Categoria: EAP Sagrada Família

Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.

Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.

De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i  dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).

Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.

El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.

La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.

Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.

La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…

L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.

Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.

L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?

Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.

I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.

La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.

Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!

Alba Cabellos i Anna Blasi

CAP Sagrada Familia