CAPI Baix-a-mar – Fem salut al barri

novembre 4, 2022novembre 4, 2022

Estratègies i innovació per conèixer la xarxa local de recursos

Sovint, una de les demandes que apareix en tots els espais de treball comunitari és la de poder conèixer els recursos existents, ja sigui locals o en àmbit més general. Quan parlem de conèixer, parlem de saber on son, qui els dinamitza, que s’hi fa, com s’hi accedeix, a qui va dirigit aquest recurs, on trobar informació, i més dubtes que apareixen. Si com a professionals tenim aquests dubtes, com podem aconsellar aquest recurs a una persona?

Per poder conèixer els actius en salut i recursos hi ha vàries estratègies. La primera, la exploratòria. Aquesta consisteix en dedicar temps a anar personalment a conèixer aquests espais, presentar-se i saber que s’hi fa. És una tasca complexa, ja que prèviament necessitem saber que aquest recurs existeix, i després poder-hi dedicar temps a fer aquest treball de camp, que és molt gratificant i que ens permet conèixer en primera persona tot plegat, però que sovint dona la sensació que no s’acaba mai.

Una altra forma és la de poder tenir un directori amb tots aquests recursos. S’ha intentat en múltiples ocasions aquest sistema, fins i tot amb una web d’actius en salut per part de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però no acaba d’arrancar. Problemes en saber qui introdueix els recursos, qui els actualitza, la informació que hi apareix o quins son rellevants, fan que siguin eines poc útils, però que han d’existir.

Des de Vilanova i la Geltrú, s’està apostant per dues fórmules, una dirigida a xarxa de professionals i l’altra dirigida a xarxa comunitària ciutadana.

Quan parlem de xarxa professional, parlem de tots aquells professionals que intervenen en l’atenció de les persones. Des de l’any 2013 estem treballant en una xarxa professional que hem anomenat “Model Col·laboratiu” on tracta de millorar la coordinació assistencial social i sanitària. Aquest grup el formen i coordinen els centres d’atenció primària, Pediatria, serveis socials, ASSIR, CSMA, CSMIJ, EAIA, CDiAP i CASD. En aquest espai hem detectat diferents dificultats com no conèixer als professionals (els coneixem per correu o telèfon però no en persona), no conèixer els espais i no conèixer concretament l’activitat que s’hi fa, així com tampoc les limitacions. La fórmula que hem trobat per poder-ho revertir, és un projecte que en breu s’iniciarà, i del que ja hem fet un pilot, que es diu “El Convidat”. En aquest programa, qualsevol professional podrà demanar una rotació externa pel servei que decideixi; aquest servei prèviament ha creat un programa amb una durada determinada d’entre 1 i 5 dies amb el contingut que oferirà. Les enquestes de satisfacció del pilot van ser molt bones, i creiem que serà un projecte que aportarà un model de treball en xarxa professional que va un punt més enllà.

A nivell de xarxa comunitària ciutadana, el dia 27 d’Octubre vam crear la primera edició de la Fira de Benestar Emocional Comunitari per a Joves (FIRABEC). Aquesta fira neix fruit del treball que es du a terme des de fa anys a la Taula de Salut Mental del Garraf i on es va decidir poder crear una fira d’entitats que poguessin explicar en primera persona als joves que feien i que de primera mà poder estar en contacte amb actius de salut. Vam identificar diferents àmbits: activitat física, cultura, tecnologia i entitats, i vam crear un espai amb carpes expositives i zones de tallers. Prèviament s’havia treballat amb els instituts, concretament en les classes de 3er i 4rt d’ESO, el concepte de benestar emocional i s’havia proposat una sèrie d’activitats de cara a la fira. Aquest fira, també va permetre poder aportar un espai per a professionals, per poder compartir recursos i poder saber de primera mà com accedir a aquests.

