Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya
Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!
En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.
-Quant fa que vas deixar de fumar?
-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia
-Durant quant de temps havies fumat?
-Buuff… uns 30 anys …
-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.
-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.
-Com vas fer-te pacient expert?
-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.
-Alguna anècdota que t’hagi succeït?
–Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…
-Què canviaries del programa?
-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.
-Ha estat una experiència positiva?
–Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.
Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.
David Ginesta