Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Grup d’amics d’Albera

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Salut Comunitària d’Albera Salut, amb  estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona. Les tres entitats compartim una idea de promoció de la salut entenent-la com una part d’atenció a la persona/comunitat que, des d’una visió positiva de la salut, desplega programes i actuacions orientats a donar eines per gestionar, comprendre, enfortir les seves capacitats individuals i les habilitats per la vida. D’aquesta manera es pretén incrementar el control sobre la seva salut, així com els factors que hi influeixen.

Aquest procés amb la comunitat i els seus agents socials s’inicià el 2010 a partir d’una reflexió : “Què és la salut?”, “ Com l’entenem?” i “Com es genera Salut?” que corrobora les teories de visió de la salut més bio-psico.social.

La població ens diu que la salut per ells és: no sentir-se sol, ser feliç i tenir benesta rentre d’altres mencions sempre relacionades en aquest espai de la salut integrativa. En cap cas ens parlen de dislipèmia o de nivells de sucre…

Fent referencia al que enten la població com a salut, en aquest grup es treballa seguint el marc de la sultogènisi i dues de les teories que l’integren: les habilitats per la Vida i el Sentit de Coherència.

En aquest sentit, en la nostra Àrea Bàsica tenim com a objectiu la creació i aplicació d’un programa de promoció de la salut que es desenvolupa a través de dues línies estratègiques: a la consulta i amb la comunitat.

A la consulta: : es facilita el treball dels professionals de l’ABS mirada de les habilitats per la Vida, on tots aniran realitzant un curs per formar-se en aquests aspectes.  

A la comunitat: es dinamitza i acompanya a la comunitat per facilitar la seva responsabilitazció vers la seva salut i actuant a favor de la seva promoció.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agruparen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i també recolzar les activitats que ja es duien a terme a les diferents poblacions.

El grup d’Amics d’Albera esdevé una plataforma d’intercanvi i difusió d’experiències, activitats i iniciatives, també es un espai de reflexió,  formació i d’acompanyament de projectes.

Per posar un exemple: aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïna amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal. En aquest sentit es reforcen els vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.  Actualment i gràcies treball del grup d’amics d’albera,  aquest 2017 ha nascut un receptari intergenaracional i intercultural. Està escrit per àvies i avis del poble i il·lustrat per els néts i netes d’aquests, a on el nostre equip d’atenció primària hi ha participat de manera molt activa. D’aquesta manera, un llibret de receptes tradicionals, esdevé un actiu més de salut per aquest poble.logoamics alberacartell amic alberaamics albera

SALUT EMOCIONAL

Tots  sentim, sentim de manera diferent. I no és bo ni dolent, tot depèn de l’estat anímic que tenim.

Quan parlem de salut emocional, estem dient de reconèixer-nos les emocions i els sentiments que elles ens comporten, les assumim i no les intentem canviar.

És fàcil dir-ho així, però l’ésser humà té molts recursos per assimilar situacions, reptes, desenganys … etc però el nostre deure és saber quins d’aquests recursos ens fan falta en cada moment. És veritat que ens queden en estat de xoc al moment, per això hi ha d’haver-hi un estat de quietud i consciència per poder abordar i aprendre a sostenir tot allò que ens està passant.

Quan estem desbordats, és quan més hem de ser conscients i no deixar-nos portar per la part mental que ens diu el què hem de fer. És més, a vegades no hem de fer, sinó deixar-nos sentir, per a més mal que ens faci; pel motiu que aquí surten el mecanismes de defensa on comença’n a fer o a dir coses que no pertoquen i les emocions es col·loquen a segon pla i així les amaguem , tapem i inclús enganyem, quant les emocions i segueixen sent.

El sentir no te quantitat ni mes ni menys , simplement les sentim.

