Concurs de fotografia

En el marc de la 1era Jornada Comunitària d’UDACEBA del 6 d’abril de 2017 hem proposat un concurs de fotografia de temàtica comunitària.

Qui s’anima?

Aquí teniu les bases:

BASES CONCURS DE FOTOGRAFIA

Normativa:

Objecte

Consisteix en l’exposició de fotografies fetes per professionals pertanyents a l’Unitat Docent ACEBA de qualsevol estament i que tinguin relació amb l’àmbit de salut comunitària. Les fotografies hauran d’estar fetes dins o fora del centre d’atenció primària.

Termini

El termini per presentar fotografies s’iniciarà del 1 de Març de 2017 a 31 de Març de 2017

Forma de participació

Per participar en l’exposició s’haurà d’enviar la fotografia a través de mail o publicar en xarxa social (Instagram/Facebook/Twitter) amb el #jornadacomunitariaaceba

Els participants hauran de:

Realitzar una fotografia d’elements relacionats amb l’àmbit de salut comunitària identificables i diferenciadors. Posar un títol a la fotografia, preferiblement identificatiu del lloc o l’acció fotografiats.

Etiquetar la fotografia amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba, sens perjudici d’altres etiquetes que l’autor de la fotografia vulgui incloure. Es pot incloure geolocalització. Les fotografies s’exposaran en la Jornada de Salut Comunitària i posteriorment podran ser exposades en els centres d’atenció primària com exposició itinerant.

El fet d’etiquetar la foto amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba implica el reconeixement, per part de l’autor, que la foto etiquetada s’ha fet per participar en aquest concurs i l’acceptació de les bases del mateix.

No hi ha limitació a la quantitat de fotografies per participant i no es tindran en compte les valoracions d’altres usuaris sobre les fotografies que hi participin.

Es pot participar en el concurs amb fotografies fetes amb anterioritat a la publicació d’aquestes bases que es presentin dins els terminis establerts i que compleixin totes les condicions de participació.

Característiques de les fotografíes:

Els participants, pel fet de participar, declaren sota la seva responsabilitat que cada imatge s’ha fet sota les condicions expressades abans:

– Inclou un element diferenciador i identificable en l’àmbit de salut comunitària.

– L’ha fet el participant i és una obra original seva.

– No té cap contingut ni material obscè, sexualment explícit, violent, ofensiu, incendiari o

difamatori.

– Ha obtingut les autoritzacions legalment necessàries de les persones i entitats que hi

puguin aparèixer.

El comitè organitzador tindrà la facultat de rebutjar les fotografies i els missatges que

incompleixin les característiques anteriors, que malmetin la imatge institucional del centre, així com les que siguin discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Premis:

El premi serà anunciat durant la Jornada de Comunitària i consistirà en ser portada de l’APSalut i el reconeixement del premi en la mateixa publicació.

Condicions de participació

Persones físiques:

Pot participar en el concurs fotogràfic qualsevol persona física de 18 anys o més que treballi en qualsevol dels centres que pertany a ACEBA.

Contingut de l’obra presentada.

Els participants seran responsables davant de tercers del contingut o aparició de persones que no hagin donat el seu consentiment.

Acceptació de les bases:

La participació en el concurs suposa l’acceptació íntegra de totes les bases, així com

la submissió expressa a les decisions interpretatives del jurat.

XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

 

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

 

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat  que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”.  Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte.  També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar  l’observatori de Salut d’Astúries  com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que  actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

 

Em salto el taller per parlar-ne al final.

 

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

 

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”.  Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

 

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

 

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

  • Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
  • Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
  • Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

 

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

 

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet  (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

Banc de Llet

L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.

Des de juliol de 2014, l’ABS Centelles  és un centre referent per la captació de mares donants de llet. Fem difusió de l’existència del banc i al mateix  temps ens encarreguem de realitzar l’entrevista inicial i l’extracció de sang per saber si les mares poden ser o no donats. Amb aquesta iniciativa s’ha buscat facilitar l’accés de les possibles  dones  donats de llet materna  d’osona i rodalies al banc de llet, estalviant el desplaçament de les dones fins a Barcelona o Manresa.

L’objectiu és captar possibles mares donants de llet materna tot i fent d’intermediaris entre les mares i el banc de sang i teixits.

La nostra feina és informar a mares que estan alletant als seus nadons de l’existència del banc de llet així com de fer l’entrevista inicial i l’extracció de sang per tal de poder iniciar el procés de donació, si la dona és apta.

L’activitat aquest any (juny 2015 a juny de 2016) ha disminuït respecte l’any anterior passant de 20 a 13 mares donats. De les 13 mares només 4 són de la nostra ABS.

