Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Grup d’amics d’Albera

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Salut Comunitària d’Albera Salut, amb  estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona. Les tres entitats compartim una idea de promoció de la salut entenent-la com una part d’atenció a la persona/comunitat que, des d’una visió positiva de la salut, desplega programes i actuacions orientats a donar eines per gestionar, comprendre, enfortir les seves capacitats individuals i les habilitats per la vida. D’aquesta manera es pretén incrementar el control sobre la seva salut, així com els factors que hi influeixen.

Aquest procés amb la comunitat i els seus agents socials s’inicià el 2010 a partir d’una reflexió : “Què és la salut?”, “ Com l’entenem?” i “Com es genera Salut?” que corrobora les teories de visió de la salut més bio-psico.social.

La població ens diu que la salut per ells és: no sentir-se sol, ser feliç i tenir benesta rentre d’altres mencions sempre relacionades en aquest espai de la salut integrativa. En cap cas ens parlen de dislipèmia o de nivells de sucre…

Fent referencia al que enten la població com a salut, en aquest grup es treballa seguint el marc de la sultogènisi i dues de les teories que l’integren: les habilitats per la Vida i el Sentit de Coherència.

En aquest sentit, en la nostra Àrea Bàsica tenim com a objectiu la creació i aplicació d’un programa de promoció de la salut que es desenvolupa a través de dues línies estratègiques: a la consulta i amb la comunitat.

A la consulta: : es facilita el treball dels professionals de l’ABS mirada de les habilitats per la Vida, on tots aniran realitzant un curs per formar-se en aquests aspectes.  

A la comunitat: es dinamitza i acompanya a la comunitat per facilitar la seva responsabilitazció vers la seva salut i actuant a favor de la seva promoció.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agruparen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i també recolzar les activitats que ja es duien a terme a les diferents poblacions.

El grup d’Amics d’Albera esdevé una plataforma d’intercanvi i difusió d’experiències, activitats i iniciatives, també es un espai de reflexió,  formació i d’acompanyament de projectes.

Per posar un exemple: aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïna amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal. En aquest sentit es reforcen els vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.  Actualment i gràcies treball del grup d’amics d’albera,  aquest 2017 ha nascut un receptari intergenaracional i intercultural. Està escrit per àvies i avis del poble i il·lustrat per els néts i netes d’aquests, a on el nostre equip d’atenció primària hi ha participat de manera molt activa. D’aquesta manera, un llibret de receptes tradicionals, esdevé un actiu més de salut per aquest poble.logoamics alberacartell amic alberaamics albera

SALUT EMOCIONAL

Tots  sentim, sentim de manera diferent. I no és bo ni dolent, tot depèn de l’estat anímic que tenim.

Quan parlem de salut emocional, estem dient de reconèixer-nos les emocions i els sentiments que elles ens comporten, les assumim i no les intentem canviar.

És fàcil dir-ho així, però l’ésser humà té molts recursos per assimilar situacions, reptes, desenganys … etc però el nostre deure és saber quins d’aquests recursos ens fan falta en cada moment. És veritat que ens queden en estat de xoc al moment, per això hi ha d’haver-hi un estat de quietud i consciència per poder abordar i aprendre a sostenir tot allò que ens està passant.

Quan estem desbordats, és quan més hem de ser conscients i no deixar-nos portar per la part mental que ens diu el què hem de fer. És més, a vegades no hem de fer, sinó deixar-nos sentir, per a més mal que ens faci; pel motiu que aquí surten el mecanismes de defensa on comença’n a fer o a dir coses que no pertoquen i les emocions es col·loquen a segon pla i així les amaguem , tapem i inclús enganyem, quant les emocions i segueixen sent.

El sentir no te quantitat ni mes ni menys , simplement les sentim.

Fer-nos responsables del que sentim no es gens fàcil , ja que hi ha emocions que no ens agrada sentir com ara : la ràbia , odi , o tristesa , però aquestes hi son , no podem estar sempre alegres això es mentida i apart no existeix. Som tot acceptar  que moments puc sentir ràbia , por o tristesa , això no vol dir que sigui sempre així i no me haig de etiquetar com a tal. Tant sols sentir les emocions por , odi , tristesa , alegria , i ràbia es estar mes viu que mai. Aprendre a canalitzar-les es construir la intel·ligència emocional.

Ja que la por es la polaritat de la decisió , la ràbia si la canalitzem es força , la tristesa es alegria i del odi la seva polaritat es el Amor, de on venim.

Per quin motiu ens les hem de negar i no acceptar , si totes tenen les seves funcions i son necessàries  per Viure.

Dinamitzadora del TALLER SALUT del CAP: MOU-TE , GRUP DE SUPORT I L’ART D’ESCOLTAR.

Coach Humanística de Teràpia Gestalt i Sistema Rio Abierto , especialitzada en intel·ligència Emocional.

MARGARET AVELLÀ FONT.                                 

Sembrant des dels principis

El 7 de setembre, com cada any, va tenir lloc al EAP Sardenya el Curs d’Introducció a la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) dirigit als R1 que han començat l’especialitat a la Unitat Docent ACEBA (UDACEBA), en el que el Dr. Albert Casasa, Coordinador Docent d’UDACEBA introdueix les bases per caminar durant els propers 4 anys dels futurs especialistes en MFiC.

Aquesta ha estat la primera edició que ha comptat amb un temps del curs destinat a la Salut Comunitària (SC)!!! Quedant així palès l’objectiu d’UDACEBA de sembrar des dels principis de l’especialitat la formació en aquest camp.