Fer-nos responsables del que sentim no es gens fàcil , ja que hi ha emocions que no ens agrada sentir com ara : la ràbia , odi , o tristesa , però aquestes hi son , no podem estar sempre alegres això es mentida i apart no existeix. Som tot acceptar  que moments puc sentir ràbia , por o tristesa , això no vol dir que sigui sempre així i no me haig de etiquetar com a tal. Tant sols sentir les emocions por , odi , tristesa , alegria , i ràbia es estar mes viu que mai. Aprendre a canalitzar-les es construir la intel·ligència emocional.

Ja que la por es la polaritat de la decisió , la ràbia si la canalitzem es força , la tristesa es alegria i del odi la seva polaritat es el Amor, de on venim.

Per quin motiu ens les hem de negar i no acceptar , si totes tenen les seves funcions i son necessàries  per Viure.

Dinamitzadora del TALLER SALUT del CAP: MOU-TE , GRUP DE SUPORT I L’ART D’ESCOLTAR.

Coach Humanística de Teràpia Gestalt i Sistema Rio Abierto , especialitzada en intel·ligència Emocional.

MARGARET AVELLÀ FONT.                                 

Sembrant des dels principis

El 7 de setembre, com cada any, va tenir lloc al EAP Sardenya el Curs d’Introducció a la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) dirigit als R1 que han començat l’especialitat a la Unitat Docent ACEBA (UDACEBA), en el que el Dr. Albert Casasa, Coordinador Docent d’UDACEBA introdueix les bases per caminar durant els propers 4 anys dels futurs especialistes en MFiC.

Aquesta ha estat la primera edició que ha comptat amb un temps del curs destinat a la Salut Comunitària (SC)!!! Quedant així palès l’objectiu d’UDACEBA de sembrar des dels principis de l’especialitat la formació en aquest camp.

El Dr. Oriol Huguet (CAPi Baixa Mar) i la Dra. Marta Coderch (EAP Sardenya), referents en Salut Comunitària dels seus centres i coordinadors del grup Fem Salut al Barri – UDACEBA (equip responsable de la Formació en SC d’UDACEBA), van realitzar una petita introducció al respecte, en la qual van destacar els següents aspectes:

  • Un històric sobre les mancances formatives en SC
  • El rol del metge de familia i les dificultats incials amb les que ens podem trobar per fer SC
  • Paraules i conceptes clau en SC com Salutogènesi, Actius en Salut, LLei de les Cures Inverses, Diagnòstic Comunitari, Mapeig, Prescripció Social, etc
  • Què fem des de la Unitat Docent i Fem Salut al Barri: Formació (Curs de SC, amb dues edicions al llarg de la residencia, Jornades de SC de Fem Salut al Barri – UDACEBA), recull d’activitats en SC que fan tots els centres de la Unitat Docent (https://femsalutalbarri.wordpress.com/) i invitació a sortir de la consulta i anar a conèixer-les, enriquint-nos de tota la “comunitat docent”, no només del centre escollit per l’especialitat, estimulació i suport a la recerca en SC així com convidar-los a formar part dels grups de treball de SC del propi centre.

Finalment i amb l’objectiu d’assentar alguns dels conceptes teòrics treballats, es va realitzar una dinámica de grup en la que entre tots vam construir una gran i bonica “Xarxa” d’actius en salut que coneixem i fem servir, omplint l’espai amb el punt de mira salutogènic.

INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA EN UN ECONOMAT SOCIAL

Cada cop son més freqüents la creació als municipis de nous projectes destinats a la millora de recursos en l’àmbit social d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió social.

Un d’aquests recursos és l’economat o supermercat social. En aquests, els usuaris, normalment persones en risc d’exclusió social reben de forma fixa o mitjançant l’ús de xecs, tiquets o d’altres sistemes, menjar i/o altres productes de primera necessitat pel domicili.

Al municipi de Vilanova i la Geltrú, de 65000 habitants es va implementar un d’aquests recursos anomenat “Economat Social”.