El dia 16 d’abril, coincidint amb la marató de sang, varem posar una parada informativa per promocionar la donació de llet materna.

llet materna

Salir de la zona de confort y participar

 

Dicen, que la magia, ocurre justo donde acaba nuestra zona de confort…y he comprobado que es así, pues hace pocos meses dejé lo que siempre había sido: una estudiante, para convertirme en residente de MFYC. Como tal, es para mi todo nuevo y emocionante, me apasiona el día a día, y lo más rutinario me parece igualmente espectacular, incluso mágico…Sin embargo, hay algo a lo que estoy muy acostumbrada, un entorno seguro, conocido, del que nos hacemos parte los profesionales de la salud durante nuestra formación, ese lugar confortable, son las consultas; un lugar, que por el contrario, para el paciente es siempre ajeno y hostil…Y esto, me ha hecho pensar, ¿Qué pasa con los pacientes al salir de nuestra consulta?

 

Fue así como recordé ese segundo nombre, a veces olvidado, de nuestra especialidad…COMUNITARIA…creo haber dado en la clave! Pues que mejor manera de acercar la medicina a la sociedad, que acompañándoles en el día a día, en su medio, donde los recursos del entorno, las capacidades y necesidades del grupo sean herramientas para el beneficio común. Además, es para nosotros una oportunidad de salir de ese ambiente conocido, acabar con la monotonía, romper las barreras de la consulta y dejar nuestra magia brillar.

 

Y que oportuno pensamiento, cuando recientemente se han abierto inscripciones para el curso online de Salud Comunitaria, impartido por el Dr. Juan Domingo Molina, organizado por la CAMFIC, el cual es online, gratuito y según todas las opiniones que he podido captar, sumamente recomendado! Me he apuntado sin dudarlo! Además, ocurre una acertada coincidencia, el que la rama comunitaria de nuestra unidad docente está en pleno crecimiento. Así que, seas médico, enfermera, adjunto, residente mayor o recién llegado, como yo, me gustaría con éstas líneas ser una chispa, que encienda el interés de alguno (y espero muchos!) en participar y acercarse a la salud comunitaria. Estamos en un momento clave, en el que elegimos formar parte de algo distinto, nuevo e interesante, que está naciendo frente a nosotros, de lo que podemos aprender y puede cambiar la vida de muchos, e incluso la nuestra… te lo vas a perder?

 

El curso se llevará a cabo del 30 de enero al 30 de abril de 2017, inscríbete ahora y no pierdas la oportunidad!

Enlace directo al curso: http://www.camfic.cat/DetallActivitat.aspx?id=6997

 

 

 

Patricia Montenegro Lafont

R1 Medicina Familiar y Comunitaria.

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta

ÉS PER TU

L’ associació ÉS PER TU és una ONG amb seu a Barcelona. Els cooperants han organitzat des de l’any 1998, viatges i estades a Catalunya de nens i nenes ucraïnesos, afectats per les radiacions derivades per l’explosió nuclear de Txernòbil. Els projectes es poder treure els nens de les zones contaminades i portar-los a Catalunya per a que puguin recuperar les seves defenses naturals entre set i vuit anys, segons el criteri mèdic, així, és la millor manera d’evitar possibles malalties futures originades per la radioactivitat.

 

Els nens ucraïnesos estan amb nosaltres al nadal (aproximadament un mes) i a l’estiu (aproximadament dos mesos).

 

Procedeixen de la població de Ivankiv (Ucraïna) i de les aldees properes a pocs quilòmetres de la central nuclear i “ÉS PER TU” és l’única associació de Catalunya que col•labora amb el centre oficial “Doviria” creat per la UNESCO per atendre aquests nens amb tota la seva problemàtica adquirida.

 

Les edats dels nens que viatgen per primera vegada, estan compreses entre els sis i deu anys.

 

Després de 25 anys de l’explosió, encara han de passar 1000 anys perquè les zones contaminades tornin a estar completament netes. La radioactivitat ho contamina tot, des de l’aigua que beuen, l’aire que respiren, passant pels aliments que cultiven i que més tard consumeixen.

 

Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroide, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques.

 

Estem treballant a fons perquè els costos per a les famílies siguin els més baixos possibles, perquè així, el seu esforç sigui menor en aquests moments econòmics.

 

El programa bucodental s’inicia al 2012, amb la doctora Berta Agustí, actualment s’encarrega la Dra Rivas, Dra Rodriguez , Dra Diez-Cascón i Dra García. Nosaltres com a centre hem dissenyat un programa de salud bucodental, per al nens i nenas acullits a Cataluya. El programa consisteix en la prevención i tractament de caries, malposició i malalties de genives.

