Salir de la zona de confort y participar

 

Dicen, que la magia, ocurre justo donde acaba nuestra zona de confort…y he comprobado que es así, pues hace pocos meses dejé lo que siempre había sido: una estudiante, para convertirme en residente de MFYC. Como tal, es para mi todo nuevo y emocionante, me apasiona el día a día, y lo más rutinario me parece igualmente espectacular, incluso mágico…Sin embargo, hay algo a lo que estoy muy acostumbrada, un entorno seguro, conocido, del que nos hacemos parte los profesionales de la salud durante nuestra formación, ese lugar confortable, son las consultas; un lugar, que por el contrario, para el paciente es siempre ajeno y hostil…Y esto, me ha hecho pensar, ¿Qué pasa con los pacientes al salir de nuestra consulta?

 

Fue así como recordé ese segundo nombre, a veces olvidado, de nuestra especialidad…COMUNITARIA…creo haber dado en la clave! Pues que mejor manera de acercar la medicina a la sociedad, que acompañándoles en el día a día, en su medio, donde los recursos del entorno, las capacidades y necesidades del grupo sean herramientas para el beneficio común. Además, es para nosotros una oportunidad de salir de ese ambiente conocido, acabar con la monotonía, romper las barreras de la consulta y dejar nuestra magia brillar.

 

Y que oportuno pensamiento, cuando recientemente se han abierto inscripciones para el curso online de Salud Comunitaria, impartido por el Dr. Juan Domingo Molina, organizado por la CAMFIC, el cual es online, gratuito y según todas las opiniones que he podido captar, sumamente recomendado! Me he apuntado sin dudarlo! Además, ocurre una acertada coincidencia, el que la rama comunitaria de nuestra unidad docente está en pleno crecimiento. Así que, seas médico, enfermera, adjunto, residente mayor o recién llegado, como yo, me gustaría con éstas líneas ser una chispa, que encienda el interés de alguno (y espero muchos!) en participar y acercarse a la salud comunitaria. Estamos en un momento clave, en el que elegimos formar parte de algo distinto, nuevo e interesante, que está naciendo frente a nosotros, de lo que podemos aprender y puede cambiar la vida de muchos, e incluso la nuestra… te lo vas a perder?

 

El curso se llevará a cabo del 30 de enero al 30 de abril de 2017, inscríbete ahora y no pierdas la oportunidad!

Enlace directo al curso: http://www.camfic.cat/DetallActivitat.aspx?id=6997

 

 

 

Patricia Montenegro Lafont

R1 Medicina Familiar y Comunitaria.

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta