Estratègies i innovació per conèixer la xarxa local de recursos

Sovint, una de les demandes que apareix en tots els espais de treball comunitari és la de poder conèixer els recursos existents, ja sigui locals o en àmbit més general. Quan parlem de conèixer, parlem de saber on son, qui els dinamitza, que s’hi fa, com s’hi accedeix, a qui va dirigit aquest recurs, on trobar informació, i més dubtes que apareixen. Si com a professionals tenim aquests dubtes, com podem aconsellar aquest recurs a una persona?

Per poder conèixer els actius en salut i recursos hi ha vàries estratègies. La primera, la exploratòria. Aquesta consisteix en dedicar temps a anar personalment a conèixer aquests espais, presentar-se i saber que s’hi fa. És una tasca complexa, ja que prèviament necessitem saber que aquest recurs existeix, i després poder-hi dedicar temps a fer aquest treball de camp, que és molt gratificant i que ens permet conèixer en primera persona tot plegat, però que sovint dona la sensació que no s’acaba mai.

Una altra forma és la de poder tenir un directori amb tots aquests recursos. S’ha intentat en múltiples ocasions aquest sistema, fins i tot amb una web d’actius en salut per part de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però no acaba d’arrancar. Problemes en saber qui introdueix els recursos, qui els actualitza, la informació que hi apareix o quins son rellevants, fan que siguin eines poc útils, però que han d’existir.

Des de Vilanova i la Geltrú, s’està apostant per dues fórmules, una dirigida a xarxa de professionals i l’altra dirigida a xarxa comunitària ciutadana.

Quan parlem de xarxa professional, parlem de tots aquells professionals que intervenen en l’atenció de les persones. Des de l’any 2013 estem treballant en una xarxa professional que hem anomenat “Model Col·laboratiu” on tracta de millorar la coordinació assistencial social i sanitària. Aquest grup el formen i coordinen els centres d’atenció primària, Pediatria, serveis socials, ASSIR, CSMA, CSMIJ, EAIA, CDiAP i CASD. En aquest espai hem detectat diferents dificultats com no conèixer als professionals (els coneixem per correu o telèfon però no en persona), no conèixer els espais i no conèixer concretament l’activitat que s’hi fa, així com tampoc les limitacions. La fórmula que hem trobat per poder-ho revertir, és un projecte que en breu s’iniciarà, i del que ja hem fet un pilot, que es diu “El Convidat”. En aquest programa, qualsevol professional podrà demanar una rotació externa pel servei que decideixi; aquest servei prèviament ha creat un programa amb una durada determinada d’entre 1 i 5 dies amb el contingut que oferirà. Les enquestes de satisfacció del pilot van ser molt bones, i creiem que serà un projecte que aportarà un model de treball en xarxa professional que va un punt més enllà.

A nivell de xarxa comunitària ciutadana, el dia 27 d’Octubre vam crear la primera edició de la Fira de Benestar Emocional Comunitari per a Joves (FIRABEC). Aquesta fira neix fruit del treball que es du a terme des de fa anys a la Taula de Salut Mental del Garraf i on es va decidir poder crear una fira d’entitats que poguessin explicar en primera persona als joves que feien i que de primera mà poder estar en contacte amb actius de salut. Vam identificar diferents àmbits: activitat física, cultura, tecnologia i entitats, i vam crear un espai amb carpes expositives i zones de tallers. Prèviament s’havia treballat amb els instituts, concretament en les classes de 3er i 4rt d’ESO, el concepte de benestar emocional i s’havia proposat una sèrie d’activitats de cara a la fira. Aquest fira, també va permetre poder aportar un espai per a professionals, per poder compartir recursos i poder saber de primera mà com accedir a aquests. 

Per tant, més enllà de ser una fira, la FiraBEC ha estat un element intensiu de coneixement  de recursos comunitaris, transversal, que ha permès en un temps relativament curt poder reconèixer múltiples actius de salut locals a l’hora que ha fet una intervenció comunitària en un grup concret de població. Aquí us deixem la notícia explicada en el mitjà de comunicació local on també s’explica en primera persona com s’ha viscut.

https://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/vilanova-mostra-els-seus-recursos-de-benestar-emocional-a-la-firabec

Com ja vam dir quan vam anunciar aquest projecte, és molt difícil poder aterrar el concepte benestar emocional en aquest format. Des del comitè organitzador, creiem que va ser una experiència va ser molt satisfactòria i estem a l’espera de la revisió de les enquestes fetes a entitats i assistents per fer una valoració general més acurada.

