INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA EN UN ECONOMAT SOCIAL

Cada cop son més freqüents la creació als municipis de nous projectes destinats a la millora de recursos en l’àmbit social d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió social.

Un d’aquests recursos és l’economat o supermercat social. En aquests, els usuaris, normalment persones en risc d’exclusió social reben de forma fixa o mitjançant l’ús de xecs, tiquets o d’altres sistemes, menjar i/o altres productes de primera necessitat pel domicili.

Al municipi de Vilanova i la Geltrú, de 65000 habitants es va implementar un d’aquests recursos anomenat “Economat Social”.

Des dels serveis socials municipals es pot incloure als usuaris en risc d’exclusió social al programa de l’economat, donant un número determinats de tiquets en funció de diferents paràmetres. Els usuaris amb aquests tiquets poden retirar productes fixats amb un valor determinat deixant a la seva lliure elecció la compra com si es tractés d’un supermercat. Per un costat aquest model tracta d’equiparar-se l’economat a un supermercat convencional, encara que des del CAPI de Baix-a-Mar teníem dubtes sobre si per baremar els diferents productes alimentaris que es podien retirar de l’economat s’havia seguit algun criteri nutricional.

Aquesta part creiem que era important, ja que el recurs de l’economat és temporal, i posteriorment l’usuari haurà de tornar a fer la compra en un supermercat convencional. Això feia que si aquesta persona havia agafat l’hàbit de retirar de l’economat d’un baix valor nutricional perquè costava pocs tiquets, podia fer que reproduís aquest patró posteriorment en un supermercat convencional sense valorar altres alternatives més saludables i/o econòmiques.

Els factors que influeixen en l’elecció d’aliments estan condicionats per factors socials, culturals i econòmics1. Creiem que guiar als usuaris en el procés de selecció dels aliments pot contribuir en millorar la qualitat de la dieta2.

El plantejament de la intervenció que ens plantejàvem, va fer que mantinguéssim uns sèrie de debats interessants en el grup de salut comunitària.

Per un costat, quin era el límit de competències que tenia el CAPI de Baix-a-Mar per intervenir en un recurs social.

L’altre aspecte era el de no “saluditzar” en excés un recurs que volia assemblar-se el màxim possible a un supermercat . Es va plantejar l’ús de mesures biomètriques dels pacients (pes, tensió arterial) o adaptar la compra a patologies concretes. Totes aquestes propostes poc a poc van anar derivant en donar formació als voluntaris, estructurar compra d’estoc i etiquetar productes i plantejar-nos en un futur si fos necessari intervenir en el grup d’usuaris.

Ho vam plantejar així per evitar precisament aquesta percepció “saludització” pels usuaris i també per la temporalitat d’aquest recurs, cosa que feia impossible formar a als usuaris.

Amb tot el que hem exposat anteriorment, creiem que hem adaptat les possibilitats d’intervenció que pot realitzar el grup de salut comunitària del CAPI Baix-a-Mar a un recurs com l’economat social, evitant aquesta “saludització” que ja hem comentat.

Objectiu de la intervenció:

Que els usuaris realitzin una compra el més saludable possible adaptant-nos a les característiques específiques de l’economat social.

Que  els usuaris puguin extrapolar els coneixements i patrons de compra apresos a un supermercat convencional.

Intervenció:

Hem dissenyat 3 fases, algunes d’elles amb alguna sub-fase amb objectius a assolir dins de cadascuna d’elles. Les vàrem desglossar de la següent forma:

FASE 1: FORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ECONOMAT SOCIAL I MODIFICAR COMPRES DE L’ESTOC

Objectiu específic d’aquesta fase:

Millorar els coneixements en l’àmbit nutricional dels voluntaris de l’economat social.

Dividim la FASE 1 en dues subfases:

1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIS

1B: MODIFICAR COMPRES D’ESTOC DE L’ECONOMAT

FASE 1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIOS

Com ho farem?

Crearem grups de 15 voluntaris. Hi haurà 2 formadors per grup.

Es realitzarà una part comú teòrica d’introducció a l’alimentació equilibrada basada en la piràmide nutricional dels aliments i la periodicitat de consum. Aquesta formació teòrica tindrà una durada adaptada a la necessitat dl grup, i consistirà en una exposició en PowerPoint. Considerem que la durada òptima de la part teòrica hauria de ser entre 15 i 30 minuts.

Posteriorment es dividirà el grup en 2 subgrups per realitzar una part pràctica que consistirà en roll-play de casos preparats que puguin ser usuals a l’economat.

Es farà una prova pilot amb grup de voluntaris per avaluar aquesta formació i valorar si cal introduir modificacions en la part teòrica i/o pràctica. Un cop realitzada aquesta avaluació s’implementarà la fase de formació als voluntaris.

Realitzarem una avaluació d’aquesta intervenció mitjançant:

  • Enquestes de coneixements dels voluntaris pre i post-formació
  • Avaluació de compres en productes concrets d’alt i baix valor nutricional per part dels usuaris abans de formació i en 3,6 i 12 mesos posteriors a la formació.
  • Enquesta de satisfacció post-formació

Un cop s’implementi la fase 1A treballarem en la fase 1B, ja que entenem que el fet de que els voluntaris ens puguin conèixer i puguin també avaluar la compra d’estoc que estaven fent fins aquell moment pot fer que esdevingui per si sola.

FASE 2: CONÈIXER ELS ALIMENTS D’ALT/BAIX VALOR NUTRICIONAL MITJANÇANT ICONOGRAFIA

Objectiu: Millorar el coneixement en l’àmbit de la nutrició dels usuaris de l’economat social de forma intuïtiva 3

FASE 3: AVALUACIÓN DE LA INTERVENCIÓ I NECESSITAT D’AMPLIAR LA INTERVENCIÓ

Objectiu: Avaluar la intervenció realitzada I valorar altres mesures d’intervenció que s’adreçarien als usuaris de l’economat social.

La planificació d’actuació és la d’implementar cada fase de forma anual.

Actualment ens trobem entre la Fase 1A i la 1B.  Us deixem un vídeo de com va anar la Fase 1A.

Video

Bibliografia

  1. http://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentoshttp://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentos
  2. http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/
  3. http://download.springer.com/static/pdf/542/art%253A10.1186%252Fs12937-015-0090-4.pdf?originUrl=http%3A%2F%2Fnutritionj.biomedcentral.com%2Farticle%2F10.1186%2Fs12937-015-0090-4&token2=exp=1474303798~acl=%2Fstatic%2Fpdf%2F542%2Fart%25253A10.1186%25252Fs12937-015-0090-4.pdf*~hmac=0e273f3ed3ab729d52fc2ad715fb14e78c7543719691aeb074a977bc5e638ede

¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Article original aparegut a la revista Comunidad:

Diario comunitario: ¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Alba Cabellos Sánchez. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Clara Madueño Garro. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Roger de Flor.

Alba María Campos Lizcano. Enfermera Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Alba Aguado Jodar. Epidemióloga. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Estudi Descriptiu “Fem Salut al Barri”

Des de les primeres reunions del nostre grup, vam arribar a un clar consens sobre quin punt de partida havien de tenir les nostres futures activitats i intervencions.

“Tot el que fem no ha de partir de les  necessitats dels professionals, si no que ha de partir veritablement de les necessitats particulars de les persones i comunitats amb les que treballem diàriament”

Així doncs, vam decidir realitzar un estudi descriptiu multicèntric per conèixer la nostra població.

Van participar sis centres de salut. EAP Sardenya, EAP sagrada Família i EAP Dreta de l’Eixample de Barcelona, EAP El Remei i EAP Osona Sud – El Congost, de Vic i CAPI Baix-a-Mar de Vilanova i la Geltrú.   

Vam dissenyar una enquesta per ser autocumplimentada dins de la consulta pels cinc primers pacients programats en les agendes de medicina i infermeria durant un període de dues setmanes, que recollia informació sobre:

  • Dades sociodemogràfiques
  • Accés a internet i Smartphone
  • Autopercepció de salut
  • Coneixement sobre Salut Comunitària
  • Hàbits socioculturals que impliquin convivència amb altres persones
  • Font principal d’informació sobre salut
  • Existeix algun tema de salut o malaltia sobre el que li agradaria saber més?
  • Activitat física

Finalment es va realitzar una anàlisi estadísitica global i comparativa entre centres i vam obtener els següents resultats:

Vam reunir 700 enquestes

L’edad mitjana de la població és de 58.2 anys (DE 18.38, mín 16, máx 99). El 58.7% són dones.

Respecte l’estat civil, hi ha més persones casades en les poblacions de fora de Barcelona (p=0.042)

En els centres de Barcelona porten més de 30 anys vivint al mateix barri, a diferència de la resta que en porten menys de 30 anys.

Més d’un 60% de la població enquestada, té accés a internet i/o Smartphone

El 46 % de la població enquestada té un nivell d’estudis de primària.

Respecte la situació laboral, destaca que el 43.71% dels enquestats està actualment jubilat. El 33% treballa actualment a temps complert (25.8%) o parcial (7.14%) i un 8.29% està a l’atur

Sobre l’Autopercepció de Salut:

taula

El 67.7% desconeix què és la Salut Comunitària (SC) i més del 75% no asisteixen a cap activitat que impliqui convivència amb altres persones. Malgrat aixó, més del 70% tenen la percepció de que la Salut Comunitària pot millorar la seva salut.

 

Hi ha diferències estadísiticament significatives entre els centres estudiats respecte l’assistència a xerrades, conferències i col.loquis. També en l’assistència a passejades, sortides, excursions  així com a ioga, pilates, gimnàstica que són similars en l’assitència a exposicions. En els centres no urbans és superior l’assistència a festes populars, balls, actuacions, etc.

El 44.7% desitjaria saber més sobre algun aspecte de salut.

El 69.57% realitza activitat física

La gran majoria, el 81.57% contacta amb el personal sanitari del EAP (medicina i infermeria) com a font principal de informació de salut, el 22% ho fa amb familiars i/o amics, el 13.57% al farmacèutic, el 14.14% consulten llibres o revistes i el 22% fa servir internet com a font d’informació.

 

Les nostres conclusions:

L’avaluació de les necessitats de la població així com la detecció de les seves particularitats i preferències, aporta rigorositat científica a la nostra activitat i ens ha ajudat en el mapeig i en la detecció d’actius en salut de les diferents poblacions estudiades, fet que esdevé clau per planificar les futures intervencions.

Creiem que una bona part de les diferències objectivades entre centres poden argumentar-se des de les diferències existents en condicions de vida i treball, així com de l’entorn entre les persones que viuen a grans ciutats com Barcelona i els nuclis urbans més petits.

Encara existeix molt camí per donar a conèixer la SC en la nostra població, i això val la pena viure-ho com una font de motivació pels diferents equips que formem Fem Salut al Barri.

 

Si voleu conèixer en major profunditat els resultats o algun altre aspecte de l’estudi podeu consultar l’actual edició del Butlletí APSalut.

Marta Coderch

EAP Sardenya

Sabem què és la salut comunitària ?

imatge salut

Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.

Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.

De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i  dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).

Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.

El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.

La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.

Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.

La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…

L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.

Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.

L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?

Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.

I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.

La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.

Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!

imatge salut 2

 

Alba Cabellos i Anna Blasi

CAP Sagrada Familia