Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

Programa 1a Jornada de Salut Comunitària

Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.

jornades

(Prem a la imatge per descarregar-lo)

Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!

 

1a Jornada Comunitària UDACEBA

Dia: 6 d'abril 2017
Lloc: Vilanova i la Geltrú

 

Caldrà inscripció  prèvia

PROGRAMA PRELIMINAR

8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació

9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG 

9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”

  • Xarxa AUPA:  Model de treball en xarxa entre CAPs que fan comunitària. Cinta Daufí 
  • CAPI: Model de treball en xarxa entre professionals d’un centre de salut. Gemma Torrell. CAPI Baix-a-Mar
  • TICs en Salut: Model de treball telemàtic en xarxa. Dolors Ruiz. Metgessa de Família
  • Espai de debat

11:00-11:30 Descans

11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en  grups. 

12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos

14:00-14:15 Comiat i entrega de premis. 

BASES CONCURS FOTOGRAFIA 

Descarrega el programa aquí

 

DSC_2939.JPG

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta

Prioritzant

El grup Fem Salut al Barri té per missió potenciar l’Atenció Comunitària als nostres centres de salut integrant els residents, que alhora es formen i partipen activament.

Ja hem començat a treballar: primer volem conèixer què saben els nostres propis professionals de les activats que es realitzen a cadascun dels nostres centres.

També volem saber l’opinió de la població.

I de les idees surgides en el debat dins del grup tenim com a prioritaris:

Residents:

1- Aconseguir que els residents puguin conèixer i participar en activitats del propi centre i també dels altres.

2- Formar-se a través del taller d’Atenció Primària Orientada a la Comunitat

3- Fer xerrades a la comunitat

4- Participació activa a la Comissió de Comunitària del Centre

5- Actualització del diagnòstic de salut comunitari.

6- Rutes per descobrir el barri

7- Observador en grups de pacient expert

8- Participar en Post del blog, articles Butlletí APSalut

Procés avaluatiu:

Per poder avaluar el grau d’assoliment de la participació en l’activitat comunitària del resident, construirem una baremació

Activitat física

Independentment de les activitats comunitàries prioritzades en cada barri, creiem que cal potenciar d’una manera transversal la promoció de l’Activitat Física

Formació

Per estar preparats per aconseguir-ho, els membres del grup participaran en activitats formatives.

Creixement

El grup està obert a tots els professionals interessats dels nostres centres.

Fent un domicili

Docència i recerca

l’objectiu de crear un Grup de Salut Comunitària és el de posar en comú les activitats que cada centre realitza per tal de poder col·laborar en temes de docència, recerca, de valorar l’elaboració conjunta de projectes comuns i sobre tot d’establir una certa continuïtat en aquesta col·laboració.

S’acorda:

  • Formació del Grup: Curs online de Salut Comunitària, Taller presencial.
  • Article de l’APSalut de constitució del Grup i elaboració continuada d’articles de comunitària.
  • Elaborar un llistat d’activitats que fa cada centre per penjar-les a un calendari a la intranet de la web d’udaceba.
  • Elaborar un llistat de recursos dels que disposa cada centre.

st marti udaceba