Per tant, més enllà de ser una fira, la FiraBEC ha estat un element intensiu de coneixement de recursos comunitaris, transversal, que ha permès en un temps relativament curt poder reconèixer múltiples actius de salut locals a l’hora que ha fet una intervenció comunitària en un grup concret de població. Aquí us deixem la notícia explicada en el mitjà de comunicació local on també s’explica en primera persona com s’ha viscut.

https://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/vilanova-mostra-els-seus-recursos-de-benestar-emocional-a-la-firabec

Com ja vam dir quan vam anunciar aquest projecte, és molt difícil poder aterrar el concepte benestar emocional en aquest format. Des del comitè organitzador, creiem que va ser una experiència va ser molt satisfactòria i estem a l’espera de la revisió de les enquestes fetes a entitats i assistents per fer una valoració general més acurada.

Oriol Huguet Briva. Medicina Familiar i Comunitària. Regidoria de Salut i Acció Social de Vilanova i la Geltrú

gener 7, 2020

I si afegim la comunitat a la formació dels professionals…?

Sovint, quan ens plantegem realitzar una formació en l’àmbit de la salut, busquem ponents perquè d’una forma o una altra ens puguin donar llum sobre un tema concret. Si la persona que realitza l’exposició no aconsegueix atraure l’atenció del públic, el tema s’explica d’una forma poc clara o el tema directament és poc interessant, s’aconsegueix acreditar l’assistència a una jornada o formació, però poc més.

El passat 28 de Novembre, es va realitzar a Vilanova i la Geltrú una jornada en salut mental que vàrem titular “Entrevista Clínica. Un repte compartit”. Aquesta jornada era un compromís del pacte territorial entre proveïdors sanitaris del Garraf i incloïa ambulatoris, CSMA, CSMIJ i CASD. La premissa en la que ens vàrem basar era en que l’entrevista clínica la conformaven dos interlocutors principals (professional de la salut i pacient) i un entorn (família) i que tots tenien que tenir veu en la formació dels professionals de la salut.

Amb aquesta premissa, vàrem definir dues taules. La primera, on els professionals del CSMA, CSMIJ i CASD, varen poder explicar i definir punts clau en l’entrevista clínica. La majoria d’aquests punts clau tractaven d’ajudar als metges, infermeres i treballadors socials d’atenció primària per tal de poder realitzar un abordatge el millor possible en el temps del que disposaven. Cadascun d’aquests professionals va fer incís i va explicar peculiaritats de l’entrevista de l’àmbit en el que treballava: adults, infanto-juvenil i drogodependències.

En la segona taula, es va convidar a dues entitats (AFAMM i Activament) en l’àmbit de salut mental a parlar sobre entrevista clínica en primera persona. 2 pacients i 2 familiars, varen explicar que és el que valoraven positivament i el que valoraven negativament quan participaven en una entrevista clínica i que no necessàriament tenia a veure amb conceptes clínics, si no amb elements com l’estigma (o etiqueta), solitud, informació,…La dinàmica com va funcionar la taula era una de les persones explicava el seu relat, i dos moderadors anaven fen preguntes sobre el seu cas; no es permetia intervenir al públic fins al final de les 4 exposicions on van poder preguntar.

Per tal de generar aquestes dinàmiques, es varen fer 4 trobades per tal d’adaptar contingut. Per aquestes trobades va ser imprescindible l’ajut de l’espai “SITUA’T” que va fer d’enllaç entre salut i pacients. En la primera trobada es va explicar la formació i es va plantejar si volien formar-ne part. En la segona trobada es va aprofundir una mica més sobre què es podia fer i amb quanta gent assistent es veurien còmodes de poder treballar. En la tercera i quarta trobada es va treballar com relatar d’una manera constructiva i positiva un relat que potser podia fer-los recordar episodis negatius o que potser els feien exaltar una mica per les vivències que van tenir. Amb tot això i un cop conegut el relat, els moderadors van fer preguntes incidint sobre els aspectes positius i aspectes negatius en l’àmbit de l’entrevista clínica.