Desde l’any 2015 vam rebre una subvenció de l’ONG i tením els costos de material coberts.  

Sabem què és la salut comunitària ?

imatge salut

Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.

Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.

De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i  dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).

Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.

El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.

La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.

Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.

La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…

L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.

Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.

L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?

Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.

I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.

La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.

Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!

imatge salut 2

 

Alba Cabellos i Anna Blasi

CAP Sagrada Familia

El “Mural” de Fem Salut al Barri

El 6 de Maig, en el marc de les Jornades de Residents d’UDACEBA, vam fer la presentació oficial de la constitució del nostre grup de treball, Fem Salut al Barri UDACEBA així com dels primers estudis que tenim en marxa. Molt satisfets. Creiem que serà quelcom bo per la nostra Comunitat Docent, i que respondrem a la “necessitat de Comunitària” dels nostres residents, tutors i col·laboradors, així com de la població amb la que treballem.

Per transmetre-us quines sensacions vam recollir, volem compartir el contingut del “Mural” de Fem Salut al Barri que va estar penjant durant les Jornades i on els assistents podien escriure una paraula, la primera paraula que els hi vingués al cap al pensar en Salut Comunitària.

Diapositiva1

 

Hi ha manera millor de definir-la?

Gràcies a tots/es per la vostra participació

EAP Sardenya

Qui som en un video

El grup “fem salut al barri” s’ha presentat publicament a la jornada de residents de la unitat docent udaceba. Per donar-nos ha conèixer, hem fet aquest video.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=0LxFoBPMVhs]

 

Projecte ICI a Vic

Introducció

Des de fa anys el CAP El Remei ha col·laborat amb les diferents institucions per poder fer un bon diagnòstic comunitari que fos el punt de partida de les activitats que duguéssim a terme.  Alguns projectes no han acabat mai degut a canvis de prioritats municipals.

L’any 2014 se’ns va presentar el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI). CAP El Remei hi ha participat de forma activa pel que fa al sector Salut. Fa uns dies es va presentar la primera part del projecte en la I Trobada comunitària de Vic.

Aquí en teniu un petit resum del document que se’ns va fer arribar.

El Projecte ICI

L’està impulsant des de setembre de 2010 l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb diferents entitats socials i ajuntaments. Actualment aquesta col·laboració està en 38 territoris locals, ubicats en 32 municipis de l’Estat Espanyol. El projecte es porta a terme mitjançant convenis amb els ajuntaments receptius i amb 35 entitats gestores.

El projecte té una durada definida de 3 anys, ens els quals s’han de crear les xarxes i les relació per després funcionar sense la tutorització/subvenció de l’Obra Social “la Caixa”.

El Projecte ICI compta amb una direcció científica per part de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid juntament amb un comitè assessor que validen en la pràctica un model o una via d’intervenció eficaç, eficient, transferible i sostenible. Un pilar important del projecte és l’elaboració d’enquestes periòdiques de la població on s’està intervenint com també la d’altres localitats on no s’intervé per a poder tenir un grup control que permetrà comparar els resultats.

Projecte ICI a Vic

A nivell de la ciutat de Vic, L’obra Social “la Caixa”, l’Ajuntament de Vic i l’Associació Tapís (entitat gestora del projecte) són els que van prendre el compromís de desenvolupar el projecte ICI a la ciutat de Vic.

Gran part de la documentació presentada en aquest document és extreta de la revista Compartir: Projecte d’intervenció Comunitària intercultural. Interculturalitat i cohesió social. Núm. 03 Abril 2016.

“El projecte ICI s’inicia el juliol de 2014 amb la proposta de mantenir, millorar i establir noves relacions entre ciutadans i ciutadanes, recursos tècnics i administracions, des de la coresponsabilitat i el compromís compartit, impulsant un procés col·lectiu de transformació social i de les institucions per adaptar-se a les necessitats de la població. Així com també millorar les condicions, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats de tots els vigatans i vigatanes, revaluant diferents col·lectius socials i culturals.” Text provinent de la revista compartir .

Per aconseguir aquest propòsit el projecte es basa en una metodologia científica que consisteix en la síntesi de dues metodologies d’intervenció social:

El treball social comunitari

Mediació intercultural

El Projecte ICI està format per dues grans fases, la primera ens fa una foto de Vic, tant en temes objectius sobre història, serveis, territori etc… com també tracta sobre les experiències i percepcions de la gent. La segona fase anomenada Programació comunitària anirà dirigida al conjunt d’accions que es duguin a terme.