Oriol Huguet Briva. Medicina Familiar i Comunitària. Regidoria de Salut i Acció Social de Vilanova i la Geltrú

LA REFERENT COVID A LES ESCOLES

El setembre de 2021 començava l’any escolar més anòmal de tots: després de l’arribada de la Covid-19 i de mesos de classes online, els infants i adolescents per fi tornaven a l’escola de manera presencial. Aquest retorn, però, no es preveia gens fàcil. Com s’ho farien les direccions per aplicar tots els protocols i circuits que fins aleshores els eren desconeguts? Què s’hauria de fer si es detectava un positiu en alguna classe? De sobte conceptes com “grup bombolla” o “contacte estret” agafaven protagonisme, sense tenir massa clar com fer-los compatibles amb la vida escolar de sempre. Per tal de garantir una tornada segura a les escoles era imprescindible que Educació i Salut, dos àmbits vitals en la gestió de la pandèmia, fessin pinya i treballessin conjuntament. De fet, i gràcies al projecte Salut i Escola, ja existia un vincle entre tots dos que, arran de la pandèmia, havia passat a un segon pla.

Així doncs, la  gestió de la pandèmia va portar a la recerca de noves fórmules d’actuació, que es van traduir, entre d’altres, en la creació d’un rol que pretenia fer de nexe entre les escoles i els centres d’atenció primària, també amb un paper protagonista a l’hora de prevenir i gestionar els casos Covid-19, i a aquest agent se’l va anomenar Referent Covid Escoles (RECO). Un RECO, segons va establir Salut, no havia de ser, necessàriament, un professional sanitari, tot i que des del CAP Roger de Flor es va apostar des d’un inici perquè fos una infermera. A dia d’avui, amb el projecte acabat i després de rebre el feedback de les escoles, podem dir que aquesta decisió ens ha donat molt bons resultats.

La meva feina com a infermera i RECO durant aquest any i mig ha estat diversa i, sobretot, ha variat molt al llarg del temps, adaptant-se a la pandèmia i les nombroses modificacions dels protocols. Des de la recollida de mostres de PCR fins a la gestió dels brots, juntament amb Salut Pública, la prioritat sempre ha estat la d’acompanyar i donar suport tant a l’equip docent de les escoles com als alumnes i les famílies. El més important ha estat garantir que en moments d’incertesa i grans volums de feina – com la segona o la sisena onada -, cap d’ells se sentís sol o desemparat. La implicació per part de tots ha permès establir lligams, treballar amb altres professionals, com l’equip de pediatria o treball social, i participar en projectes molt interessants, com és el projecte Escoles Sentinella.

Aquest any i mig ha estat una muntanya russa d’emocions: des de la incertesa i la frustració fins a l’alegria i la satisfacció quan les coses han sortit bé. Ha estat un procés d’aprenentatge constant on he pogut veure de prop el dia a dia de les escoles, les vivències dels alumnes en relació a la pandèmia i les preocupacions i la gratitud dels docents. Tot això, però, ha estat possible en bona mesura al tarannà dels centres amb qui he tingut el plaer de col·laborar: centres educatius amb uns professionals que han treballat de manera incansable per adaptar-se als canvis i assegurar-se que els alumnes no es perdessin res. Docents que, malgrat no haver-ho fet abans, s’han convertit en experts en la matèria, gestors Covid de 10 que han fet el meu dia a dia mil cops més fàcil. Persones que sempre han estat disposades a ajudar, a millorar i a aprendre. Malgrat que no ho han tingut gens fàcil, sempre m’han donat caliu i suport, i aquest ha estat un dels aspectes més positius de la meva tasca com a RECO.

Ara que la intervenció de la RECO ha arribat a la seva fi – malgrat que la pandèmia contínua– voldria agrair no només a les escoles, sinó també als alumnes i les famílies, la seva actitud constant de col·laboració i la seva bona predisposició. Tots ells  han estat sempre al peu del canó i, amb tantes proves PCR i tants confinaments, aquesta actitud ha estat un suport importantíssim en la gestió de la pandèmia. Esperem que tot l’acompanyament i treball conjunt d’aquests mesos serveixi de base per continuar enfortint el vincle entre les escoles i els centres d’atenció primària, un vincle que, ara més que mai, s’ha demostrat  imprescindible.