Vaig tenir la sort de ser la persona encarregada de dinamitzar aquests grups conjuntament amb el Cristian Vinagre de l’ ”Espai Situa’t”. I dic sort, perquè crec que poder dinamitzar aquests grups m’ha aportat molt més que qualsevol seminari, curs o jornada sobre entrevista clínica que pugui fer en la vida.

Els professionals que varen assistir a la jornada, ens varen transmetre que seria important que d’ara en endavant seria importantíssim que els pacients participessin en la formació dels professionals, sobretot en àmbits sensibles com la salut mental. Per tant i acabant, sota el meu punt de vista, cal implementar la visió de la salut comunitària en la formació a professionals de la salut de forma rutinària. Recordo, una part de “l’acte mèdic” depèn del metge, però l’altre del pacient i les famílies, i sovint ens n’oblidem.

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

juny 13, 2019juny 13, 2019

ROSTRES

Dins del nostres ambulatoris, molts cops tenim pacients dels que, més enllà del seu historial clínic, desconeixem les seves experiències vitals. Quan aquestes experiències vitals tracten de processos migratoris, normalment comporten un període d’adaptació al nou lloc. Sovint ens centrem en aquest procés d’adaptació al nou lloc de residència, però ens oblidem en moltes ocasions de com han arribat a aquest lloc.

Els fluxos d’emigració i immigració comporten un gran repte pel sistema sanitari i en especial per l’atenció primària que estem a primera línia d’atenció.

Per un costat hi ha la part més de “salut pública” com és el cribratge de malalties importades, vacunació, etc… però molts cops no ens fixem en una part que facilitarà el procés d’integració i inclusió d’aquesta persona en la nostra ciutat que és el què han deixat i com ho han deixat. El procés d’arribada al nou lloc de residència (viatge, trasllats, centres d’acollida…) sovint afecta a la salut mental d’aquestes persones i afecta de forma més important als menors d’edat, que tenen menys recursos personals per poder afrontar aquests canvis.

En el nostre centre d’atenció primària atenem un centre d’acollida de menors emigrants no acompanyats (MENA) des de fa menys d’un any. Això ha suposat un repte pel grup de salut comunitària per tal d’intentar establir una xarxa d’atenció integral, centrada en l’atenció sanitària, però també amb la inclusió d’aquests menors dins la nostra ciutat.

El projecte “Mediterranean Faces” és una iniciativa de “Stop Mare Mortum” i pretén d’alguna manera reflexar les experiències de migració viscudes per aquests menors mitjançant un dibuix i recopilar una imatge per a totes les persones que van perdre la vida fugint a través del mar Mediterrani.

Dins de l’espai que tenim en el nostre centre d’atenció primària que anomenem “CAPI-Art” hem volgut donar veu a un col·lectiu de pacients que atenem i que puguin compartir les seves experiències vitals per tal que es pugui entendre a través d’una exposició que hem anomenat “Rostres”.

A la consulta, podem escoltar com un noi de 16 anys t’explica com ha vist morir un company seu en el viatge a Europa buscant un futur. Pels que no ho poden o volen escoltar la nostra forma de dóna’ls-hi veu és a través d’aquesta exposició.

Us deixem un recull d’alguns dels dibuixos que més ens han impactat:

De ben segur no us deixarà indiferents!!!

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

febrer 26, 2019

De la consulta al barri. 5 d’abril Vilanova

El divendres 5 d’abril celebrarem la 3a edició de la Jornada de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, en horari de 9.00 a 14.30 h.

Consulta el programa de la Jornada.

Inscripcions obertes! Emplena el formulari d’inscripció.

COMUNICACIONS: Podeu presentar les vostres comunicacions fins el 21 de març. Consulta aquí les bases.