El Dr. Oriol Huguet (CAPi Baixa Mar) i la Dra. Marta Coderch (EAP Sardenya), referents en Salut Comunitària dels seus centres i coordinadors del grup Fem Salut al Barri – UDACEBA (equip responsable de la Formació en SC d’UDACEBA), van realitzar una petita introducció al respecte, en la qual van destacar els següents aspectes:

  • Un històric sobre les mancances formatives en SC
  • El rol del metge de familia i les dificultats incials amb les que ens podem trobar per fer SC
  • Paraules i conceptes clau en SC com Salutogènesi, Actius en Salut, LLei de les Cures Inverses, Diagnòstic Comunitari, Mapeig, Prescripció Social, etc
  • Què fem des de la Unitat Docent i Fem Salut al Barri: Formació (Curs de SC, amb dues edicions al llarg de la residencia, Jornades de SC de Fem Salut al Barri – UDACEBA), recull d’activitats en SC que fan tots els centres de la Unitat Docent (https://femsalutalbarri.wordpress.com/) i invitació a sortir de la consulta i anar a conèixer-les, enriquint-nos de tota la “comunitat docent”, no només del centre escollit per l’especialitat, estimulació i suport a la recerca en SC així com convidar-los a formar part dels grups de treball de SC del propi centre.

Finalment i amb l’objectiu d’assentar alguns dels conceptes teòrics treballats, es va realitzar una dinámica de grup en la que entre tots vam construir una gran i bonica “Xarxa” d’actius en salut que coneixem i fem servir, omplint l’espai amb el punt de mira salutogènic.

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Article original aparegut a la revista Comunidad:

Diario comunitario: ¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Alba Cabellos Sánchez. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Clara Madueño Garro. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Roger de Flor.

Alba María Campos Lizcano. Enfermera Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Alba Aguado Jodar. Epidemióloga. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

 

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

 

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat  que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”.  Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte.  També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar  l’observatori de Salut d’Astúries  com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que  actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

 

Em salto el taller per parlar-ne al final.

 

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

 

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”.  Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

 

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

 

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

  • Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
  • Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
  • Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

 

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

 

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet  (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

Banc de Llet

L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.

Des de juliol de 2014, l’ABS Centelles  és un centre referent per la captació de mares donants de llet. Fem difusió de l’existència del banc i al mateix  temps ens encarreguem de realitzar l’entrevista inicial i l’extracció de sang per saber si les mares poden ser o no donats. Amb aquesta iniciativa s’ha buscat facilitar l’accés de les possibles  dones  donats de llet materna  d’osona i rodalies al banc de llet, estalviant el desplaçament de les dones fins a Barcelona o Manresa.

L’objectiu és captar possibles mares donants de llet materna tot i fent d’intermediaris entre les mares i el banc de sang i teixits.

La nostra feina és informar a mares que estan alletant als seus nadons de l’existència del banc de llet així com de fer l’entrevista inicial i l’extracció de sang per tal de poder iniciar el procés de donació, si la dona és apta.

L’activitat aquest any (juny 2015 a juny de 2016) ha disminuït respecte l’any anterior passant de 20 a 13 mares donats. De les 13 mares només 4 són de la nostra ABS.

El dia 16 d’abril, coincidint amb la marató de sang, varem posar una parada informativa per promocionar la donació de llet materna.

llet materna

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta

ÉS PER TU

L’ associació ÉS PER TU és una ONG amb seu a Barcelona. Els cooperants han organitzat des de l’any 1998, viatges i estades a Catalunya de nens i nenes ucraïnesos, afectats per les radiacions derivades per l’explosió nuclear de Txernòbil. Els projectes es poder treure els nens de les zones contaminades i portar-los a Catalunya per a que puguin recuperar les seves defenses naturals entre set i vuit anys, segons el criteri mèdic, així, és la millor manera d’evitar possibles malalties futures originades per la radioactivitat.

 

Els nens ucraïnesos estan amb nosaltres al nadal (aproximadament un mes) i a l’estiu (aproximadament dos mesos).

 

Procedeixen de la població de Ivankiv (Ucraïna) i de les aldees properes a pocs quilòmetres de la central nuclear i “ÉS PER TU” és l’única associació de Catalunya que col•labora amb el centre oficial “Doviria” creat per la UNESCO per atendre aquests nens amb tota la seva problemàtica adquirida.

 

Les edats dels nens que viatgen per primera vegada, estan compreses entre els sis i deu anys.

 

Després de 25 anys de l’explosió, encara han de passar 1000 anys perquè les zones contaminades tornin a estar completament netes. La radioactivitat ho contamina tot, des de l’aigua que beuen, l’aire que respiren, passant pels aliments que cultiven i que més tard consumeixen.

 

Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroide, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques.

 

Estem treballant a fons perquè els costos per a les famílies siguin els més baixos possibles, perquè així, el seu esforç sigui menor en aquests moments econòmics.

 

El programa bucodental s’inicia al 2012, amb la doctora Berta Agustí, actualment s’encarrega la Dra Rivas, Dra Rodriguez , Dra Diez-Cascón i Dra García. Nosaltres com a centre hem dissenyat un programa de salud bucodental, per al nens i nenas acullits a Cataluya. El programa consisteix en la prevención i tractament de caries, malposició i malalties de genives.

Desde l’any 2015 vam rebre una subvenció de l’ONG i tením els costos de material coberts.