, en tots els espais, des d’una perspectiva de salut comunitària i intercultural, posant especial atenció en aquells grups més vulnerables o amb majors dificultats de tenir les mateixes oportunitats.
  • Treballar per una millora de la qualitat de vida i benestar biopsicosocial dels diversos grups de Vic i les persones que els formen.

A iniciativa de la Taula de Salut Comunitària de Vic, es va desenvolupar la Diagnosi de Salut Comunitària de Vic, que es va presentar l’octubre de 2018.

L’objectiu de la Diagnosi era comptar amb un document objectiu, de qualitat i fidedigne de la realitat de la ciutat des d’on començar a treballar la salut comunitària.  

A la Diagnosi es van detectar diversos reptes de treball, d’entre els quals es va prioritzar de forma participativa el de les persones grans, sobretot pel que fa als temes de solitud i maltractaments.

La Taula de salut comunitària a partir de la priorització fa els següents passos:

  • Extreu una anàlisi més detallada dels temes vinculats a persones grans de l’informe global.
  • Fa cerca d’entitats, serveis i altres recursos que treballen amb el tema amb l’objectiu de conèixer tot allò que s’està fent a la ciutat en relació a les persones grans.

Convoca aquestes entitats i serveis a una dinàmica participativa al mes de gener 2019.

Dinàmica participativa 2019

Objectiu general:

  • Conèixer la situació a Vic i la perspectiva dels serveis, equipaments i recursos que treballen amb persones grans.

Objectius específics:

  • Detectar projectes, serveis, entitats i equipaments vinculats al treball amb i per les persones grans que treballen per fer front a situacions de negligència i solitud d’aquest col·lectiu.
  • Recollir iniciatives, reptes i propostes de millora entorn a la solitud i les situacions de negligència en vers les persones grans.
  • Identificar poblacions d’especial risc i situacions d’especial necessitats dins el col·lectiu de les persones grans.
  • Identificar projectes actius a la ciutat que s’adrecen a gent gran especialment vulnerable.

Conclusions

Crear una xarxa de coordinació o comissió multidisciplinària per crear sinèrgies, millorar la relació i generar vincles entre els diferents serveis i programes.

Formació de professionals.

Portar a terme campanyes de sensibilització.

Disposar d’informació sobre projectes (per exemple, “Tracta’m bé”).

Revisar protocols i crear-ne de nous.

Disposar de més recursos econòmics per oferir ajuts tipus beques menjador.

Disposar de places d’urgència en residències per casos de maltractaments o negligència

Es crea la Comissió de Persones Grans abril 2019.

Comissió de les persones Grans

Què ha fet la comissió de persones grans?

S’està treballant amb una guia de recursos vinculat a les persones grans i que aquests recursos i actius s’entrin a la web actius i salut.

Pel que fa a formació la III jornada de Salut comunitària de Vic s’emmarca amb la temàtica de les persones grans. S’inclou alguns temes que preocupen a la comissió de les persones grans com l’habitatge.

Es en el marc de la comissió es presenta el projecte TRACTA’M BÉ, una campanya de sensibilització i prevenció de maltractaments de persones grans que va néixer al Solsonès i s’ha anat estenent a diferents llocs del territori i es decideix començar a treballar-lo en clau ciutat.  

Migdies comunitaris

En els últims anys s’han iniciat a tot Catalunya diversos projectes i iniciatives de prescripció social, que tal com s’explica a l’entrada del mes d’agost de 2018 ( EAP EL REMEI, Marta Dachs),  és  un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. Una forma de recomanar quelcom més que fàrmacs, de sortir de la consulta per anar a cercar salut a la comunitat.

Al barri de la  Sagrada Familia, des de la taula de gent gran del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), va sorgir la necessitat de fer un circuit de prescripció a nivell comunitari: on totes les entitats i serveis de la taula (com associació de veïns, Espai de la Gent Gran, serveis socials, primària de salut, Biblioteca Municipal…) en poguéssim ser prescriptors i també receptores. Se’n va fer primer una prova pilot  i després s’ha iniciat de forma regular des de gener de 2019 amb força èxit.

En començar a explicar el projecte a l’equip ens vam adonar de la importància de conèixer de primera mà els projectes i activitats (actius de salut) on dirigiríem als nostres usuaris. Les persones del grup que formem part de la Taula coneixem el funcionament i les persones responsables, però no és així amb tots els professionals del centre.  És difícil aconsellar una activitat que no coneixes del tot o si no saps si la persona que tens davant té el perfil adequat per aquell projecte.

Per tant es va decidir convidar les entitats i serveis al CAP, aproximadament una vegada al mes, a l’hora de les sessions clíniques. Han vingut els responsables de les activitats per a explicar-les i donar-les a conèixer a tots els professionals de l’equip. Hem anomenat aquestes presentacions Migdies comunitaris, ja que són una oportunitat única de conèixer  de primera mà alguns dels actius de salut de la nostra comunitat. S’expliquen les activitats, objectius, organització i també a quines persones va dirigit, com fer-ho per inscriure’s , a qui dirigir-se… és un moment per resoldre dubtes o  comentar casos concrets, però també un moment d’intercanvi d’idees, de propostes i de creació de sinèrgies amb les diferents entitats i agents que treballen al nostre barri.

Des que ho vam iniciar ja s’han presentat unes 10 entitats i seguim obrint les portes a més agents i entitats i així ampliar el treball en xarxa, ja sigui en prescripció social o en altres d’altra manera.

Alba Gili Serarols

Metgessa de Família

CAP Sagrada Família

Taller “Menjar és divertit” Festa major 2019

La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquesta es caracteritza per un alt consum de productes vegetals (fruites, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), consum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina,…), un baix consum de carns vermelles i utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir).

La piràmide de la dieta mediterrània es va crear amb l’objectiu de facilitar a la població una adequada selecció d’aliments. Els aliments que es troben a la base els hem d’ingerir en més quantitat en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha observat un descens del consum de fruites i hortalisses fresques, a favor d’altres productes més rics en greixos i sucres simples.

Amb l’objectiu de promoure una alimentació saludable als nostres infants, la comissió de comunitària del CAP Roger de Flor, hem fet un taller d’alimentació saludable pels infants del barri: “Menjar és divertit”, en un estand ubicat al carrer junt altres activitats de la festa major del nostre barri.

Durant l’activitat hem ensenyat hàbits saludables fent jocs amb una piràmide imantada, pintant la seva pròpia piràmide i hem berenat fruita.

Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample.

 

Atenció sanitària als adolescents al CAP

L’adolescència es caracteritza per ser un moment vital en què se succeeixen multitud de canvis biològics-socials-psicològics que afecten tots els aspectes fonamentals d’una persona. En aquests anys es modifica l’estructura corporal, els pensaments, la identitat i les relacions amb la família i la societat. És un període de transició entre la vida infantil i l’adulta que transcorre entre els dotze i els divuit anys, aproximadament. L’adolescent, generalment, gaudeix de bona salut, les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives. El problema és que els
adolescents consulten poc al metge de familia i a partir dels 14 anys ja no tenen una atenció médica integral programada com a l’etapa pediàtrica, per aquest motiu cal aprofitar quan consulta per patologia aguda i protocolitzar una visita de seguiment.

En aquesta visita hem de pregunatar sobre antecedents personals i familiars, estils de vida i hàbits tòxics i exploració física. Durant l’entrevista hem de mantenir una actitud propera, no paternalista, llenguatge accessible. Hem de garantir la privacitat i confidencialitat per aconseguir un vincle de confiança.

Per ajudar a estructurar i guiar l’entrvista clínica amb l’adolescent, Garcia-Tornel proposa un acrònim FACTORES: F= Familia; A= Amistats; C= Col.legi/feina;T= Tòxics ;O= Objectius; R=Riscs; E= Estima; S= Informació.

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen médic, el pla terapèutic i fer educació sanitària. Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats. L’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents.

Des de la web del CAP poden oferir webs acreditades on poden consultar. Una altra forma d’accés als adolescents és a través de les xarxes socials o internet. També fem difusió de les activitats que es realitzen al barri, tant a la nostra web com al taulell d’anuncis del CAP, per exemple: Curs per a famílies amb fills adolescents, Eix jove,,,,

Els projectes de salut comunitaris també ens permeten realitzar educació sanitària per promoure i millorar la salut dels adoloescents, actualment:

– “La Tarda Jove” és una iniciativa per a menors de 25 anys on les llevadores, ofereixen orientació i assessorament sobre sexualitat, relacions afectives i mètodes anticonceptius.
– Xerrades a les escoles realitzades per professionals sanitaris del CAP que es desplacen a les escoles per fer fer xerrades d’educació sanitària.

Elisabeth Florensa
Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample

Taller Cuidem al cuidador: perquè cuidar és viure dues vides

Les atencions que rep la gent gran provenen en un 70% exclusivament del seu entorn familiar, mentre que els serveis formals i professionals només proporcionen un 3% dels suports que rep.

Tenir cura d’una persona implica haver de fer múltiples activitats de manera diferent que condicionen la vida dels cuidadors principals.

La percepció de ‘sobrecàrrega’ augmenta quan les tasques del dia a dia no es poden adaptar d’una manera flexible en el temps  o quan requereixen una disponibilitat permanent.

Per aquesta demanda d’ajuda professional als cuidadors/es es crea el grup de Cuidem al cuidador. La finalitat d’aquest taller és poder fer psicoeducació de la malaltia que pateix la personal que cuiden, donar recolzament i suport, corregir pensaments automàtics desadaptatius, ajudar en les dificultats del dia a dia oferint tècniques d’organització del temps, habilitats comunicatives per afavorir la comunicació i tècniques de relaxació per evitar el síndrome burnout del cuidador.

Les sessions es realitzen en format de teràpia de grup, on s’aprenen de les experiències dels companys/es i s’estableixen noves xarxes socials d’ajuda i suport.

Animem a la població a participar en aquest taller.

 

Ivette Casas Güell

Neuropsicòloga EAP-Centelles

Nº Col: 15568