CONCURS DE FOTOGRAFIA/VÍDEO: Envia’ns una imatge o vídeo curt representatiu de la Salut Comunitària al teu centre de treball, abans del dia 1 d’abril. Participa aquí!

gener 22, 2019

XIV Jornada AUPA 2018 “BON TEMPS PER A LA SALUT COMUNITÀRIA?”

El passat 18 de Gener es va realitzar a Salou la XIV Jornada AUPA 2018 “Bon temps per a la salut comunitària?” que s’havia aplaçat per la vaga d’atenció primària.

El programa, constava de diferents parts. Una primera que parlava del treball en xarxa i experiències en aquest àmbit. Una segona part on s’abordava l’avaluació en salut comunitària mitjançant l’exposició de diferents projectes. Desprès el III premi Albert Ramos i finalment una exposició sobre l’estat de la xarxa AUPA amb un suggerent títol “Xarxa AUPA…hem de plegar la paradeta?”.

De tot lo exposat en la jornada em van cridar l’atenció: la Fundació Casal Amic de Tarragona i el projecte “Petits Lectors” de Pineda de Mar.

La Fundació Casal Amic és una entitat sense ànim de lucre en la que hi treballen actualment 15 professionals i que es dedica a realitzar accions socio-educatives en l’àmbit de la formació, infància/família i acció comunitària. Els eixos en els que treballa aquesta acció comunitària son:

La transversalitat: superar les limitacions pròpies de les competències de les entitats
Arrelament territorial
Atenció de demandes i prevenció de necessitats
Justícia social i equitat

En la seva exposició destacaven que per poder realitzar aquesta acció comunitària, s’havia de treballar amb valors de comunicació, compromís, reprocitat, confiança, acceptació mútua i legitimitat. Recomanaven que per començar s’havia de tenir un mapa de recursos; posteriorment s’havia de realitzar un anàlisi o diagnòstic comunitari en el que participi el teixit social. S’havia de generar informació bidireccional i publicitat de les accions que havien de ser espontànies i estructurades .

Sobre el projecte de “Petits Lectors” de Pineda de Mar, van començar destacant que l’estimulació dels menors estava demostrat que afavoria el desenvolupament cognitiu. També com a objectiu destacava l’adquirir l’hàbit lector des de l’inici de la vida. D’aquesta manera havien generat una prescripció estructurada de lectura des de l’embaràs de la mare fins als 3 anys.

Estructuraven aquesta prescripció de lectura en diferents “receptes” adaptades a edat del menor en diferents estadis conjuntament amb la biblioteca pública. La recepta constava de diferents propostes de lectura. També s’entregava un carnet familiar a la biblioteca per poder fer ús dels llibres i un carnet que identificava al menor com a “petit lector”.

Aquest projecte tot just està començant i està pendent d’avaluar el seguiment de les famílies. Si que a destacar que no havien fet contacte amb l’escola bressol i potser això podria afavorir el seguiment.

Finalment de la jornada, la sensació és que continuem fent moltes coses i molt diverses, algunes molt estructurades, d’altres gens estructurades. Hi ha ganes, però falta temps i metodologia.

Oriol Huguet

CAPI Baix-a-Mar

juny 23, 2017

INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA EN UN ECONOMAT SOCIAL

Cada cop son més freqüents la creació als municipis de nous projectes destinats a la millora de recursos en l’àmbit social d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió social.

Un d’aquests recursos és l’economat o supermercat social. En aquests, els usuaris, normalment persones en risc d’exclusió social reben de forma fixa o mitjançant l’ús de xecs, tiquets o d’altres sistemes, menjar i/o altres productes de primera necessitat pel domicili.

Al municipi de Vilanova i la Geltrú, de 65000 habitants es va implementar un d’aquests recursos anomenat “Economat Social”.

