Una de les errades més comuns a l’hora de planificar una activitat comunitària, es voler imposar una xerrada, acte o taller des del Centre de Salut. Quan això passa, hi ha un risc molt alt que l’activitat que s’havia preparat amb tanta antelació i amb tanta implicació dels professionals, pugui ser un gran fiasco. El fet de fracassar en una activitat comunitària molts cops fa que l’agent social, escola o d’altre recurs amb el que havíem contactat per fer l’activitat quedi aparcat com a no apte per realitzar activitat comunitària, quan l’error ha estat nostre en l’estratègia de planificació de l’activitat. Aprofitem una xerrada que hem fet recentment per explicar que ens va passar i com ho hem reconduït.
Per la campanya de la Grip de l’any 2015, el nostre ambulatori, conjuntament amb altres ambulatoris de Vilanova, Regidoria de Salut de la ciutat i representant Oficina de Participació, vàrem mantenir una reunió per veure quina intervenció podíem fer, ja que havíem detectat que la cobertura de vacunació antigorita era molt baixa i volíem arribar a més pacients.
Una de les propostes que va sorgir, era de fer una xerrada sobre “La vacuna de la Grip” en un centre que es diu COMPEX. Aquesta associació agrupa uns 1500 pacients de tota la comarca de 60 anys en endavant i fa activitats com anglès, Informàtica, ball, en les quals els mateixos socis fan de professors. Vàrem parlar amb ells i estaven d’acord en fer la xerrada. Vàrem fer publicitat amb cartells, diari local, radio les dues setmanes anteriors i vàrem crear un grup de coordinació entre els diferents CAPs per poder treballar la xerrada.
Un cop arribat el dia, quina va ser la nostra sorpresa quan l’aula on s’havia de fer la xerrada estava buida; bé hi havia només un usuari que venia a l’acte. La responsable del centre no sabia que dir-nos, estava molt disgustada per l’escassa afluència a l’acte.
Malgrat l’acte no es va fer, vàrem estar xerrant molta estona amb ella per saber com funcionava l’entitat i ens vàrem adonar que havíem fallat en la planificació de l’acte i en el tema. Normalment els socis reben la programació trimestral de les activitats en paper i s’apunten segons els interessos que tenen. El fet de no aparèixer en aquella programació trimestral tot i que s’havia fet difusió per altres canals havia fet que no s’haguessin apuntat a l’activitat. L’altre error que vàrem tenir, es que a aquest col·lectiu la vacuna de la grip era un tema al qual no li donaven massa importància, és a dir, qui estava vacunat no venia perquè ja ho estava, i qui no estava vacunat, estava convençut que no s’havia de vacunar.
Vàrem proposar a la persona responsable, que un dels temes dels que havíem parlat en d’altres col·lectius era el del “Document de Voluntats Anticipades” i que ens semblava que era un tema que crèiem que els podia interessar. Va dir que ho traslladaria a la junta que fa la programació trimestral, i quina va ser la nostra sorpresa quan al cap de 2 mesos, quan ja quasi ni recordàvem tot el que havíem parlat, ens proposen fer la xerrada sobre “el document de voluntats anticipades” amb dates concretes per poder-la incloure en el seu Planning oficial. L’afluència a aquest acte va ser d’unes 40 persones, i el format va ser de sessió i posterior debat sobre el document. Un cop acabat l’acte es va proposar fer una xerrada sobre seguretat en farmàcia i que volíem anomenar “Pastillas las Justas”, ja que hi havia un grup de l’ambulatori que estaven motivats en aquest àmbit. Van dir els hi semblava interessant, que ho parlarien en junta i ens dirien alguna cosa. A l’hora de realitzar la programació trimestral han tornat a contactar amb nosaltres per poder fer aquesta activitat. La propera xerrada que els hi hem proposat és sobre “Mites i Realitats de la demència: No tots els oblits son malaltia” . El nostre objectiu és que tornin a contactar a nosaltres perquè vulguin programar aquesta xerrada o per proposar-ne una de diferent, ja que tenim una relació en aquest moment que ens permet poder decidir sobre quins temes volen parlar i nosaltres podem oferir el contacte sobre la persona més adequada sobre aquest tema.
Les experiències que en traiem de tot plegat son vàries.
Per un costat, que acostumem a voler parlar de temes de salut en col·lectius que en primer lloc desconeixem el seu funcionament intern i quin tarannà tenen. Per si no fos poc aquest desconeixement, molts cops som els agents de salut els que decidim quins temes son importants i quins no en la salut dels nostres pacients, sense tenir en compte necessitats que tenen sinó basant-nos en la nostra expertesa, interès o imposició externa sobre un tema. A vegades només cal fer de “pont” entre entitats i agents de salut per buscar la persona més ben formada o més motivada en un tema i posar-los en contacte per poder treballar plegats; això també és activitat comunitària. I finalment insistir. Malgrat haguem tingut una mala experiència en un col·lectiu, s’ha d’analitzar que ha passat i buscar eines per poder continuar treballant.
Oriol Huguet
