Estratègies i innovació per conèixer la xarxa local de recursos

Sovint, una de les demandes que apareix en tots els espais de treball comunitari és la de poder conèixer els recursos existents, ja sigui locals o en àmbit més general. Quan parlem de conèixer, parlem de saber on son, qui els dinamitza, que s’hi fa, com s’hi accedeix, a qui va dirigit aquest recurs, on trobar informació, i més dubtes que apareixen. Si com a professionals tenim aquests dubtes, com podem aconsellar aquest recurs a una persona?

Per poder conèixer els actius en salut i recursos hi ha vàries estratègies. La primera, la exploratòria. Aquesta consisteix en dedicar temps a anar personalment a conèixer aquests espais, presentar-se i saber que s’hi fa. És una tasca complexa, ja que prèviament necessitem saber que aquest recurs existeix, i després poder-hi dedicar temps a fer aquest treball de camp, que és molt gratificant i que ens permet conèixer en primera persona tot plegat, però que sovint dona la sensació que no s’acaba mai.

Una altra forma és la de poder tenir un directori amb tots aquests recursos. S’ha intentat en múltiples ocasions aquest sistema, fins i tot amb una web d’actius en salut per part de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però no acaba d’arrancar. Problemes en saber qui introdueix els recursos, qui els actualitza, la informació que hi apareix o quins son rellevants, fan que siguin eines poc útils, però que han d’existir.

Des de Vilanova i la Geltrú, s’està apostant per dues fórmules, una dirigida a xarxa de professionals i l’altra dirigida a xarxa comunitària ciutadana.

Quan parlem de xarxa professional, parlem de tots aquells professionals que intervenen en l’atenció de les persones. Des de l’any 2013 estem treballant en una xarxa professional que hem anomenat “Model Col·laboratiu” on tracta de millorar la coordinació assistencial social i sanitària. Aquest grup el formen i coordinen els centres d’atenció primària, Pediatria, serveis socials, ASSIR, CSMA, CSMIJ, EAIA, CDiAP i CASD. En aquest espai hem detectat diferents dificultats com no conèixer als professionals (els coneixem per correu o telèfon però no en persona), no conèixer els espais i no conèixer concretament l’activitat que s’hi fa, així com tampoc les limitacions. La fórmula que hem trobat per poder-ho revertir, és un projecte que en breu s’iniciarà, i del que ja hem fet un pilot, que es diu “El Convidat”. En aquest programa, qualsevol professional podrà demanar una rotació externa pel servei que decideixi; aquest servei prèviament ha creat un programa amb una durada determinada d’entre 1 i 5 dies amb el contingut que oferirà. Les enquestes de satisfacció del pilot van ser molt bones, i creiem que serà un projecte que aportarà un model de treball en xarxa professional que va un punt més enllà.

A nivell de xarxa comunitària ciutadana, el dia 27 d’Octubre vam crear la primera edició de la Fira de Benestar Emocional Comunitari per a Joves (FIRABEC). Aquesta fira neix fruit del treball que es du a terme des de fa anys a la Taula de Salut Mental del Garraf i on es va decidir poder crear una fira d’entitats que poguessin explicar en primera persona als joves que feien i que de primera mà poder estar en contacte amb actius de salut. Vam identificar diferents àmbits: activitat física, cultura, tecnologia i entitats, i vam crear un espai amb carpes expositives i zones de tallers. Prèviament s’havia treballat amb els instituts, concretament en les classes de 3er i 4rt d’ESO, el concepte de benestar emocional i s’havia proposat una sèrie d’activitats de cara a la fira. Aquest fira, també va permetre poder aportar un espai per a professionals, per poder compartir recursos i poder saber de primera mà com accedir a aquests. 

Per tant, més enllà de ser una fira, la FiraBEC ha estat un element intensiu de coneixement  de recursos comunitaris, transversal, que ha permès en un temps relativament curt poder reconèixer múltiples actius de salut locals a l’hora que ha fet una intervenció comunitària en un grup concret de població. Aquí us deixem la notícia explicada en el mitjà de comunicació local on també s’explica en primera persona com s’ha viscut.

https://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/vilanova-mostra-els-seus-recursos-de-benestar-emocional-a-la-firabec

Com ja vam dir quan vam anunciar aquest projecte, és molt difícil poder aterrar el concepte benestar emocional en aquest format. Des del comitè organitzador, creiem que va ser una experiència va ser molt satisfactòria i estem a l’espera de la revisió de les enquestes fetes a entitats i assistents per fer una valoració general més acurada.