Des dels serveis socials municipals es pot incloure als usuaris en risc d’exclusió social al programa de l’economat, donant un número determinats de tiquets en funció de diferents paràmetres. Els usuaris amb aquests tiquets poden retirar productes fixats amb un valor determinat deixant a la seva lliure elecció la compra com si es tractés d’un supermercat. Per un costat aquest model tracta d’equiparar-se l’economat a un supermercat convencional, encara que des del CAPI de Baix-a-Mar teníem dubtes sobre si per baremar els diferents productes alimentaris que es podien retirar de l’economat s’havia seguit algun criteri nutricional.

Aquesta part creiem que era important, ja que el recurs de l’economat és temporal, i posteriorment l’usuari haurà de tornar a fer la compra en un supermercat convencional. Això feia que si aquesta persona havia agafat l’hàbit de retirar de l’economat d’un baix valor nutricional perquè costava pocs tiquets, podia fer que reproduís aquest patró posteriorment en un supermercat convencional sense valorar altres alternatives més saludables i/o econòmiques.

Els factors que influeixen en l’elecció d’aliments estan condicionats per factors socials, culturals i econòmics1. Creiem que guiar als usuaris en el procés de selecció dels aliments pot contribuir en millorar la qualitat de la dieta2.

El plantejament de la intervenció que ens plantejàvem, va fer que mantinguéssim uns sèrie de debats interessants en el grup de salut comunitària.

Per un costat, quin era el límit de competències que tenia el CAPI de Baix-a-Mar per intervenir en un recurs social.

L’altre aspecte era el de no “saluditzar” en excés un recurs que volia assemblar-se el màxim possible a un supermercat . Es va plantejar l’ús de mesures biomètriques dels pacients (pes, tensió arterial) o adaptar la compra a patologies concretes. Totes aquestes propostes poc a poc van anar derivant en donar formació als voluntaris, estructurar compra d’estoc i etiquetar productes i plantejar-nos en un futur si fos necessari intervenir en el grup d’usuaris.

Ho vam plantejar així per evitar precisament aquesta percepció “saludització” pels usuaris i també per la temporalitat d’aquest recurs, cosa que feia impossible formar a als usuaris.

Amb tot el que hem exposat anteriorment, creiem que hem adaptat les possibilitats d’intervenció que pot realitzar el grup de salut comunitària del CAPI Baix-a-Mar a un recurs com l’economat social, evitant aquesta “saludització” que ja hem comentat.

Objectiu de la intervenció:

Que els usuaris realitzin una compra el més saludable possible adaptant-nos a les característiques específiques de l’economat social.

Que  els usuaris puguin extrapolar els coneixements i patrons de compra apresos a un supermercat convencional.

Intervenció:

Hem dissenyat 3 fases, algunes d’elles amb alguna sub-fase amb objectius a assolir dins de cadascuna d’elles. Les vàrem desglossar de la següent forma:

FASE 1: FORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ECONOMAT SOCIAL I MODIFICAR COMPRES DE L’ESTOC

Objectiu específic d’aquesta fase:

Millorar els coneixements en l’àmbit nutricional dels voluntaris de l’economat social.

Dividim la FASE 1 en dues subfases:

1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIS

1B: MODIFICAR COMPRES D’ESTOC DE L’ECONOMAT

FASE 1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIOS

Com ho farem?

Crearem grups de 15 voluntaris. Hi haurà 2 formadors per grup.

Es realitzarà una part comú teòrica d’introducció a l’alimentació equilibrada basada en la piràmide nutricional dels aliments i la periodicitat de consum. Aquesta formació teòrica tindrà una durada adaptada a la necessitat dl grup, i consistirà en una exposició en PowerPoint. Considerem que la durada òptima de la part teòrica hauria de ser entre 15 i 30 minuts.

Posteriorment es dividirà el grup en 2 subgrups per realitzar una part pràctica que consistirà en roll-play de casos preparats que puguin ser usuals a l’economat.

Es farà una prova pilot amb grup de voluntaris per avaluar aquesta formació i valorar si cal introduir modificacions en la part teòrica i/o pràctica. Un cop realitzada aquesta avaluació s’implementarà la fase de formació als voluntaris.