Des dels serveis socials municipals es pot incloure als usuaris en risc d’exclusió social al programa de l’economat, donant un número determinats de tiquets en funció de diferents paràmetres. Els usuaris amb aquests tiquets poden retirar productes fixats amb un valor determinat deixant a la seva lliure elecció la compra com si es tractés d’un supermercat. Per un costat aquest model tracta d’equiparar-se l’economat a un supermercat convencional, encara que des del CAPI de Baix-a-Mar teníem dubtes sobre si per baremar els diferents productes alimentaris que es podien retirar de l’economat s’havia seguit algun criteri nutricional.

Aquesta part creiem que era important, ja que el recurs de l’economat és temporal, i posteriorment l’usuari haurà de tornar a fer la compra en un supermercat convencional. Això feia que si aquesta persona havia agafat l’hàbit de retirar de l’economat d’un baix valor nutricional perquè costava pocs tiquets, podia fer que reproduís aquest patró posteriorment en un supermercat convencional sense valorar altres alternatives més saludables i/o econòmiques.

Els factors que influeixen en l’elecció d’aliments estan condicionats per factors socials, culturals i econòmics¹. Creiem que guiar als usuaris en el procés de selecció dels aliments pot contribuir en millorar la qualitat de la dieta².

El plantejament de la intervenció que ens plantejàvem, va fer que mantinguéssim uns sèrie de debats interessants en el grup de salut comunitària.

Per un costat, quin era el límit de competències que tenia el CAPI de Baix-a-Mar per intervenir en un recurs social.

L’altre aspecte era el de no “saluditzar” en excés un recurs que volia assemblar-se el màxim possible a un supermercat . Es va plantejar l’ús de mesures biomètriques dels pacients (pes, tensió arterial) o adaptar la compra a patologies concretes. Totes aquestes propostes poc a poc van anar derivant en donar formació als voluntaris, estructurar compra d’estoc i etiquetar productes i plantejar-nos en un futur si fos necessari intervenir en el grup d’usuaris.

Ho vam plantejar així per evitar precisament aquesta percepció “saludització” pels usuaris i també per la temporalitat d’aquest recurs, cosa que feia impossible formar a als usuaris.

Amb tot el que hem exposat anteriorment, creiem que hem adaptat les possibilitats d’intervenció que pot realitzar el grup de salut comunitària del CAPI Baix-a-Mar a un recurs com l’economat social, evitant aquesta “saludització” que ja hem comentat.

Objectiu de la intervenció:

Que els usuaris realitzin una compra el més saludable possible adaptant-nos a les característiques específiques de l’economat social.

Que els usuaris puguin extrapolar els coneixements i patrons de compra apresos a un supermercat convencional.

Intervenció:

Hem dissenyat 3 fases, algunes d’elles amb alguna sub-fase amb objectius a assolir dins de cadascuna d’elles. Les vàrem desglossar de la següent forma:

FASE 1: FORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ECONOMAT SOCIAL I MODIFICAR COMPRES DE L’ESTOC

Objectiu específic d’aquesta fase:

Millorar els coneixements en l’àmbit nutricional dels voluntaris de l’economat social.

Dividim la FASE 1 en dues subfases:

1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIS

1B: MODIFICAR COMPRES D’ESTOC DE L’ECONOMAT

FASE 1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIOS

Com ho farem?

Crearem grups de 15 voluntaris. Hi haurà 2 formadors per grup.

Es realitzarà una part comú teòrica d’introducció a l’alimentació equilibrada basada en la piràmide nutricional dels aliments i la periodicitat de consum. Aquesta formació teòrica tindrà una durada adaptada a la necessitat dl grup, i consistirà en una exposició en PowerPoint. Considerem que la durada òptima de la part teòrica hauria de ser entre 15 i 30 minuts.

Posteriorment es dividirà el grup en 2 subgrups per realitzar una part pràctica que consistirà en roll-play de casos preparats que puguin ser usuals a l’economat.

Es farà una prova pilot amb grup de voluntaris per avaluar aquesta formació i valorar si cal introduir modificacions en la part teòrica i/o pràctica. Un cop realitzada aquesta avaluació s’implementarà la fase de formació als voluntaris.

Realitzarem una avaluació d’aquesta intervenció mitjançant:

Enquestes de coneixements dels voluntaris pre i post-formació
Avaluació de compres en productes concrets d’alt i baix valor nutricional per part dels usuaris abans de formació i en 3,6 i 12 mesos posteriors a la formació.
Enquesta de satisfacció post-formació

Un cop s’implementi la fase 1A treballarem en la fase 1B, ja que entenem que el fet de que els voluntaris ens puguin conèixer i puguin també avaluar la compra d’estoc que estaven fent fins aquell moment pot fer que esdevingui per si sola.

FASE 2: CONÈIXER ELS ALIMENTS D’ALT/BAIX VALOR NUTRICIONAL MITJANÇANT ICONOGRAFIA

Objectiu: Millorar el coneixement en l’àmbit de la nutrició dels usuaris de l’economat social de forma intuïtiva ³

FASE 3: AVALUACIÓN DE LA INTERVENCIÓ I NECESSITAT D’AMPLIAR LA INTERVENCIÓ

Objectiu: Avaluar la intervenció realitzada I valorar altres mesures d’intervenció que s’adreçarien als usuaris de l’economat social.

La planificació d’actuació és la d’implementar cada fase de forma anual.

Actualment ens trobem entre la Fase 1A i la 1B. Us deixem un vídeo de com va anar la Fase 1A.

Video

Bibliografia

març 5, 2017

Programa 1a Jornada de Salut Comunitària

Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.

(Prem a la imatge per descarregar-lo)

Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!

gener 23, 2017

1a Jornada Comunitària UDACEBA

Dia: 6 d'abril 2017
Lloc: Vilanova i la Geltrú

Caldrà inscripció prèvia

PROGRAMA PRELIMINAR

8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació

9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG

9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”.

Xarxa AUPA: Model de treball en xarxa entre CAPs que fan comunitària. Cinta Daufí

CAPI: Model de treball en xarxa entre professionals d’un centre de salut. Gemma Torrell. CAPI Baix-a-Mar

TICs en Salut: Model de treball telemàtic en xarxa. Dolors Ruiz. Metgessa de Família

Espai de debat

11:00-11:30 Descans

11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en grups.

12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos

14:00-14:15 Comiat i entrega de premis.

BASES CONCURS FOTOGRAFIA

Descarrega el programa aquí

novembre 29, 2016

XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”. Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte. També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar l’observatori de Salut d’Astúries com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

Em salto el taller per parlar-ne al final.

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”. Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

abril 2, 2016

Errare comunitariem est

Una de les errades més comuns a l’hora de planificar una activitat comunitària, es voler imposar una xerrada, acte o taller des del Centre de Salut. Quan això passa, hi ha un risc molt alt que l’activitat que s’havia preparat amb tanta antelació i amb tanta implicació dels professionals, pugui ser un gran fiasco. El fet de fracassar en una activitat comunitària molts cops fa que l’agent social, escola o d’altre recurs amb el que havíem contactat per fer l’activitat quedi aparcat com a no apte per realitzar activitat comunitària, quan l’error ha estat nostre en l’estratègia de planificació de l’activitat. Aprofitem una xerrada que hem fet recentment per explicar que ens va passar i com ho hem reconduït.

Per la campanya de la Grip de l’any 2015, el nostre ambulatori, conjuntament amb altres ambulatoris de Vilanova, Regidoria de Salut de la ciutat i representant Oficina de Participació, vàrem mantenir una reunió per veure quina intervenció podíem fer, ja que havíem detectat que la cobertura de vacunació antigorita era molt baixa i volíem arribar a més pacients.

