Estratègies i innovació per conèixer la xarxa local de recursos

Sovint, una de les demandes que apareix en tots els espais de treball comunitari és la de poder conèixer els recursos existents, ja sigui locals o en àmbit més general. Quan parlem de conèixer, parlem de saber on son, qui els dinamitza, que s’hi fa, com s’hi accedeix, a qui va dirigit aquest recurs, on trobar informació, i més dubtes que apareixen. Si com a professionals tenim aquests dubtes, com podem aconsellar aquest recurs a una persona?

Per poder conèixer els actius en salut i recursos hi ha vàries estratègies. La primera, la exploratòria. Aquesta consisteix en dedicar temps a anar personalment a conèixer aquests espais, presentar-se i saber que s’hi fa. És una tasca complexa, ja que prèviament necessitem saber que aquest recurs existeix, i després poder-hi dedicar temps a fer aquest treball de camp, que és molt gratificant i que ens permet conèixer en primera persona tot plegat, però que sovint dona la sensació que no s’acaba mai.

Una altra forma és la de poder tenir un directori amb tots aquests recursos. S’ha intentat en múltiples ocasions aquest sistema, fins i tot amb una web d’actius en salut per part de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però no acaba d’arrancar. Problemes en saber qui introdueix els recursos, qui els actualitza, la informació que hi apareix o quins son rellevants, fan que siguin eines poc útils, però que han d’existir.

Des de Vilanova i la Geltrú, s’està apostant per dues fórmules, una dirigida a xarxa de professionals i l’altra dirigida a xarxa comunitària ciutadana.

Quan parlem de xarxa professional, parlem de tots aquells professionals que intervenen en l’atenció de les persones. Des de l’any 2013 estem treballant en una xarxa professional que hem anomenat “Model Col·laboratiu” on tracta de millorar la coordinació assistencial social i sanitària. Aquest grup el formen i coordinen els centres d’atenció primària, Pediatria, serveis socials, ASSIR, CSMA, CSMIJ, EAIA, CDiAP i CASD. En aquest espai hem detectat diferents dificultats com no conèixer als professionals (els coneixem per correu o telèfon però no en persona), no conèixer els espais i no conèixer concretament l’activitat que s’hi fa, així com tampoc les limitacions. La fórmula que hem trobat per poder-ho revertir, és un projecte que en breu s’iniciarà, i del que ja hem fet un pilot, que es diu “El Convidat”. En aquest programa, qualsevol professional podrà demanar una rotació externa pel servei que decideixi; aquest servei prèviament ha creat un programa amb una durada determinada d’entre 1 i 5 dies amb el contingut que oferirà. Les enquestes de satisfacció del pilot van ser molt bones, i creiem que serà un projecte que aportarà un model de treball en xarxa professional que va un punt més enllà.

A nivell de xarxa comunitària ciutadana, el dia 27 d’Octubre vam crear la primera edició de la Fira de Benestar Emocional Comunitari per a Joves (FIRABEC). Aquesta fira neix fruit del treball que es du a terme des de fa anys a la Taula de Salut Mental del Garraf i on es va decidir poder crear una fira d’entitats que poguessin explicar en primera persona als joves que feien i que de primera mà poder estar en contacte amb actius de salut. Vam identificar diferents àmbits: activitat física, cultura, tecnologia i entitats, i vam crear un espai amb carpes expositives i zones de tallers. Prèviament s’havia treballat amb els instituts, concretament en les classes de 3er i 4rt d’ESO, el concepte de benestar emocional i s’havia proposat una sèrie d’activitats de cara a la fira. Aquest fira, també va permetre poder aportar un espai per a professionals, per poder compartir recursos i poder saber de primera mà com accedir a aquests. 

Per tant, més enllà de ser una fira, la FiraBEC ha estat un element intensiu de coneixement  de recursos comunitaris, transversal, que ha permès en un temps relativament curt poder reconèixer múltiples actius de salut locals a l’hora que ha fet una intervenció comunitària en un grup concret de població. Aquí us deixem la notícia explicada en el mitjà de comunicació local on també s’explica en primera persona com s’ha viscut.

https://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/vilanova-mostra-els-seus-recursos-de-benestar-emocional-a-la-firabec

Com ja vam dir quan vam anunciar aquest projecte, és molt difícil poder aterrar el concepte benestar emocional en aquest format. Des del comitè organitzador, creiem que va ser una experiència va ser molt satisfactòria i estem a l’espera de la revisió de les enquestes fetes a entitats i assistents per fer una valoració general més acurada.