Júlia Sebastià

Infermera

EAP Dreta Eixample – Roger de Flor

LA NOVA REALITAT COMUNITÀRIA

Sovint es parla de la gran adaptabilitat del sistema sanitari a la pandèmia actual i de com les persones també han desenvolupat capacitats per ajustar-se a aquesta nova realitat dins les seves llars. No obstant, cal fer esmena del canvi més subtil però poderós que ha experimentat la comunitat, tant a nivell veïnal, de portes enfora així com dels serveis i entitats que formen part d’aquest teixit comunitari dels barris i treballen en coordinació constant per a cobrir les necessitats de la seva població.

La pandèmia ha suposat per als serveis i entitats que realitzem activitat assistencial i comunitària i, en particular per al Treball Social Sanitari, l’oportunitat de poder gestionar recursos socials abans fora del nostre abast i que ara són un clar exemple de la integració social i sanitària i un valor afegit en l’atenció a les persones que atenem.

Ara i en els darrers mesos de la pandèmia és igual de necessària una atenció des del model biopsicosocial a les persones afectades pel COVID-19, ja sigui monitoritzant la simptomatologia de la persona, acompanyant-la emocionalment i oferint la possibilitat de que pugui rebre medicació i/o àpats a través de la xarxa de suport, entre d’altres.

La intervenció integrada entre serveis i entitats ha posat a l’abast de la població nombrosos recursos per pal·liar problemàtiques resultants d’un escenari d’incertesa que, en prolongar-se, obligaven a l’aportació constant de noves solucions.

Així, en les primeres setmanes de març es van activar moltes xarxes veïnals de suport en aquells aspectes no coberts encara pels serveis públics. Algunes d’elles preexistents, d’altres iniciades per joves que, en trobar-se a casa amb els seus projectes aturats sentien que havien d’aportar el seu temps en benefici de la seva comunitat gran i infantil. Va haver una vinculació mútua des de salut tant per derivar casos com per assessorar-los en poder realitzar un suport de forma segura.

De la mateixa forma, es va iniciar un treball intensiu i d’estreta col·laboració entre Treball Social Sanitari del CAP, els Serveis Socials municipals, així com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), amb objectiu de cobrir situacions d’urgència social detectades des de l’atenció primària de salut.

Des dels inicis de la pandèmia, continuen en actiu serveis habilitats per oferir una atenció social i sanitària a les persones i famílies afectades per COVID-19. Des de la vessant social, per tal d’optimitzar l’atenció a domicili de les persones afectades per COVID-19 i amb necessitat de quarantena, l’Ajuntament de Barcelona va activar el Programa de Suport a les Quarantenes, que facilita recursos a aquells pacients sense xarxa de suport efectiva per cobrir necessitats bàsiques pròpies i de les seves mascotes durant l’esmentat aïllament.

Tanmateix, des de la vessant de salut, el Consorci Sanitari de Barcelona va iniciar l’obertura dels Hotels Salut amb l’objectiu d’oferir un espai d’atenció a persones afectades per COVID-19 que no podien fer l’aïllament de forma correcta a la seva llar, a els que no en tenien i, per últim, a les persones que vivien en comunitat (residències, pisos tutelats…).

La limitació de l’assistència presencial no implica una manca d’acompanyament sinó el canvi en la manera de fer-ho. A través d’eines telemàtiques de comunicació s’ha pogut arribar als domicilis dels pacients afectats per cobrir necessitats més enllà de la salut física i social. En aquesta línia cal destacar el treball realitzat per CIPAIS, centre d’atenció psicològica vinculat al nostre territori i amb qui l’EAP manté un fort vincle de col·laboració en l’atenció comunitària. Els professionals del servei van posar a la disposició del nostre equip una línia d’atenció telefònica per tractar el malestar d’aquells pacients que estiguessin passant la malaltia o bé tinguessin un familiar hospitalitzat. Alhora, van estendre l’acompanyament terapèutic en el cas de les persones que havien perdut un familiar durant l’estat d’alarma, per tal d’ajudar en l’elaboració del dol.

La crisis sanitària i social que ens ha portat aquesta pandèmia ha tret a la llum la força de l’acció comunitària de barris, persones, entitats, associacions, serveis sanitaris… una força i un resultat del qual podem estar ben orgullosos com a societat. Des del treball social sanitari el que tenim clar és continuar endavant i no perdre la nostra visió, missió i valors davant l’atenció social a nivell individual i comunitària.