Fase I del projecte: Investigació participativa

Permet tenir un coneixement compartit i global de la realitat local. Consta de dues parts:

Monografia comunitària (Part objectiva):

recull d’informació del que hi ha a la ciutat. Hi forma part la descripció del territori, la població, la història etc… Seguida dels serveis, projectes, iniciatives i recursos que té la ciutat.

Recull dels sabers, les experiències, les percepcions i les necessitats de les persones (Part subjectiva).

Aquesta part s’ha dut a terme fent audicions que consisteixen en escoltar en un col·loqui allò que vulguin aportar les persones escollides sense fer preguntes preestablertes. (la selecció de les persones s’ha fet elaborant una llista de persones i grups tenint en compte que hi hagués representats tots discursos presents a la ciutat.

S’ha parlat amb 115 persones, en 35 col·loquis individuals i 13 en format grup. Hi han estat representats polítics, professionals i ciutadans/es. 23% d’origen estranger i 77% autòctones. 57% dones 43% homes.

A partir de les aportacions recollides, la declaració de Vic i les sessions de pressupostos participatius 2015 s’han elaborat un recull de línies de treball de la ciutat.

Part dels recursos disponibles en aquesta fase s’han centrat en fer una bona mirada a l’estat de la convivència a Vic.

La convivència és un eix transversal tractat a cadascun dels col·loquis i se n’ha fet un buidatge a part.

En tots els territoris on es desenvolupa el Projecte ICI s’ha fet l’Enquesta 2015 sobreconvivència intercultural en l’àmbit local, que contribueix a conèixer l’estat de laconvivència en cadascun dels territoris on es desenvolupa el projecte. A Vic s’han fet400 entrevistes, passats 2 anys es repetiran.

Fase II del projecte: Pla d’acció – Programació comunitària

Mentre es feia la part descriptiva del projecte es van fer 2 accions comunitàries: VISCaVIC per tractar temes de convivència i L’escola Oberta d’estiu per a infants i joves de la cuitat.

Després de fer tot el recull de la part objectiva i subjectiva de la ciutat cal plantejar un pla d’acció per donar resposta als reptes/necessitats que s’han vist a la primera part del projecte.

I Primera trobada comunitària de Vic

A continuació podreu veure el resum de la Primera trobada comunitària de Vic, és la presentació de la feina feta fins al moment als ciutadans i entitats que han participat.

Gran part de la trobada va ser per presentar-nos l’estat de la convivència a la ciutat deVic, punt de gran valor tenint en compte la composició de la Ciutat de Vic (42.731 habitants amb 23.15% de població estrangera. 97 nacionalitats amb 7 tradicions i fes diverses.)

També se’ns va presentar les possibles línies de treball per a sectors i àmbits que han sortit en tot el treball previ repartides en: participació, perspectiva de gènere, educació, sanitat, social, treball-ocupació- desocupació, habitatge i condicions d’allotjament, seguretat ciutadana, cultura i temps lliure, esport, medi-ambient, cooperació i per últim, comerç i turisme.

Hi ha 3 eixos temàtics que venen donats pel propi Projecte ICI en que s’està treballant i es seguirà treballant: educació, salut i convivència – gestió diversitat. Aquests es treballaran en grups/taules de treball.

Els eixos fan esment que cal informació i comunicació entre els diferents protagonistesi recerca per compartir dades i indicadors.

Caldrà trobar espais de relació i xarxa entre tots els protagonistes.

Podeu accedir a la web del projecte:

Tot i que en la trobada i en la documentació aportada no surt el tema econòmic sobre quan costa el projecte, aquestes dades són públiques i s’hi pot accedir.

Proposta prevista:

Despeses personal: 82% – 98.400€

 Despeses generals: 10% – 12.000€

 Despeses formació: 8% – 9.600€

TOTAL import anual: 120.000€

Proposta acceptada:

Despeses personal (3 tècnics a jornada completa i 1 tècnic a jornada parcial): 83,40% ⇒ 101.192,19€

Despeses generals (Administració  – tresoreria i secretaria-: 2,7% ⇒ 3.236,36€ + Despeses vàries -material fungible, web, comunicació general-: 5%)  ⇒ 5.971,45€: 7,70% ⇒  9.207,81€

Despeses formació: 8% ⇒ 9.600€

Total import anual: 120.000€

Al maig estarà disponible tota la informació sobre la primera part del projecte. Des de EAP Vic farem bona lectura de la documentació per a poder fer diagnòstic comunitari del nostre barri i plantejar accions concretes a banda de seguir treballant en el projecte ICI en Clau ciutat.