Oriol Huguet Briva. Medicina Familiar i Comunitària. Regidoria de Salut i Acció Social de Vilanova i la Geltrú

LA REFERENT COVID A LES ESCOLES

El setembre de 2021 començava l’any escolar més anòmal de tots: després de l’arribada de la Covid-19 i de mesos de classes online, els infants i adolescents per fi tornaven a l’escola de manera presencial. Aquest retorn, però, no es preveia gens fàcil. Com s’ho farien les direccions per aplicar tots els protocols i circuits que fins aleshores els eren desconeguts? Què s’hauria de fer si es detectava un positiu en alguna classe? De sobte conceptes com “grup bombolla” o “contacte estret” agafaven protagonisme, sense tenir massa clar com fer-los compatibles amb la vida escolar de sempre. Per tal de garantir una tornada segura a les escoles era imprescindible que Educació i Salut, dos àmbits vitals en la gestió de la pandèmia, fessin pinya i treballessin conjuntament. De fet, i gràcies al projecte Salut i Escola, ja existia un vincle entre tots dos que, arran de la pandèmia, havia passat a un segon pla.

Així doncs, la  gestió de la pandèmia va portar a la recerca de noves fórmules d’actuació, que es van traduir, entre d’altres, en la creació d’un rol que pretenia fer de nexe entre les escoles i els centres d’atenció primària, també amb un paper protagonista a l’hora de prevenir i gestionar els casos Covid-19, i a aquest agent se’l va anomenar Referent Covid Escoles (RECO). Un RECO, segons va establir Salut, no havia de ser, necessàriament, un professional sanitari, tot i que des del CAP Roger de Flor es va apostar des d’un inici perquè fos una infermera. A dia d’avui, amb el projecte acabat i després de rebre el feedback de les escoles, podem dir que aquesta decisió ens ha donat molt bons resultats.

La meva feina com a infermera i RECO durant aquest any i mig ha estat diversa i, sobretot, ha variat molt al llarg del temps, adaptant-se a la pandèmia i les nombroses modificacions dels protocols. Des de la recollida de mostres de PCR fins a la gestió dels brots, juntament amb Salut Pública, la prioritat sempre ha estat la d’acompanyar i donar suport tant a l’equip docent de les escoles com als alumnes i les famílies. El més important ha estat garantir que en moments d’incertesa i grans volums de feina – com la segona o la sisena onada -, cap d’ells se sentís sol o desemparat. La implicació per part de tots ha permès establir lligams, treballar amb altres professionals, com l’equip de pediatria o treball social, i participar en projectes molt interessants, com és el projecte Escoles Sentinella.

Aquest any i mig ha estat una muntanya russa d’emocions: des de la incertesa i la frustració fins a l’alegria i la satisfacció quan les coses han sortit bé. Ha estat un procés d’aprenentatge constant on he pogut veure de prop el dia a dia de les escoles, les vivències dels alumnes en relació a la pandèmia i les preocupacions i la gratitud dels docents. Tot això, però, ha estat possible en bona mesura al tarannà dels centres amb qui he tingut el plaer de col·laborar: centres educatius amb uns professionals que han treballat de manera incansable per adaptar-se als canvis i assegurar-se que els alumnes no es perdessin res. Docents que, malgrat no haver-ho fet abans, s’han convertit en experts en la matèria, gestors Covid de 10 que han fet el meu dia a dia mil cops més fàcil. Persones que sempre han estat disposades a ajudar, a millorar i a aprendre. Malgrat que no ho han tingut gens fàcil, sempre m’han donat caliu i suport, i aquest ha estat un dels aspectes més positius de la meva tasca com a RECO.

Ara que la intervenció de la RECO ha arribat a la seva fi – malgrat que la pandèmia contínua– voldria agrair no només a les escoles, sinó també als alumnes i les famílies, la seva actitud constant de col·laboració i la seva bona predisposició. Tots ells  han estat sempre al peu del canó i, amb tantes proves PCR i tants confinaments, aquesta actitud ha estat un suport importantíssim en la gestió de la pandèmia. Esperem que tot l’acompanyament i treball conjunt d’aquests mesos serveixi de base per continuar enfortint el vincle entre les escoles i els centres d’atenció primària, un vincle que, ara més que mai, s’ha demostrat  imprescindible.

Júlia Sebastià

Infermera

EAP Dreta Eixample – Roger de Flor