Una de les propostes que va sorgir, era de fer una xerrada sobre “La vacuna de la Grip” en un centre que es diu COMPEX. Aquesta associació agrupa uns 1500 pacients de tota la comarca de 60 anys en endavant i fa activitats com anglès, Informàtica, ball, en les quals els mateixos socis fan de professors. Vàrem parlar amb ells i estaven d’acord en fer la xerrada. Vàrem fer publicitat amb cartells, diari local, radio les dues setmanes anteriors i vàrem crear un grup de coordinació entre els diferents CAPs per poder treballar la xerrada.

Un cop arribat el dia, quina va ser la nostra sorpresa quan l’aula on s’havia de fer la xerrada estava buida; bé hi havia només un usuari que venia a l’acte. La responsable del centre no sabia que dir-nos, estava molt disgustada per l’escassa afluència a l’acte.

Malgrat l’acte no es va fer, vàrem estar xerrant molta estona amb ella per saber com funcionava l’entitat i ens vàrem adonar que havíem fallat en la planificació de l’acte i en el tema. Normalment els socis reben la programació trimestral de les activitats en paper i s’apunten segons els interessos que tenen. El fet de no aparèixer en aquella programació trimestral tot i que s’havia fet difusió per altres canals havia fet que no s’haguessin apuntat a l’activitat. L’altre error que vàrem tenir, es que a aquest col·lectiu la vacuna de la grip era un tema al qual no li donaven massa importància, és a dir, qui estava vacunat no venia perquè ja ho estava, i qui no estava vacunat, estava convençut que no s’havia de vacunar.

Vàrem proposar a la persona responsable, que un dels temes dels que havíem parlat en d’altres col·lectius era el del “Document de Voluntats Anticipades” i que ens semblava que era un tema que crèiem que els podia interessar. Va dir que ho traslladaria a la junta que fa la programació trimestral, i quina va ser la nostra sorpresa quan al cap de 2 mesos, quan ja quasi ni recordàvem tot el que havíem parlat, ens proposen fer la xerrada sobre “el document de voluntats anticipades” amb dates concretes per poder-la incloure en el seu Planning oficial. L’afluència a aquest acte va ser d’unes 40 persones, i el format va ser de sessió i posterior debat sobre el document. Un cop acabat l’acte es va proposar fer una xerrada sobre seguretat en farmàcia i que volíem anomenar “Pastillas las Justas”, ja que hi havia un grup de l’ambulatori que estaven motivats en aquest àmbit. Van dir els hi semblava interessant, que ho parlarien en junta i ens dirien alguna cosa. A l’hora de realitzar la programació trimestral han tornat a contactar amb nosaltres per poder fer aquesta activitat. La propera xerrada que els hi hem proposat és sobre “Mites i Realitats de la demència: No tots els oblits son malaltia” . El nostre objectiu és que tornin a contactar a nosaltres perquè vulguin programar aquesta xerrada o per proposar-ne una de diferent, ja que tenim una relació en aquest moment que ens permet poder decidir sobre quins temes volen parlar i nosaltres podem oferir el contacte sobre la persona més adequada sobre aquest tema.

Les experiències que en traiem de tot plegat son vàries.

Per un costat, que acostumem a voler parlar de temes de salut en col·lectius que en primer lloc desconeixem el seu funcionament intern i quin tarannà tenen. Per si no fos poc aquest desconeixement, molts cops som els agents de salut els que decidim quins temes son importants i quins no en la salut dels nostres pacients, sense tenir en compte necessitats que tenen sinó basant-nos en la nostra expertesa, interès o imposició externa sobre un tema. A vegades només cal fer de “pont” entre entitats i agents de salut per buscar la persona més ben formada o més motivada en un tema i posar-los en contacte per poder treballar plegats; això també és activitat comunitària. I finalment insistir. Malgrat haguem tingut una mala experiència en un col·lectiu, s’ha d’analitzar que ha passat i buscar eines per poder continuar treballant.

Oriol Huguet