Atenció sanitària als adolescents al CAP

L’adolescència es caracteritza per ser un moment vital en què se succeeixen multitud de canvis biològics-socials-psicològics que afecten tots els aspectes fonamentals d’una persona. En aquests anys es modifica l’estructura corporal, els pensaments, la identitat i les relacions amb la família i la societat. És un període de transició entre la vida infantil i l’adulta que transcorre entre els dotze i els divuit anys, aproximadament. L’adolescent, generalment, gaudeix de bona salut, les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives. El problema és que els
adolescents consulten poc al metge de familia i a partir dels 14 anys ja no tenen una atenció médica integral programada com a l’etapa pediàtrica, per aquest motiu cal aprofitar quan consulta per patologia aguda i protocolitzar una visita de seguiment.

En aquesta visita hem de pregunatar sobre antecedents personals i familiars, estils de vida i hàbits tòxics i exploració física. Durant l’entrevista hem de mantenir una actitud propera, no paternalista, llenguatge accessible. Hem de garantir la privacitat i confidencialitat per aconseguir un vincle de confiança.

Per ajudar a estructurar i guiar l’entrvista clínica amb l’adolescent, Garcia-Tornel proposa un acrònim FACTORES: F= Familia; A= Amistats; C= Col.legi/feina;T= Tòxics ;O= Objectius; R=Riscs; E= Estima; S= Informació.

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen médic, el pla terapèutic i fer educació sanitària. Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats. L’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents.

Des de la web del CAP poden oferir webs acreditades on poden consultar. Una altra forma d’accés als adolescents és a través de les xarxes socials o internet. També fem difusió de les activitats que es realitzen al barri, tant a la nostra web com al taulell d’anuncis del CAP, per exemple: Curs per a famílies amb fills adolescents, Eix jove,,,,

Els projectes de salut comunitaris també ens permeten realitzar educació sanitària per promoure i millorar la salut dels adoloescents, actualment:

– “La Tarda Jove” és una iniciativa per a menors de 25 anys on les llevadores, ofereixen orientació i assessorament sobre sexualitat, relacions afectives i mètodes anticonceptius.
– Xerrades a les escoles realitzades per professionals sanitaris del CAP que es desplacen a les escoles per fer fer xerrades d’educació sanitària.

Elisabeth Florensa
Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample

Taller Cuidem al cuidador: perquè cuidar és viure dues vides

Les atencions que rep la gent gran provenen en un 70% exclusivament del seu entorn familiar, mentre que els serveis formals i professionals només proporcionen un 3% dels suports que rep.

Tenir cura d’una persona implica haver de fer múltiples activitats de manera diferent que condicionen la vida dels cuidadors principals.

La percepció de ‘sobrecàrrega’ augmenta quan les tasques del dia a dia no es poden adaptar d’una manera flexible en el temps  o quan requereixen una disponibilitat permanent.

Per aquesta demanda d’ajuda professional als cuidadors/es es crea el grup de Cuidem al cuidador. La finalitat d’aquest taller és poder fer psicoeducació de la malaltia que pateix la personal que cuiden, donar recolzament i suport, corregir pensaments automàtics desadaptatius, ajudar en les dificultats del dia a dia oferint tècniques d’organització del temps, habilitats comunicatives per afavorir la comunicació i tècniques de relaxació per evitar el síndrome burnout del cuidador.

Les sessions es realitzen en format de teràpia de grup, on s’aprenen de les experiències dels companys/es i s’estableixen noves xarxes socials d’ajuda i suport.

Animem a la població a participar en aquest taller.

 

Ivette Casas Güell

Neuropsicòloga EAP-Centelles

Nº Col: 15568

El CAP Les Hortes ens sumem a Femsalutalbarri

Avui ens presentem, el nostre CAP, passa a formar part del projecte “Fem Salut al Barri”, un projecte per potenciar el coneixement en l’àmbit de l’atenció comunitària i a l’hora posar en comú les activitats que cada centre realitza.

Estem molt feliços i agraïts de poder formar part d’aquest projecte comunitari. El nostre CAP, està situat a Poble Sec, Barcelona, un barri que destaca per la seva trajectòria associativa. A nosaltres en agrada formar-hi part, el CAP les Hortes participa activament en el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) del barri a través dels membres de la comissió de salut comunitària del centre, formant part de la taula de Salut del pla comunitari i participant activament en la detecció de necessitats, disseny i aplicació de diversos programes comunitaris.

Per a nosaltres, és impensable la tasca assistencial sense l’acció comunitària i per això ens fa molta il·lusió formar part de Fem salut al Barri, que ens permetrà compartir experiències i aprendre els uns dels altres, i ens obra les portes a la docència per fer tasques divulgatives.

Esperem que aquesta col·laboració que comencem, ens aporti a tots noves idees i força per portar a terme l’acció comunitària, peça clau en la nostra especialitat.

Salut!!!

Araceli Rios . Metgessa de Família i comunitària

EAP Poble Sec. CAP les Hortes

Primers passos de Prescripció social a Vic

En aquesta entrada al blog us volem explicar com està anant la preparació per la implementació del programa de prescripció social a Vic. Abans de començar, però, us posem en context amb unes quantes definicions.

Què es la prescripció social (PrS)?

La PrS és un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. (Definició pròpia del Programa de prescripció social i salut (PrSiS)) Aquestes alternatives no sanitàries les englobem en els actius de salut.

Què és un actiu?

Un actiu és un recurs que dóna salut i benestar a les persones o els grups d’una comunitat. Persones, entorns, equipaments i activitats comunitàries poden ser actius. Us en donem alguns exemples: Activitats que portin a terme entitats com Sagals d’Osona (castellers), centres cívics, Centres excursionistes, associacions de malalts, grups de cant etc… es podrien considerar actius.

O sigui per a ser més entenedors, la prescripció social o recomanació d’actius és un mitjà que permet als professionals de la salut aconsellar aquells serveis locals i comunitaris no clínics per a la salut i benestar de les persones. Es una ajuda per adquirir hàbits saludables, portar una vida més activa i millorar les relacions i el suport social de les persones. De fet, el significat d’un estil de vida actiu inclou totes aquelles activitats socials i laborals diàries que estimulen de manera física i mental a la persona: clubs socials, clubs esportius, grups d’auto ajuda, classes de cuina, classes d’art o dansa, clubs de lectura i un llarg etcètera. És una eina clàssica d’abordatge bio-psico-social que dóna un enfocament promotor de la salut a la feina diària dels professionals de la salut..

Però què fem a Vic?

La ciutat de Vic disposa d’una taula de salut, on hi formen part els agents següents: Ajuntament de Vic: Tècnica del servei municipal de salut; Ajuntament de Vic: Cap de Benestar i Família; Agència de Salut Pública de Catalunya; Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; EAP Vic Nord; EAP VIC (CAP El Remei) ; Consorci Hospitalari de Vic; ASSIR; Osonament; Col•legi de Farmacèutics de Barcelona; Col•legi de Metges de Barcelona; Projecte Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI); Càritas; Creu Roja; Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC; CatSalut. Es fan reunions periòdiques i d’aquí n’ha sortit el diagnòstic comunitari que presentarem a la ciutat el 2 d’octubre.

Es fan reunions periòdiques i al treball portat a terme a dia d’avui a permès dissenyar el diagnòstic comunitari de la ciutat de Vic que presentarem a la ciutat el proper dia 2 d’octubre.
De la taula de Salut va sortir la necessitat d’implementar el programa de prescripció social en clau ciutat. Va ser per aquest motiu que es va crear el grup motor de prescripció social. Aquest grup s’ha reunit en diferents ocasions fora de les reunions de la Taula de Salut per anar treballant i avançant .
El primer pas va ser el de formar-nos en prescripció social , varem seguir un curs que ofereix l’agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), i amb aquesta formació hem aconseguit tenir uns professionals que seran els referents en els seus centres en temes de prescripció social i seran també els que impartiran formació als seus companys.

El grup de treball en prescripció social hem tingut la oportunitat de reunir-nos amb diferents entitats per explicar el projecte i ens hem ofert a ajudar-los per entrar els actius de cadascuna d’ella a la web d’actius de Catalunya. Aquestes reunions amb les entitats es feien a la tarda i Les entitats hi han mostrat un gran interès.

També heu de saber que dins la pàgina Web dels actius en salut de l’Agencia de Salut Pública, hi podem trobar totes les activitats que les entitats, centres cívics tenen previst realitzar( ja que cada entitat pot apuntar l’activitat que tenen intenció realitzar ) i així els referents en prescripció social podran consultar i oferir als usuaris una gamma variada d’activitats que s’adaptin a les necessitats del pacient. Podeu fer-hi una ullada seguint aquest link: http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/Plans-estrategics/pinsap/Accions-eines-i-projectes-relacionats/actius-i-salut/cercador-dactius-i-salut/index.html
Pel que fa els objectius que ens plantegem , doncs volem iniciar la prescripció social als centres de salut a partir de l’octubre de 2018.

Cada centre de salut farà sessions informatives als seus equips i tindrà una persona referent que serà la mateixa que forma part del grup motor de prescripció Social de Vic. La idea serà doncs de derivar els pacients al referent de prescripció social del seu centre de salut. Al CAP EL REMEI és una infermera que forma part del grup motor de la prescripció social, ella i el pacient conjuntament escolliran el recurs que millor escaigui al pacient i la infermera referent serà la que en farà el seguiment a nivell del CAP.
Esperem l’ inici del programa amb il·lusió!

Marta Dachs

EAP El Remei

Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Grup d’amics d’Albera

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Salut Comunitària d’Albera Salut, amb  estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona. Les tres entitats compartim una idea de promoció de la salut entenent-la com una part d’atenció a la persona/comunitat que, des d’una visió positiva de la salut, desplega programes i actuacions orientats a donar eines per gestionar, comprendre, enfortir les seves capacitats individuals i les habilitats per la vida. D’aquesta manera es pretén incrementar el control sobre la seva salut, així com els factors que hi influeixen.

Aquest procés amb la comunitat i els seus agents socials s’inicià el 2010 a partir d’una reflexió : “Què és la salut?”, “ Com l’entenem?” i “Com es genera Salut?” que corrobora les teories de visió de la salut més bio-psico.social.

La població ens diu que la salut per ells és: no sentir-se sol, ser feliç i tenir benesta rentre d’altres mencions sempre relacionades en aquest espai de la salut integrativa. En cap cas ens parlen de dislipèmia o de nivells de sucre…

Fent referencia al que enten la població com a salut, en aquest grup es treballa seguint el marc de la sultogènisi i dues de les teories que l’integren: les habilitats per la Vida i el Sentit de Coherència.

En aquest sentit, en la nostra Àrea Bàsica tenim com a objectiu la creació i aplicació d’un programa de promoció de la salut que es desenvolupa a través de dues línies estratègiques: a la consulta i amb la comunitat.

A la consulta: : es facilita el treball dels professionals de l’ABS mirada de les habilitats per la Vida, on tots aniran realitzant un curs per formar-se en aquests aspectes.  

A la comunitat: es dinamitza i acompanya a la comunitat per facilitar la seva responsabilitazció vers la seva salut i actuant a favor de la seva promoció.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agruparen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i també recolzar les activitats que ja es duien a terme a les diferents poblacions.

El grup d’Amics d’Albera esdevé una plataforma d’intercanvi i difusió d’experiències, activitats i iniciatives, també es un espai de reflexió,  formació i d’acompanyament de projectes.

Per posar un exemple: aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïna amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal. En aquest sentit es reforcen els vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.  Actualment i gràcies treball del grup d’amics d’albera,  aquest 2017 ha nascut un receptari intergenaracional i intercultural. Està escrit per àvies i avis del poble i il·lustrat per els néts i netes d’aquests, a on el nostre equip d’atenció primària hi ha participat de manera molt activa. D’aquesta manera, un llibret de receptes tradicionals, esdevé un actiu més de salut per aquest poble.logoamics alberacartell amic alberaamics albera

SALUT EMOCIONAL

Tots  sentim, sentim de manera diferent. I no és bo ni dolent, tot depèn de l’estat anímic que tenim.

Quan parlem de salut emocional, estem dient de reconèixer-nos les emocions i els sentiments que elles ens comporten, les assumim i no les intentem canviar.

És fàcil dir-ho així, però l’ésser humà té molts recursos per assimilar situacions, reptes, desenganys … etc però el nostre deure és saber quins d’aquests recursos ens fan falta en cada moment. És veritat que ens queden en estat de xoc al moment, per això hi ha d’haver-hi un estat de quietud i consciència per poder abordar i aprendre a sostenir tot allò que ens està passant.

