INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA EN UN ECONOMAT SOCIAL

Cada cop son més freqüents la creació als municipis de nous projectes destinats a la millora de recursos en l’àmbit social d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió social.

Un d’aquests recursos és l’economat o supermercat social. En aquests, els usuaris, normalment persones en risc d’exclusió social reben de forma fixa o mitjançant l’ús de xecs, tiquets o d’altres sistemes, menjar i/o altres productes de primera necessitat pel domicili.

Al municipi de Vilanova i la Geltrú, de 65000 habitants es va implementar un d’aquests recursos anomenat “Economat Social”.

Des dels serveis socials municipals es pot incloure als usuaris en risc d’exclusió social al programa de l’economat, donant un número determinats de tiquets en funció de diferents paràmetres. Els usuaris amb aquests tiquets poden retirar productes fixats amb un valor determinat deixant a la seva lliure elecció la compra com si es tractés d’un supermercat. Per un costat aquest model tracta d’equiparar-se l’economat a un supermercat convencional, encara que des del CAPI de Baix-a-Mar teníem dubtes sobre si per baremar els diferents productes alimentaris que es podien retirar de l’economat s’havia seguit algun criteri nutricional.

Aquesta part creiem que era important, ja que el recurs de l’economat és temporal, i posteriorment l’usuari haurà de tornar a fer la compra en un supermercat convencional. Això feia que si aquesta persona havia agafat l’hàbit de retirar de l’economat d’un baix valor nutricional perquè costava pocs tiquets, podia fer que reproduís aquest patró posteriorment en un supermercat convencional sense valorar altres alternatives més saludables i/o econòmiques.

Els factors que influeixen en l’elecció d’aliments estan condicionats per factors socials, culturals i econòmics1. Creiem que guiar als usuaris en el procés de selecció dels aliments pot contribuir en millorar la qualitat de la dieta2.

El plantejament de la intervenció que ens plantejàvem, va fer que mantinguéssim uns sèrie de debats interessants en el grup de salut comunitària.

Per un costat, quin era el límit de competències que tenia el CAPI de Baix-a-Mar per intervenir en un recurs social.

L’altre aspecte era el de no “saluditzar” en excés un recurs que volia assemblar-se el màxim possible a un supermercat . Es va plantejar l’ús de mesures biomètriques dels pacients (pes, tensió arterial) o adaptar la compra a patologies concretes. Totes aquestes propostes poc a poc van anar derivant en donar formació als voluntaris, estructurar compra d’estoc i etiquetar productes i plantejar-nos en un futur si fos necessari intervenir en el grup d’usuaris.

Ho vam plantejar així per evitar precisament aquesta percepció “saludització” pels usuaris i també per la temporalitat d’aquest recurs, cosa que feia impossible formar a als usuaris.

Amb tot el que hem exposat anteriorment, creiem que hem adaptat les possibilitats d’intervenció que pot realitzar el grup de salut comunitària del CAPI Baix-a-Mar a un recurs com l’economat social, evitant aquesta “saludització” que ja hem comentat.

Objectiu de la intervenció:

Que els usuaris realitzin una compra el més saludable possible adaptant-nos a les característiques específiques de l’economat social.

Que  els usuaris puguin extrapolar els coneixements i patrons de compra apresos a un supermercat convencional.

Intervenció:

Hem dissenyat 3 fases, algunes d’elles amb alguna sub-fase amb objectius a assolir dins de cadascuna d’elles. Les vàrem desglossar de la següent forma:

FASE 1: FORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ECONOMAT SOCIAL I MODIFICAR COMPRES DE L’ESTOC

Objectiu específic d’aquesta fase:

Millorar els coneixements en l’àmbit nutricional dels voluntaris de l’economat social.

Dividim la FASE 1 en dues subfases:

1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIS

1B: MODIFICAR COMPRES D’ESTOC DE L’ECONOMAT

FASE 1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIOS

Com ho farem?

Crearem grups de 15 voluntaris. Hi haurà 2 formadors per grup.

Es realitzarà una part comú teòrica d’introducció a l’alimentació equilibrada basada en la piràmide nutricional dels aliments i la periodicitat de consum. Aquesta formació teòrica tindrà una durada adaptada a la necessitat dl grup, i consistirà en una exposició en PowerPoint. Considerem que la durada òptima de la part teòrica hauria de ser entre 15 i 30 minuts.

Posteriorment es dividirà el grup en 2 subgrups per realitzar una part pràctica que consistirà en roll-play de casos preparats que puguin ser usuals a l’economat.

Es farà una prova pilot amb grup de voluntaris per avaluar aquesta formació i valorar si cal introduir modificacions en la part teòrica i/o pràctica. Un cop realitzada aquesta avaluació s’implementarà la fase de formació als voluntaris.

Realitzarem una avaluació d’aquesta intervenció mitjançant:

  • Enquestes de coneixements dels voluntaris pre i post-formació
  • Avaluació de compres en productes concrets d’alt i baix valor nutricional per part dels usuaris abans de formació i en 3,6 i 12 mesos posteriors a la formació.
  • Enquesta de satisfacció post-formació

Un cop s’implementi la fase 1A treballarem en la fase 1B, ja que entenem que el fet de que els voluntaris ens puguin conèixer i puguin també avaluar la compra d’estoc que estaven fent fins aquell moment pot fer que esdevingui per si sola.