Olalla Montón Lozano
Lara Álvarez González
Unitat Treball Social Sanitari . CAP Roger de Flor
Comissió Comunitària

LA PERSPECTIVA COMUNITÀRIA D’UN CENTRE DE SALUT DURANT LA PANDÈMIA. DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA


Amb l’arribada de la pandèmia els centres d’atenció primària han hagut de fer una transformació ràpida orientada a disminuir l’impacte de l’emergència sanitària. De manera que totes les activitats habituals se n’han vist ressentides.

Al cap de més de mig any la preocupació per l’atenció dels altres problemes de salut creix entre els professionals: malalties cròniques, detecció precoç de patologia neoplàsica, activitats preventives.

Les activitats no assistencials també s’han vist afectades, com les sessions clíniques, les reunions de grups de treball.

Per altra banda s’han portat a terme noves formes d’organització, algunes (diuen) que han vingut per quedar-se: la disminució de les visites al centre, la potenciació de la consulta virtual i telefònica, les ecografies pulmonars pel seguiment de pacients infectats.

En aquest context on han quedat les activitats d’atenció comunitària del centre?

Des de la revista Comunidad s’intenta reflexionar sobre la situació:
https://comunidadsemfyc.es/la-promocion-de-la-salud-en-la-epoca-de-la-covid-19/

Les ativitats habituals de la comissió de comunitària del centre també han quedat paralitzades. (tot i així s’ha aprofitat per enllestir el document de diagnòstic de salut de la comunitat).

La bona notícia: s’han fet moltes coses de comunitària orientades a la pandèmia!

S’ha de recalcar la importància dels lligams entre entitats i persones que s’havien produït abans (per exemple mentre s’elaborava el diagnòstic de salut comunitari del barri) i I també la capacitat d’autoorganització espontània, de manera que aprofitant les relacions i coneixements previs algunes de les activitats que s’han fet:

  • Voluntariat per la recepció i distribució de material necessari per a professionals i persones vulnerables) (residències, centres assistits)
  • Xarxes socials de suport a les persones confinades.
  • RADARS1. és una xarxa de prevenció i d’acció comunitària adreçada a detectar i prevenir situacions de risc de les persones grans, i a pal·liar els efectes negatius de la solitud no volguda, tot comptant amb la complicitat de l’entorn. És un projecte present a
    tots els districtes de la ciutat que ara ha tingut especial rellevància-
  • Xarxes de teixidors de mascaretes, de pantalles
  • Voluntaris del Grau en Medicina de UIC Barcelona col·laboren amb l’Eap Sardenya per
    informar a la població sobre el COVID-19

Segur que a partir d’ara apareixeran noves necessitats de salut i socials, fruit de la crisi econòmica secundària a la pandèmia, i caldrà està molt atents per proposar des de la
comunitat solucions imaginatives.

Albert Casasa i Plana

EAP Sardenya

HOMENATGE ALS PACIENTS CENTENARIS

El dia 1 d’octubre és el dia mundial de la gent gran i per fer visible aquest dia d’una manera singular al Cap Roger de Flor vam organitzar un acte per fer un homenatge als pacients centenaris que atenem.

Quin és el secret per arribar als 100 anys ens preguntem. La xifra de centenaris s’ha doblat en els darrers temps. Són més homes que dones i ha estat una generació marcada per la guerra. Els estudis diuen que la genètica determina una una part de la longevitat i la resta s’atribueix a diferents factors ambientals. Els hàbits saludables com un dieta equil.librada, fer exercici, la meditació, tenir una bona xarxa social i familiar poden augmentar l’esperança de vida de les persones. Els estudis mèdics i la millora de l’assistència sanitària expliquen també aquest augment, I dins la veterania que dona l’edat tots els centenaris recomanen el mateix,: viure el present.

Des del centre ens vam posar amb contacte amb els pacients i la dra Nadal va anar a casa seva a fer una fotografia per captar la mirada i l’expressió dels que han viscut 100 anys. En paraules de la dra Nadal : “al contrari del que algú podria esperar quan es visita a un centenari a casa seva, no em vaig trobar persones envellides, sense vitalitat, emmalaltides o amb un grau de dependència elevat. Em va sobtar  l’energia amb la que em van obrir les portes de casa seva, la vitalitat que desprenien amb la mirada i sobretot la humilitat a l’hora de reconèixer l’esforç que segur els havia costat arribar fins a les tres xifres. En el moment de la fotografia, intentava que estiguessin relaxats i em va sobtar veure com molts d’ells, al veure’s reflectits a la fotografia, expressaven «què vell!». Aquesta va ser la senyal evident que d’esperit estan més joves que mai”.