Realitzarem una avaluació d’aquesta intervenció mitjançant:

  • Enquestes de coneixements dels voluntaris pre i post-formació
  • Avaluació de compres en productes concrets d’alt i baix valor nutricional per part dels usuaris abans de formació i en 3,6 i 12 mesos posteriors a la formació.
  • Enquesta de satisfacció post-formació

Un cop s’implementi la fase 1A treballarem en la fase 1B, ja que entenem que el fet de que els voluntaris ens puguin conèixer i puguin també avaluar la compra d’estoc que estaven fent fins aquell moment pot fer que esdevingui per si sola.

FASE 2: CONÈIXER ELS ALIMENTS D’ALT/BAIX VALOR NUTRICIONAL MITJANÇANT ICONOGRAFIA

Objectiu: Millorar el coneixement en l’àmbit de la nutrició dels usuaris de l’economat social de forma intuïtiva 3

FASE 3: AVALUACIÓN DE LA INTERVENCIÓ I NECESSITAT D’AMPLIAR LA INTERVENCIÓ

Objectiu: Avaluar la intervenció realitzada I valorar altres mesures d’intervenció que s’adreçarien als usuaris de l’economat social.

La planificació d’actuació és la d’implementar cada fase de forma anual.

Actualment ens trobem entre la Fase 1A i la 1B.  Us deixem un vídeo de com va anar la Fase 1A.

Video

Bibliografia

  1. http://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentoshttp://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentos
  2. http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/
  3. http://download.springer.com/static/pdf/542/art%253A10.1186%252Fs12937-015-0090-4.pdf?originUrl=http%3A%2F%2Fnutritionj.biomedcentral.com%2Farticle%2F10.1186%2Fs12937-015-0090-4&token2=exp=1474303798~acl=%2Fstatic%2Fpdf%2F542%2Fart%25253A10.1186%25252Fs12937-015-0090-4.pdf*~hmac=0e273f3ed3ab729d52fc2ad715fb14e78c7543719691aeb074a977bc5e638ede

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Article original aparegut a la revista Comunidad:

Diario comunitario: ¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Alba Cabellos Sánchez. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Clara Madueño Garro. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Roger de Flor.

Alba María Campos Lizcano. Enfermera Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Alba Aguado Jodar. Epidemióloga. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Guanyant-nos un cognom

Durant una classe de formació com a resident d’infermeria familiar i comunitària un dia discutíem sobre el futur de la nostra especialitat i recordo que algú va fer una reflexió amb la qual no podria estar més d’acord: com a nous especialistes, el plus que podem oferir als nostres pacients és no tant la part de “família” que fem a la consulta, sinó el nostre segon cognom, la part de “comunitària”, fent salut a aquells llocs on es desenvolupa la vida de la gent. I això serà el que ens diferenciï d’altres professionals especialitats en altres àmbits.

Com a resident d’UD ACEBA penso que he pogut formar-me en aquest aspecte i amb els meus companys hem aconseguit engegar projectes que poden millorar la salut de les persones del nostre barri. D’un curs que vam fer de Salut Comunitària va sortir una idea d’intervenció comunitària en una escola del barri que, poc a poc ha anat prenent forma i es portarà a terme els propers mesos. També vaig poder fer una rotació al Servei de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on vaig conèixer els projectes que es duen a terme als diferents districtes de la ciutat i també vaig poder col·laborar en tasques d’avaluació d’un d’aquests projectes. A més a més, vaig poder viure en primera persona els actes que es van fer al nostre barri per celebrar els 20 anys de l’EAP Vic amb una festa popular i una cursa que amb l’equip vam organitzar.

Ara que el final de la meva residència ja és a prop, em sento agraïda per haver pogut treballar les aptituds necessàries per desenvolupar aquest segon cognom del que parlàvem. Estic segura que encara queda moltíssima feina per fer però aquest és un dels reptes al què m’enfrontaré com a professional.

Lorena Cabricano Canga

R2 IFiC. EAP Vic