Oriol Huguet Briva. Medicina Familiar i Comunitària. Regidoria de Salut i Acció Social de Vilanova i la Geltrú

ROSTRES

Dins del nostres ambulatoris, molts cops tenim pacients dels que, més enllà del seu historial clínic, desconeixem les seves experiències vitals.  Quan aquestes experiències vitals tracten de processos migratoris, normalment comporten un període d’adaptació al nou lloc. Sovint ens centrem en aquest procés d’adaptació al nou lloc de residència, però ens oblidem en moltes ocasions de com han arribat a aquest lloc.

Els fluxos d’emigració i immigració comporten un gran repte pel sistema sanitari i en especial per l’atenció primària que estem a primera línia d’atenció.

Per un costat hi ha la part més de “salut pública” com és el cribratge de malalties importades, vacunació, etc… però molts cops no ens fixem en una part que facilitarà el procés d’integració i inclusió d’aquesta persona en la nostra ciutat que és el què han deixat i com ho han deixat. El procés d’arribada al nou lloc de residència (viatge, trasllats, centres d’acollida…) sovint afecta a la salut mental d’aquestes persones i afecta de forma més important als menors d’edat, que tenen menys recursos personals per poder afrontar aquests canvis.

En el nostre centre d’atenció primària atenem un centre d’acollida de menors emigrants no acompanyats (MENA) des de fa menys d’un any. Això ha suposat un repte pel  grup de salut comunitària per tal d’intentar establir una xarxa d’atenció integral, centrada en l’atenció sanitària, però també amb la inclusió d’aquests menors dins la nostra ciutat.

El projecte “Mediterranean Faces” és una iniciativa de “Stop Mare Mortum” i pretén d’alguna manera reflexar les experiències de migració viscudes per aquests menors mitjançant un dibuix i recopilar una imatge per a totes les persones que van perdre la vida fugint a través del mar Mediterrani.

Dins de l’espai que tenim en el nostre centre d’atenció primària que anomenem “CAPI-Art” hem volgut donar veu a un col·lectiu de pacients que atenem i que puguin compartir les  seves experiències vitals per tal que es pugui entendre a través d’una exposició que hem anomenat “Rostres”.

 

 

A la consulta, podem escoltar com un noi de 16 anys t’explica com ha vist morir un company seu en el viatge a Europa buscant un futur. Pels que no ho poden o volen escoltar la nostra forma de dóna’ls-hi veu és a través d’aquesta exposició.

Us deixem un recull d’alguns dels dibuixos que més ens han impactat:

De ben segur no us deixarà indiferents!!!

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

De la consulta al barri. 5 d’abril Vilanova

El divendres 5 d’abril celebrarem la 3a edició de la Jornada de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, en horari de 9.00 a 14.30 h.

Consulta el programa de la Jornada.

Inscripcions obertes! Emplena el formulari d’inscripció.

COMUNICACIONS: Podeu presentar les vostres comunicacions fins el 21 de març. Consulta aquí les bases.

CONCURS DE FOTOGRAFIA/VÍDEO: Envia’ns una imatge o vídeo curt representatiu de la Salut Comunitària al teu centre de treball, abans del dia 1 d’abril. Participa aquí!

¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Article original aparegut a la revista Comunidad:

Diario comunitario: ¿Qué actividades comunitarias se realizan en nueve centros de Atención Primaria?

Alba Cabellos Sánchez. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Clara Madueño Garro. Médico residente de 4º año de Medicina Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Roger de Flor.

Alba María Campos Lizcano. Enfermera Familiar y Comunitaria. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Alba Aguado Jodar. Epidemióloga. Centro de Atención Primaria Sagrada Familia.

Programa 1a Jornada de Salut Comunitària

Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.

jornades

(Prem a la imatge per descarregar-lo)

Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!