Aquestes fotografies s’han penjat a la sala d’espera del nostre centre on tothom que es ve a visitar ho pot veure amb l’esperit de generar emocions i reflexions. Per inaugurar l’exposició de fotografies vam realitzar un acte  al nostre centre on ens varem reunir els protagonistes acompanyats dels seus familiars i tot l’equip del Cap. La trobada va esdevenir un moment màgic d’unió i com va dir el dr Jordi  “ ells eren l’exemple a seguir de com s’ha d’anar per la vida i no eren gent gran sinó joves amb experiència”

Va ser un filòsof grec que deia “ no ha de ser feliç el jove, sinó el vell que ha viscut una bella vida “ i ho vam comprovar aquell dia.

E. Florensa

Comisió de Comunitària

EAP Dreta de L’Eixample – Roger de Flor

Campanya d’informació i  vacunació de la Grip, al Mercat !!

Diumenge 24 de novembre varem ser una estona al Mercat del poble , donant consells i recomanacions sobre com evitar el contagi de la Grip i Refredats i els que varen voler també se’ls hi va administrar la vacuna de la grip. 

És una altra manera  de Fer Salut !! ,

Es una activitat comunitària i una manera d’apropar-nos a la nostra població  per  informar dels beneficis de la vacunació antigripal.

Un dels objectius  era informar, desmitificar falses creences i acostar la manera preventiva més eficaç per evitar el contagi de la grip que és la VACUNACIÓ.

Varem  passar una estona diferent i molt agradable.

Molta gent se’ns va apropar per demanar que fèiem, d’altres, tot i negant la vacunació van rebre amb molt grat la informació i el consell  i d’altres per felicitar-nos per la iniciativa, en general varem detectar molt bona acollida i no descartem l’any vinent de fer una matinal !!

FOTO: (Esquerra a dreta): Carme Sayos regidora Salut ajuntament Centelles; Sílvia Narejos Metge de Família i Directora EBA CENTELLES; Lourdes Tuneu Direcció Salut Comunitària ; Sara Esteve Infermera assistencial, referent vacunes ;Dolors Molera Infermera assistencial, subdirecció infermeria


I si afegim la comunitat a la formació dels professionals…?

Sovint, quan ens plantegem realitzar una formació en l’àmbit de la salut, busquem ponents perquè d’una forma o una altra ens puguin donar llum sobre un tema concret. Si la persona que realitza l’exposició no aconsegueix atraure l’atenció del públic, el tema s’explica d’una forma poc clara o el tema directament és poc interessant, s’aconsegueix acreditar l’assistència a una jornada o formació, però poc més.  

El passat 28 de Novembre,  es va realitzar a Vilanova i la Geltrú una jornada en salut mental que vàrem titular “Entrevista Clínica. Un repte compartit”. Aquesta jornada era un compromís del pacte territorial entre proveïdors sanitaris del Garraf i incloïa ambulatoris, CSMA, CSMIJ i CASD. La premissa en la que ens vàrem basar era en que l’entrevista clínica la conformaven dos interlocutors principals (professional de la salut i pacient) i un entorn (família) i que tots tenien que tenir veu en la formació dels professionals de la salut.

Amb aquesta premissa, vàrem definir dues taules. La primera, on els professionals del CSMA, CSMIJ i CASD, varen poder explicar i definir punts clau en l’entrevista clínica. La majoria d’aquests punts clau tractaven d’ajudar als metges, infermeres i treballadors socials d’atenció primària per tal de poder realitzar un abordatge el millor possible en el temps del que disposaven. Cadascun d’aquests professionals va fer incís i va explicar peculiaritats de l’entrevista de l’àmbit en el que treballava: adults, infanto-juvenil i drogodependències.

En la segona taula, es va convidar a dues entitats (AFAMM i Activament) en l’àmbit de salut mental a parlar sobre entrevista clínica en primera persona. 2 pacients i 2 familiars, varen explicar que és el que valoraven positivament i el que valoraven negativament quan participaven en una entrevista clínica i que no necessàriament tenia a veure amb conceptes clínics, si no amb elements com l’estigma (o etiqueta), solitud, informació,…La dinàmica com va funcionar la taula era una de les persones explicava el seu relat, i dos moderadors anaven fen preguntes sobre el seu cas; no es permetia intervenir al públic fins al final de les 4 exposicions on van poder preguntar.

Per tal de generar aquestes dinàmiques, es varen fer 4 trobades per tal d’adaptar contingut. Per aquestes trobades va ser imprescindible l’ajut de l’espai “SITUA’T” que va fer d’enllaç entre salut i pacients. En la primera trobada es va explicar la formació i es va plantejar si volien formar-ne part. En la segona trobada es va aprofundir una mica més sobre què es podia fer i amb quanta gent assistent es veurien còmodes de poder treballar. En la tercera i quarta trobada es va treballar com relatar d’una manera constructiva i positiva un relat que potser podia fer-los recordar episodis negatius o que potser els feien exaltar una mica per les vivències que van tenir. Amb tot això i un cop conegut el relat, els moderadors van fer preguntes incidint sobre els aspectes positius i aspectes negatius en l’àmbit de l’entrevista clínica.

Vaig tenir la sort de ser la persona encarregada de dinamitzar aquests grups conjuntament amb el Cristian Vinagre de l’ ”Espai Situa’t”. I dic sort, perquè crec que poder dinamitzar aquests grups m’ha aportat molt més que qualsevol seminari, curs o jornada sobre entrevista clínica que pugui fer en la vida.

Els professionals que varen assistir a la jornada, ens varen transmetre que seria important que d’ara en endavant seria importantíssim que els pacients participessin en la formació dels professionals, sobretot en àmbits sensibles com la salut mental. Per tant i acabant, sota el meu punt de vista, cal implementar la visió de la salut comunitària en la formació a professionals de la salut de forma rutinària. Recordo, una part de “l’acte mèdic” depèn del metge, però l’altre del pacient i les famílies, i sovint ens n’oblidem.

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

I després de la diagnosi… què???

El setembre de 2016 es va constituir la Taula de Salut Comunitària de Vic, impulsada pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural. Actualment la Taula de Salut Comunitària de Vic està formada per 20 professionals de 16 serveis diferents d’àmbits socials i de la salut,  local i comarcal.

Els objectius principals de la Taula de salut són:

  • Promoure la salut de la població de Vic, en tots els espais, des d’una perspectiva de salut comunitària i intercultural, posant especial atenció en aquells grups més vulnerables o amb majors dificultats de tenir les mateixes oportunitats.
  • Treballar per una millora de la qualitat de vida i benestar biopsicosocial dels diversos grups de Vic i les persones que els formen.

A iniciativa de la Taula de Salut Comunitària de Vic, es va desenvolupar la Diagnosi de Salut Comunitària de Vic, que es va presentar l’octubre de 2018.

L’objectiu de la Diagnosi era comptar amb un document objectiu, de qualitat i fidedigne de la realitat de la ciutat des d’on començar a treballar la salut comunitària.  

A la Diagnosi es van detectar diversos reptes de treball, d’entre els quals es va prioritzar de forma participativa el de les persones grans, sobretot pel que fa als temes de solitud i maltractaments.

La Taula de salut comunitària a partir de la priorització fa els següents passos:

  • Extreu una anàlisi més detallada dels temes vinculats a persones grans de l’informe global.
  • Fa cerca d’entitats, serveis i altres recursos que treballen amb el tema amb l’objectiu de conèixer tot allò que s’està fent a la ciutat en relació a les persones grans.

Convoca aquestes entitats i serveis a una dinàmica participativa al mes de gener 2019.

Dinàmica participativa 2019

Objectiu general:

  • Conèixer la situació a Vic i la perspectiva dels serveis, equipaments i recursos que treballen amb persones grans.

Objectius específics:

  • Detectar projectes, serveis, entitats i equipaments vinculats al treball amb i per les persones grans que treballen per fer front a situacions de negligència i solitud d’aquest col·lectiu.
  • Recollir iniciatives, reptes i propostes de millora entorn a la solitud i les situacions de negligència en vers les persones grans.
  • Identificar poblacions d’especial risc i situacions d’especial necessitats dins el col·lectiu de les persones grans.
  • Identificar projectes actius a la ciutat que s’adrecen a gent gran especialment vulnerable.

Conclusions

Crear una xarxa de coordinació o comissió multidisciplinària per crear sinèrgies, millorar la relació i generar vincles entre els diferents serveis i programes.