FASE 2: CONÈIXER ELS ALIMENTS D’ALT/BAIX VALOR NUTRICIONAL MITJANÇANT ICONOGRAFIA

Objectiu: Millorar el coneixement en l’àmbit de la nutrició dels usuaris de l’economat social de forma intuïtiva 3

FASE 3: AVALUACIÓN DE LA INTERVENCIÓ I NECESSITAT D’AMPLIAR LA INTERVENCIÓ

Objectiu: Avaluar la intervenció realitzada I valorar altres mesures d’intervenció que s’adreçarien als usuaris de l’economat social.

La planificació d’actuació és la d’implementar cada fase de forma anual.

Actualment ens trobem entre la Fase 1A i la 1B.  Us deixem un vídeo de com va anar la Fase 1A.

Video

Bibliografia

  1. http://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentoshttp://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentos
  2. http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/
  3. http://download.springer.com/static/pdf/542/art%253A10.1186%252Fs12937-015-0090-4.pdf?originUrl=http%3A%2F%2Fnutritionj.biomedcentral.com%2Farticle%2F10.1186%2Fs12937-015-0090-4&token2=exp=1474303798~acl=%2Fstatic%2Fpdf%2F542%2Fart%25253A10.1186%25252Fs12937-015-0090-4.pdf*~hmac=0e273f3ed3ab729d52fc2ad715fb14e78c7543719691aeb074a977bc5e638ede

Programa 1a Jornada de Salut Comunitària

Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.

jornades

(Prem a la imatge per descarregar-lo)

Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!

 

1a Jornada Comunitària UDACEBA

Dia: 6 d'abril 2017
Lloc: Vilanova i la Geltrú

 

Caldrà inscripció  prèvia

PROGRAMA PRELIMINAR

8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació

9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG 

9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”

  • Xarxa AUPA:  Model de treball en xarxa entre CAPs que fan comunitària. Cinta Daufí 
  • CAPI: Model de treball en xarxa entre professionals d’un centre de salut. Gemma Torrell. CAPI Baix-a-Mar
  • TICs en Salut: Model de treball telemàtic en xarxa. Dolors Ruiz. Metgessa de Família
  • Espai de debat

11:00-11:30 Descans

11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en  grups. 

12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos

14:00-14:15 Comiat i entrega de premis. 

BASES CONCURS FOTOGRAFIA 

Descarrega el programa aquí

 

DSC_2939.JPG

XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

 

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

 

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat  que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”.  Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte.  També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar  l’observatori de Salut d’Astúries  com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que  actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

 

Em salto el taller per parlar-ne al final.

 

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

 

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”.  Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

 

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

 

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

  • Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
  • Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
  • Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

 

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

 

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet  (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

Errare comunitariem est

Una de les errades més comuns a l’hora de planificar una activitat comunitària, es voler imposar una xerrada, acte o taller des del Centre de Salut. Quan això passa, hi ha un risc molt alt que l’activitat que s’havia preparat amb tanta antelació i amb tanta implicació dels professionals, pugui ser un gran fiasco. El fet de fracassar en una activitat comunitària molts cops fa que l’agent social, escola o d’altre recurs amb el que havíem contactat per fer l’activitat quedi aparcat com a no apte per realitzar activitat comunitària, quan l’error ha estat nostre en l’estratègia de planificació de l’activitat. Aprofitem una xerrada que hem fet recentment per explicar que ens va passar i com ho hem reconduït.

Per la campanya de la Grip de l’any 2015, el nostre ambulatori, conjuntament amb altres ambulatoris de Vilanova, Regidoria de Salut de la ciutat i representant Oficina de Participació, vàrem mantenir una reunió per veure quina intervenció podíem fer, ja que havíem detectat que la cobertura de vacunació antigorita era molt baixa i volíem arribar a més pacients.

Una de les propostes que va sorgir, era de fer una xerrada sobre “La vacuna de la Grip” en un centre que es diu COMPEX. Aquesta associació agrupa uns 1500 pacients de tota la comarca de 60 anys en endavant i fa activitats com anglès, Informàtica, ball, en les quals els mateixos socis fan de professors. Vàrem parlar amb ells i estaven d’acord en fer la xerrada. Vàrem fer publicitat amb cartells, diari local, radio les dues setmanes anteriors i vàrem crear un grup de coordinació entre els diferents CAPs per poder treballar la xerrada.

Un cop arribat el dia, quina va ser la nostra sorpresa quan l’aula on s’havia de fer la xerrada estava buida; bé hi havia només un usuari que venia a l’acte. La responsable del centre no sabia que dir-nos, estava molt disgustada per l’escassa afluència a l’acte.

Malgrat l’acte no es va fer, vàrem estar xerrant molta estona amb ella per saber com funcionava l’entitat i ens vàrem adonar que havíem fallat en la planificació de l’acte i en el tema. Normalment els socis reben la programació trimestral de les activitats en paper i s’apunten segons els interessos que tenen. El fet de no aparèixer en aquella programació trimestral tot i que s’havia fet difusió per altres canals havia fet que no s’haguessin apuntat a l’activitat. L’altre error que vàrem tenir, es que a aquest col·lectiu la vacuna de la grip era un tema al qual no li donaven massa importància, és a dir, qui estava vacunat no venia perquè ja ho estava, i qui no estava vacunat, estava convençut que no s’havia de vacunar.

Vàrem proposar a la persona responsable, que un dels temes dels que havíem parlat en d’altres col·lectius era el del “Document de Voluntats Anticipades” i que ens semblava que era un tema que crèiem que els podia interessar. Va dir que ho traslladaria a la junta que fa la programació trimestral, i quina va ser la nostra sorpresa quan al cap de 2 mesos, quan ja quasi ni recordàvem tot el que havíem parlat, ens proposen fer la xerrada sobre “el document de voluntats anticipades” amb dates concretes per poder-la incloure en el seu Planning oficial. L’afluència a aquest acte va ser d’unes 40 persones, i el format va ser de sessió i posterior debat sobre el document. Un cop acabat l’acte es va proposar fer una xerrada sobre seguretat en farmàcia i que volíem anomenar “Pastillas las Justas”, ja que hi havia un grup de l’ambulatori que estaven motivats en aquest àmbit. Van dir els hi semblava interessant, que ho parlarien en junta i ens dirien alguna cosa. A l’hora de realitzar la programació trimestral han tornat a contactar amb nosaltres per poder fer aquesta activitat. La propera xerrada que els hi hem proposat és sobre “Mites i Realitats de la demència: No tots els oblits son malaltia” . El nostre objectiu és que tornin a contactar a nosaltres perquè vulguin programar aquesta xerrada o per proposar-ne una de diferent, ja que tenim una relació en aquest moment que ens permet poder decidir sobre quins temes volen parlar i nosaltres podem oferir el contacte sobre la persona més adequada sobre aquest tema.

Les experiències que en traiem de tot plegat son vàries.

Per un costat, que acostumem a voler parlar de temes de salut en col·lectius que en primer lloc desconeixem el seu funcionament intern i quin tarannà tenen. Per si no fos poc aquest desconeixement, molts cops som els agents de salut els que decidim quins temes son importants i quins no en la salut dels nostres pacients, sense tenir en compte necessitats que tenen sinó basant-nos en la nostra expertesa, interès o imposició externa sobre un tema. A vegades només cal fer de “pont” entre entitats i agents de salut per buscar la persona més ben formada o més motivada en un tema i posar-los en contacte per poder treballar plegats; això també és activitat comunitària. I finalment insistir. Malgrat haguem tingut una mala experiència en un col·lectiu, s’ha d’analitzar que ha passat i buscar eines per poder continuar treballant.

Oriol Huguet

Prioritzant

El grup Fem Salut al Barri té per missió potenciar l’Atenció Comunitària als nostres centres de salut integrant els residents, que alhora es formen i partipen activament.

Ja hem començat a treballar: primer volem conèixer què saben els nostres propis professionals de les activats que es realitzen a cadascun dels nostres centres.

També volem saber l’opinió de la població.

I de les idees surgides en el debat dins del grup tenim com a prioritaris:

Residents:

1- Aconseguir que els residents puguin conèixer i participar en activitats del propi centre i també dels altres.

2- Formar-se a través del taller d’Atenció Primària Orientada a la Comunitat

3- Fer xerrades a la comunitat

4- Participació activa a la Comissió de Comunitària del Centre

5- Actualització del diagnòstic de salut comunitari.

6- Rutes per descobrir el barri

7- Observador en grups de pacient expert

8- Participar en Post del blog, articles Butlletí APSalut

Procés avaluatiu:

Per poder avaluar el grau d’assoliment de la participació en l’activitat comunitària del resident, construirem una baremació

Activitat física

Independentment de les activitats comunitàries prioritzades en cada barri, creiem que cal potenciar d’una manera transversal la promoció de l’Activitat Física

Formació

Per estar preparats per aconseguir-ho, els membres del grup participaran en activitats formatives.

Creixement

El grup està obert a tots els professionals interessats dels nostres centres.

Fent un domicili

Docència i recerca

l’objectiu de crear un Grup de Salut Comunitària és el de posar en comú les activitats que cada centre realitza per tal de poder col·laborar en temes de docència, recerca, de valorar l’elaboració conjunta de projectes comuns i sobre tot d’establir una certa continuïtat en aquesta col·laboració.

S’acorda:

  • Formació del Grup: Curs online de Salut Comunitària, Taller presencial.
  • Article de l’APSalut de constitució del Grup i elaboració continuada d’articles de comunitària.
  • Elaborar un llistat d’activitats que fa cada centre per penjar-les a un calendari a la intranet de la web d’udaceba.
  • Elaborar un llistat de recursos dels que disposa cada centre.

st marti udaceba