 

1a Jornada Comunitària UDACEBA

Dia: 6 d'abril 2017
Lloc: Vilanova i la Geltrú

 

Caldrà inscripció  prèvia

PROGRAMA PRELIMINAR

8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació

9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG 

9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”

  • Xarxa AUPA:  Model de treball en xarxa entre CAPs que fan comunitària. Cinta Daufí 
  • CAPI: Model de treball en xarxa entre professionals d’un centre de salut. Gemma Torrell. CAPI Baix-a-Mar
  • TICs en Salut: Model de treball telemàtic en xarxa. Dolors Ruiz. Metgessa de Família
  • Espai de debat

11:00-11:30 Descans

11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en  grups. 

12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos

14:00-14:15 Comiat i entrega de premis. 

BASES CONCURS FOTOGRAFIA 

Descarrega el programa aquí

 

DSC_2939.JPG

Concurs de fotografia

En el marc de la 1era Jornada Comunitària d’UDACEBA del 6 d’abril de 2017 hem proposat un concurs de fotografia de temàtica comunitària.

Qui s’anima?

Aquí teniu les bases:

BASES CONCURS DE FOTOGRAFIA

Normativa:

Objecte

Consisteix en l’exposició de fotografies fetes per professionals pertanyents a l’Unitat Docent ACEBA de qualsevol estament i que tinguin relació amb l’àmbit de salut comunitària. Les fotografies hauran d’estar fetes dins o fora del centre d’atenció primària.

Termini

El termini per presentar fotografies s’iniciarà del 1 de Març de 2017 a 31 de Març de 2017

Forma de participació

Per participar en l’exposició s’haurà d’enviar la fotografia a través de mail o publicar en xarxa social (Instagram/Facebook/Twitter) amb el #jornadacomunitariaaceba

Els participants hauran de:

Realitzar una fotografia d’elements relacionats amb l’àmbit de salut comunitària identificables i diferenciadors. Posar un títol a la fotografia, preferiblement identificatiu del lloc o l’acció fotografiats.

Etiquetar la fotografia amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba, sens perjudici d’altres etiquetes que l’autor de la fotografia vulgui incloure. Es pot incloure geolocalització. Les fotografies s’exposaran en la Jornada de Salut Comunitària i posteriorment podran ser exposades en els centres d’atenció primària com exposició itinerant.

El fet d’etiquetar la foto amb l’etiqueta o hashtag #jornadacomunitariaaceba implica el reconeixement, per part de l’autor, que la foto etiquetada s’ha fet per participar en aquest concurs i l’acceptació de les bases del mateix.

No hi ha limitació a la quantitat de fotografies per participant i no es tindran en compte les valoracions d’altres usuaris sobre les fotografies que hi participin.

Es pot participar en el concurs amb fotografies fetes amb anterioritat a la publicació d’aquestes bases que es presentin dins els terminis establerts i que compleixin totes les condicions de participació.

Característiques de les fotografíes:

Els participants, pel fet de participar, declaren sota la seva responsabilitat que cada imatge s’ha fet sota les condicions expressades abans:

– Inclou un element diferenciador i identificable en l’àmbit de salut comunitària.

– L’ha fet el participant i és una obra original seva.

– No té cap contingut ni material obscè, sexualment explícit, violent, ofensiu, incendiari o

difamatori.

– Ha obtingut les autoritzacions legalment necessàries de les persones i entitats que hi

puguin aparèixer.

El comitè organitzador tindrà la facultat de rebutjar les fotografies i els missatges que

incompleixin les característiques anteriors, que malmetin la imatge institucional del centre, així com les que siguin discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Premis:

El premi serà anunciat durant la Jornada de Comunitària i consistirà en ser portada de l’APSalut i el reconeixement del premi en la mateixa publicació.

Condicions de participació

Persones físiques:

Pot participar en el concurs fotogràfic qualsevol persona física de 18 anys o més que treballi en qualsevol dels centres que pertany a ACEBA.

Contingut de l’obra presentada.

Els participants seran responsables davant de tercers del contingut o aparició de persones que no hagin donat el seu consentiment.

Acceptació de les bases:

La participació en el concurs suposa l’acceptació íntegra de totes les bases, així com

la submissió expressa a les decisions interpretatives del jurat.

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta

Projecte ICI a Vic

Introducció

Des de fa anys el CAP El Remei ha col·laborat amb les diferents institucions per poder fer un bon diagnòstic comunitari que fos el punt de partida de les activitats que duguéssim a terme.  Alguns projectes no han acabat mai degut a canvis de prioritats municipals.

L’any 2014 se’ns va presentar el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI). CAP El Remei hi ha participat de forma activa pel que fa al sector Salut. Fa uns dies es va presentar la primera part del projecte en la I Trobada comunitària de Vic.

Aquí en teniu un petit resum del document que se’ns va fer arribar.

El Projecte ICI

L’està impulsant des de setembre de 2010 l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb diferents entitats socials i ajuntaments. Actualment aquesta col·laboració està en 38 territoris locals, ubicats en 32 municipis de l’Estat Espanyol. El projecte es porta a terme mitjançant convenis amb els ajuntaments receptius i amb 35 entitats gestores.

El projecte té una durada definida de 3 anys, ens els quals s’han de crear les xarxes i les relació per després funcionar sense la tutorització/subvenció de l’Obra Social “la Caixa”.

El Projecte ICI compta amb una direcció científica per part de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid juntament amb un comitè assessor que validen en la pràctica un model o una via d’intervenció eficaç, eficient, transferible i sostenible. Un pilar important del projecte és l’elaboració d’enquestes periòdiques de la població on s’està intervenint com també la d’altres localitats on no s’intervé per a poder tenir un grup control que permetrà comparar els resultats.

Projecte ICI a Vic

A nivell de la ciutat de Vic, L’obra Social “la Caixa”, l’Ajuntament de Vic i l’Associació Tapís (entitat gestora del projecte) són els que van prendre el compromís de desenvolupar el projecte ICI a la ciutat de Vic.

Gran part de la documentació presentada en aquest document és extreta de la revista Compartir: Projecte d’intervenció Comunitària intercultural. Interculturalitat i cohesió social. Núm. 03 Abril 2016.

“El projecte ICI s’inicia el juliol de 2014 amb la proposta de mantenir, millorar i establir noves relacions entre ciutadans i ciutadanes, recursos tècnics i administracions, des de la coresponsabilitat i el compromís compartit, impulsant un procés col·lectiu de transformació social i de les institucions per adaptar-se a les necessitats de la població. Així com també millorar les condicions, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats de tots els vigatans i vigatanes, revaluant diferents col·lectius socials i culturals.” Text provinent de la revista compartir .

Per aconseguir aquest propòsit el projecte es basa en una metodologia científica que consisteix en la síntesi de dues metodologies d’intervenció social:

El treball social comunitari

Mediació intercultural

El Projecte ICI està format per dues grans fases, la primera ens fa una foto de Vic, tant en temes objectius sobre història, serveis, territori etc… com també tracta sobre les experiències i percepcions de la gent. La segona fase anomenada Programació comunitària anirà dirigida al conjunt d’accions que es duguin a terme.

Fase I del projecte: Investigació participativa

Permet tenir un coneixement compartit i global de la realitat local. Consta de dues parts:

Monografia comunitària (Part objectiva):

recull d’informació del que hi ha a la ciutat. Hi forma part la descripció del territori, la població, la història etc… Seguida dels serveis, projectes, iniciatives i recursos que té la ciutat.

Recull dels sabers, les experiències, les percepcions i les necessitats de les persones (Part subjectiva).

Aquesta part s’ha dut a terme fent audicions que consisteixen en escoltar en un col·loqui allò que vulguin aportar les persones escollides sense fer preguntes preestablertes. (la selecció de les persones s’ha fet elaborant una llista de persones i grups tenint en compte que hi hagués representats tots discursos presents a la ciutat.

S’ha parlat amb 115 persones, en 35 col·loquis individuals i 13 en format grup. Hi han estat representats polítics, professionals i ciutadans/es. 23% d’origen estranger i 77% autòctones. 57% dones 43% homes.

A partir de les aportacions recollides, la declaració de Vic i les sessions de pressupostos participatius 2015 s’han elaborat un recull de línies de treball de la ciutat.

Part dels recursos disponibles en aquesta fase s’han centrat en fer una bona mirada a l’estat de la convivència a Vic.

La convivència és un eix transversal tractat a cadascun dels col·loquis i se n’ha fet un buidatge a part.

En tots els territoris on es desenvolupa el Projecte ICI s’ha fet l’Enquesta 2015 sobreconvivència intercultural en l’àmbit local, que contribueix a conèixer l’estat de laconvivència en cadascun dels territoris on es desenvolupa el projecte. A Vic s’han fet400 entrevistes, passats 2 anys es repetiran.

Fase II del projecte: Pla d’acció – Programació comunitària

Mentre es feia la part descriptiva del projecte es van fer 2 accions comunitàries: VISCaVIC per tractar temes de convivència i L’escola Oberta d’estiu per a infants i joves de la cuitat.

Després de fer tot el recull de la part objectiva i subjectiva de la ciutat cal plantejar un pla d’acció per donar resposta als reptes/necessitats que s’han vist a la primera part del projecte.

I Primera trobada comunitària de Vic

A continuació podreu veure el resum de la Primera trobada comunitària de Vic, és la presentació de la feina feta fins al moment als ciutadans i entitats que han participat.

Gran part de la trobada va ser per presentar-nos l’estat de la convivència a la ciutat deVic, punt de gran valor tenint en compte la composició de la Ciutat de Vic (42.731 habitants amb 23.15% de població estrangera. 97 nacionalitats amb 7 tradicions i fes diverses.)

També se’ns va presentar les possibles línies de treball per a sectors i àmbits que han sortit en tot el treball previ repartides en: participació, perspectiva de gènere, educació, sanitat, social, treball-ocupació- desocupació, habitatge i condicions d’allotjament, seguretat ciutadana, cultura i temps lliure, esport, medi-ambient, cooperació i per últim, comerç i turisme.

Hi ha 3 eixos temàtics que venen donats pel propi Projecte ICI en que s’està treballant i es seguirà treballant: educació, salut i convivència – gestió diversitat. Aquests es treballaran en grups/taules de treball.

Els eixos fan esment que cal informació i comunicació entre els diferents protagonistesi recerca per compartir dades i indicadors.

Caldrà trobar espais de relació i xarxa entre tots els protagonistes.

Podeu accedir a la web del projecte:

Tot i que en la trobada i en la documentació aportada no surt el tema econòmic sobre quan costa el projecte, aquestes dades són públiques i s’hi pot accedir.

Proposta prevista:

Despeses personal: 82% – 98.400€

 Despeses generals: 10% – 12.000€

 Despeses formació: 8% – 9.600€

TOTAL import anual: 120.000€

Proposta acceptada:

Despeses personal (3 tècnics a jornada completa i 1 tècnic a jornada parcial): 83,40% ⇒ 101.192,19€

Despeses generals (Administració  – tresoreria i secretaria-: 2,7% ⇒ 3.236,36€ + Despeses vàries -material fungible, web, comunicació general-: 5%)  ⇒ 5.971,45€: 7,70% ⇒  9.207,81€

Despeses formació: 8% ⇒ 9.600€

Total import anual: 120.000€

Al maig estarà disponible tota la informació sobre la primera part del projecte. Des de EAP Vic farem bona lectura de la documentació per a poder fer diagnòstic comunitari del nostre barri i plantejar accions concretes a banda de seguir treballant en el projecte ICI en Clau ciutat.

Errare comunitariem est

Una de les errades més comuns a l’hora de planificar una activitat comunitària, es voler imposar una xerrada, acte o taller des del Centre de Salut. Quan això passa, hi ha un risc molt alt que l’activitat que s’havia preparat amb tanta antelació i amb tanta implicació dels professionals, pugui ser un gran fiasco. El fet de fracassar en una activitat comunitària molts cops fa que l’agent social, escola o d’altre recurs amb el que havíem contactat per fer l’activitat quedi aparcat com a no apte per realitzar activitat comunitària, quan l’error ha estat nostre en l’estratègia de planificació de l’activitat. Aprofitem una xerrada que hem fet recentment per explicar que ens va passar i com ho hem reconduït.

Per la campanya de la Grip de l’any 2015, el nostre ambulatori, conjuntament amb altres ambulatoris de Vilanova, Regidoria de Salut de la ciutat i representant Oficina de Participació, vàrem mantenir una reunió per veure quina intervenció podíem fer, ja que havíem detectat que la cobertura de vacunació antigorita era molt baixa i volíem arribar a més pacients.

Una de les propostes que va sorgir, era de fer una xerrada sobre “La vacuna de la Grip” en un centre que es diu COMPEX. Aquesta associació agrupa uns 1500 pacients de tota la comarca de 60 anys en endavant i fa activitats com anglès, Informàtica, ball, en les quals els mateixos socis fan de professors. Vàrem parlar amb ells i estaven d’acord en fer la xerrada. Vàrem fer publicitat amb cartells, diari local, radio les dues setmanes anteriors i vàrem crear un grup de coordinació entre els diferents CAPs per poder treballar la xerrada.

Un cop arribat el dia, quina va ser la nostra sorpresa quan l’aula on s’havia de fer la xerrada estava buida; bé hi havia només un usuari que venia a l’acte. La responsable del centre no sabia que dir-nos, estava molt disgustada per l’escassa afluència a l’acte.

Malgrat l’acte no es va fer, vàrem estar xerrant molta estona amb ella per saber com funcionava l’entitat i ens vàrem adonar que havíem fallat en la planificació de l’acte i en el tema. Normalment els socis reben la programació trimestral de les activitats en paper i s’apunten segons els interessos que tenen. El fet de no aparèixer en aquella programació trimestral tot i que s’havia fet difusió per altres canals havia fet que no s’haguessin apuntat a l’activitat. L’altre error que vàrem tenir, es que a aquest col·lectiu la vacuna de la grip era un tema al qual no li donaven massa importància, és a dir, qui estava vacunat no venia perquè ja ho estava, i qui no estava vacunat, estava convençut que no s’havia de vacunar.

Vàrem proposar a la persona responsable, que un dels temes dels que havíem parlat en d’altres col·lectius era el del “Document de Voluntats Anticipades” i que ens semblava que era un tema que crèiem que els podia interessar. Va dir que ho traslladaria a la junta que fa la programació trimestral, i quina va ser la nostra sorpresa quan al cap de 2 mesos, quan ja quasi ni recordàvem tot el que havíem parlat, ens proposen fer la xerrada sobre “el document de voluntats anticipades” amb dates concretes per poder-la incloure en el seu Planning oficial. L’afluència a aquest acte va ser d’unes 40 persones, i el format va ser de sessió i posterior debat sobre el document. Un cop acabat l’acte es va proposar fer una xerrada sobre seguretat en farmàcia i que volíem anomenar “Pastillas las Justas”, ja que hi havia un grup de l’ambulatori que estaven motivats en aquest àmbit. Van dir els hi semblava interessant, que ho parlarien en junta i ens dirien alguna cosa. A l’hora de realitzar la programació trimestral han tornat a contactar amb nosaltres per poder fer aquesta activitat. La propera xerrada que els hi hem proposat és sobre “Mites i Realitats de la demència: No tots els oblits son malaltia” . El nostre objectiu és que tornin a contactar a nosaltres perquè vulguin programar aquesta xerrada o per proposar-ne una de diferent, ja que tenim una relació en aquest moment que ens permet poder decidir sobre quins temes volen parlar i nosaltres podem oferir el contacte sobre la persona més adequada sobre aquest tema.

Les experiències que en traiem de tot plegat son vàries.

Per un costat, que acostumem a voler parlar de temes de salut en col·lectius que en primer lloc desconeixem el seu funcionament intern i quin tarannà tenen. Per si no fos poc aquest desconeixement, molts cops som els agents de salut els que decidim quins temes son importants i quins no en la salut dels nostres pacients, sense tenir en compte necessitats que tenen sinó basant-nos en la nostra expertesa, interès o imposició externa sobre un tema. A vegades només cal fer de “pont” entre entitats i agents de salut per buscar la persona més ben formada o més motivada en un tema i posar-los en contacte per poder treballar plegats; això també és activitat comunitària. I finalment insistir. Malgrat haguem tingut una mala experiència en un col·lectiu, s’ha d’analitzar que ha passat i buscar eines per poder continuar treballant.

Oriol Huguet