Quan estem desbordats, és quan més hem de ser conscients i no deixar-nos portar per la part mental que ens diu el què hem de fer. És més, a vegades no hem de fer, sinó deixar-nos sentir, per a més mal que ens faci; pel motiu que aquí surten el mecanismes de defensa on comença’n a fer o a dir coses que no pertoquen i les emocions es col·loquen a segon pla i així les amaguem , tapem i inclús enganyem, quant les emocions i segueixen sent.

El sentir no te quantitat ni mes ni menys , simplement les sentim.

Fer-nos responsables del que sentim no es gens fàcil , ja que hi ha emocions que no ens agrada sentir com ara : la ràbia , odi , o tristesa , però aquestes hi son , no podem estar sempre alegres això es mentida i apart no existeix. Som tot acceptar  que moments puc sentir ràbia , por o tristesa , això no vol dir que sigui sempre així i no me haig de etiquetar com a tal. Tant sols sentir les emocions por , odi , tristesa , alegria , i ràbia es estar mes viu que mai. Aprendre a canalitzar-les es construir la intel·ligència emocional.

Ja que la por es la polaritat de la decisió , la ràbia si la canalitzem es força , la tristesa es alegria i del odi la seva polaritat es el Amor, de on venim.

Per quin motiu ens les hem de negar i no acceptar , si totes tenen les seves funcions i son necessàries  per Viure.

Dinamitzadora del TALLER SALUT del CAP: MOU-TE , GRUP DE SUPORT I L’ART D’ESCOLTAR.

Coach Humanística de Teràpia Gestalt i Sistema Rio Abierto , especialitzada en intel·ligència Emocional.

MARGARET AVELLÀ FONT.                                 

Sembrant des dels principis

El 7 de setembre, com cada any, va tenir lloc al EAP Sardenya el Curs d’Introducció a la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) dirigit als R1 que han començat l’especialitat a la Unitat Docent ACEBA (UDACEBA), en el que el Dr. Albert Casasa, Coordinador Docent d’UDACEBA introdueix les bases per caminar durant els propers 4 anys dels futurs especialistes en MFiC.

Aquesta ha estat la primera edició que ha comptat amb un temps del curs destinat a la Salut Comunitària (SC)!!! Quedant així palès l’objectiu d’UDACEBA de sembrar des dels principis de l’especialitat la formació en aquest camp.

El Dr. Oriol Huguet (CAPi Baixa Mar) i la Dra. Marta Coderch (EAP Sardenya), referents en Salut Comunitària dels seus centres i coordinadors del grup Fem Salut al Barri – UDACEBA (equip responsable de la Formació en SC d’UDACEBA), van realitzar una petita introducció al respecte, en la qual van destacar els següents aspectes:

  • Un històric sobre les mancances formatives en SC
  • El rol del metge de familia i les dificultats incials amb les que ens podem trobar per fer SC
  • Paraules i conceptes clau en SC com Salutogènesi, Actius en Salut, LLei de les Cures Inverses, Diagnòstic Comunitari, Mapeig, Prescripció Social, etc
  • Què fem des de la Unitat Docent i Fem Salut al Barri: Formació (Curs de SC, amb dues edicions al llarg de la residencia, Jornades de SC de Fem Salut al Barri – UDACEBA), recull d’activitats en SC que fan tots els centres de la Unitat Docent (https://femsalutalbarri.wordpress.com/) i invitació a sortir de la consulta i anar a conèixer-les, enriquint-nos de tota la “comunitat docent”, no només del centre escollit per l’especialitat, estimulació i suport a la recerca en SC així com convidar-los a formar part dels grups de treball de SC del propi centre.

Finalment i amb l’objectiu d’assentar alguns dels conceptes teòrics treballats, es va realitzar una dinámica de grup en la que entre tots vam construir una gran i bonica “Xarxa” d’actius en salut que coneixem i fem servir, omplint l’espai amb el punt de mira salutogènic.

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Article original aparegut a la revista Comunidad:

Diario comunitario: ¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Alba Cabellos Sánchez. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Clara Madueño Garro. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Roger de Flor.

Alba María Campos Lizcano. Enfermera Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Alba Aguado Jodar. Epidemióloga. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.