Formació de professionals.

Portar a terme campanyes de sensibilització.

Disposar d’informació sobre projectes (per exemple, “Tracta’m bé”).

Revisar protocols i crear-ne de nous.

Disposar de més recursos econòmics per oferir ajuts tipus beques menjador.

Disposar de places d’urgència en residències per casos de maltractaments o negligència

Es crea la Comissió de Persones Grans abril 2019.

Comissió de les persones Grans

Què ha fet la comissió de persones grans?

S’està treballant amb una guia de recursos vinculat a les persones grans i que aquests recursos i actius s’entrin a la web actius i salut.

Pel que fa a formació la III jornada de Salut comunitària de Vic s’emmarca amb la temàtica de les persones grans. S’inclou alguns temes que preocupen a la comissió de les persones grans com l’habitatge.

Es en el marc de la comissió es presenta el projecte TRACTA’M BÉ, una campanya de sensibilització i prevenció de maltractaments de persones grans que va néixer al Solsonès i s’ha anat estenent a diferents llocs del territori i es decideix començar a treballar-lo en clau ciutat.  

Migdies comunitaris

En els últims anys s’han iniciat a tot Catalunya diversos projectes i iniciatives de prescripció social, que tal com s’explica a l’entrada del mes d’agost de 2018 ( EAP EL REMEI, Marta Dachs),  és  un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. Una forma de recomanar quelcom més que fàrmacs, de sortir de la consulta per anar a cercar salut a la comunitat.

Al barri de la  Sagrada Familia, des de la taula de gent gran del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), va sorgir la necessitat de fer un circuit de prescripció a nivell comunitari: on totes les entitats i serveis de la taula (com associació de veïns, Espai de la Gent Gran, serveis socials, primària de salut, Biblioteca Municipal…) en poguéssim ser prescriptors i també receptores. Se’n va fer primer una prova pilot  i després s’ha iniciat de forma regular des de gener de 2019 amb força èxit.

En començar a explicar el projecte a l’equip ens vam adonar de la importància de conèixer de primera mà els projectes i activitats (actius de salut) on dirigiríem als nostres usuaris. Les persones del grup que formem part de la Taula coneixem el funcionament i les persones responsables, però no és així amb tots els professionals del centre.  És difícil aconsellar una activitat que no coneixes del tot o si no saps si la persona que tens davant té el perfil adequat per aquell projecte.

Per tant es va decidir convidar les entitats i serveis al CAP, aproximadament una vegada al mes, a l’hora de les sessions clíniques. Han vingut els responsables de les activitats per a explicar-les i donar-les a conèixer a tots els professionals de l’equip. Hem anomenat aquestes presentacions Migdies comunitaris, ja que són una oportunitat única de conèixer  de primera mà alguns dels actius de salut de la nostra comunitat. S’expliquen les activitats, objectius, organització i també a quines persones va dirigit, com fer-ho per inscriure’s , a qui dirigir-se… és un moment per resoldre dubtes o  comentar casos concrets, però també un moment d’intercanvi d’idees, de propostes i de creació de sinèrgies amb les diferents entitats i agents que treballen al nostre barri.

Des que ho vam iniciar ja s’han presentat unes 10 entitats i seguim obrint les portes a més agents i entitats i així ampliar el treball en xarxa, ja sigui en prescripció social o en altres d’altra manera.

Alba Gili Serarols

Metgessa de Família

CAP Sagrada Família

Taller “Menjar és divertit” Festa major 2019

La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquesta es caracteritza per un alt consum de productes vegetals (fruites, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), consum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina,…), un baix consum de carns vermelles i utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir).

La piràmide de la dieta mediterrània es va crear amb l’objectiu de facilitar a la població una adequada selecció d’aliments. Els aliments que es troben a la base els hem d’ingerir en més quantitat en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha observat un descens del consum de fruites i hortalisses fresques, a favor d’altres productes més rics en greixos i sucres simples.

Amb l’objectiu de promoure una alimentació saludable als nostres infants, la comissió de comunitària del CAP Roger de Flor, hem fet un taller d’alimentació saludable pels infants del barri: “Menjar és divertit”, en un estand ubicat al carrer junt altres activitats de la festa major del nostre barri.

Durant l’activitat hem ensenyat hàbits saludables fent jocs amb una piràmide imantada, pintant la seva pròpia piràmide i hem berenat fruita.

Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample.