Categoria: EAP Dreta de l’Eixample

Publicat a

LA REFERENT COVID A LES ESCOLES

El setembre de 2021 començava l’any escolar més anòmal de tots: després de l’arribada de la Covid-19 i de mesos de classes online, els infants i adolescents per fi tornaven a l’escola de manera presencial. Aquest retorn, però, no es preveia gens fàcil. Com s’ho farien les direccions per aplicar tots els protocols i circuits que fins aleshores els eren desconeguts? Què s’hauria de fer si es detectava un positiu en alguna classe? De sobte conceptes com “grup bombolla” o “contacte estret” agafaven protagonisme, sense tenir massa clar com fer-los compatibles amb la vida escolar de sempre. Per tal de garantir una tornada segura a les escoles era imprescindible que Educació i Salut, dos àmbits vitals en la gestió de la pandèmia, fessin pinya i treballessin conjuntament. De fet, i gràcies al projecte Salut i Escola, ja existia un vincle entre tots dos que, arran de la pandèmia, havia passat a un segon pla.

Així doncs, la  gestió de la pandèmia va portar a la recerca de noves fórmules d’actuació, que es van traduir, entre d’altres, en la creació d’un rol que pretenia fer de nexe entre les escoles i els centres d’atenció primària, també amb un paper protagonista a l’hora de prevenir i gestionar els casos Covid-19, i a aquest agent se’l va anomenar Referent Covid Escoles (RECO). Un RECO, segons va establir Salut, no havia de ser, necessàriament, un professional sanitari, tot i que des del CAP Roger de Flor es va apostar des d’un inici perquè fos una infermera. A dia d’avui, amb el projecte acabat i després de rebre el feedback de les escoles, podem dir que aquesta decisió ens ha donat molt bons resultats.

La meva feina com a infermera i RECO durant aquest any i mig ha estat diversa i, sobretot, ha variat molt al llarg del temps, adaptant-se a la pandèmia i les nombroses modificacions dels protocols. Des de la recollida de mostres de PCR fins a la gestió dels brots, juntament amb Salut Pública, la prioritat sempre ha estat la d’acompanyar i donar suport tant a l’equip docent de les escoles com als alumnes i les famílies. El més important ha estat garantir que en moments d’incertesa i grans volums de feina – com la segona o la sisena onada -, cap d’ells se sentís sol o desemparat. La implicació per part de tots ha permès establir lligams, treballar amb altres professionals, com l’equip de pediatria o treball social, i participar en projectes molt interessants, com és el projecte Escoles Sentinella.

Aquest any i mig ha estat una muntanya russa d’emocions: des de la incertesa i la frustració fins a l’alegria i la satisfacció quan les coses han sortit bé. Ha estat un procés d’aprenentatge constant on he pogut veure de prop el dia a dia de les escoles, les vivències dels alumnes en relació a la pandèmia i les preocupacions i la gratitud dels docents. Tot això, però, ha estat possible en bona mesura al tarannà dels centres amb qui he tingut el plaer de col·laborar: centres educatius amb uns professionals que han treballat de manera incansable per adaptar-se als canvis i assegurar-se que els alumnes no es perdessin res. Docents que, malgrat no haver-ho fet abans, s’han convertit en experts en la matèria, gestors Covid de 10 que han fet el meu dia a dia mil cops més fàcil. Persones que sempre han estat disposades a ajudar, a millorar i a aprendre. Malgrat que no ho han tingut gens fàcil, sempre m’han donat caliu i suport, i aquest ha estat un dels aspectes més positius de la meva tasca com a RECO.

Ara que la intervenció de la RECO ha arribat a la seva fi – malgrat que la pandèmia contínua– voldria agrair no només a les escoles, sinó també als alumnes i les famílies, la seva actitud constant de col·laboració i la seva bona predisposició. Tots ells  han estat sempre al peu del canó i, amb tantes proves PCR i tants confinaments, aquesta actitud ha estat un suport importantíssim en la gestió de la pandèmia. Esperem que tot l’acompanyament i treball conjunt d’aquests mesos serveixi de base per continuar enfortint el vincle entre les escoles i els centres d’atenció primària, un vincle que, ara més que mai, s’ha demostrat  imprescindible.

Júlia Sebastià

Infermera

EAP Dreta Eixample – Roger de Flor

Publicat a

LA NOVA REALITAT COMUNITÀRIA

Sovint es parla de la gran adaptabilitat del sistema sanitari a la pandèmia actual i de com les persones també han desenvolupat capacitats per ajustar-se a aquesta nova realitat dins les seves llars. No obstant, cal fer esmena del canvi més subtil però poderós que ha experimentat la comunitat, tant a nivell veïnal, de portes enfora així com dels serveis i entitats que formen part d’aquest teixit comunitari dels barris i treballen en coordinació constant per a cobrir les necessitats de la seva població.

La pandèmia ha suposat per als serveis i entitats que realitzem activitat assistencial i comunitària i, en particular per al Treball Social Sanitari, l’oportunitat de poder gestionar recursos socials abans fora del nostre abast i que ara són un clar exemple de la integració social i sanitària i un valor afegit en l’atenció a les persones que atenem.

Ara i en els darrers mesos de la pandèmia és igual de necessària una atenció des del model biopsicosocial a les persones afectades pel COVID-19, ja sigui monitoritzant la simptomatologia de la persona, acompanyant-la emocionalment i oferint la possibilitat de que pugui rebre medicació i/o àpats a través de la xarxa de suport, entre d’altres.

La intervenció integrada entre serveis i entitats ha posat a l’abast de la població nombrosos recursos per pal·liar problemàtiques resultants d’un escenari d’incertesa que, en prolongar-se, obligaven a l’aportació constant de noves solucions.

Així, en les primeres setmanes de març es van activar moltes xarxes veïnals de suport en aquells aspectes no coberts encara pels serveis públics. Algunes d’elles preexistents, d’altres iniciades per joves que, en trobar-se a casa amb els seus projectes aturats sentien que havien d’aportar el seu temps en benefici de la seva comunitat gran i infantil. Va haver una vinculació mútua des de salut tant per derivar casos com per assessorar-los en poder realitzar un suport de forma segura.

De la mateixa forma, es va iniciar un treball intensiu i d’estreta col·laboració entre Treball Social Sanitari del CAP, els Serveis Socials municipals, així com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), amb objectiu de cobrir situacions d’urgència social detectades des de l’atenció primària de salut.

Des dels inicis de la pandèmia, continuen en actiu serveis habilitats per oferir una atenció social i sanitària a les persones i famílies afectades per COVID-19. Des de la vessant social, per tal d’optimitzar l’atenció a domicili de les persones afectades per COVID-19 i amb necessitat de quarantena, l’Ajuntament de Barcelona va activar el Programa de Suport a les Quarantenes, que facilita recursos a aquells pacients sense xarxa de suport efectiva per cobrir necessitats bàsiques pròpies i de les seves mascotes durant l’esmentat aïllament.

Tanmateix, des de la vessant de salut, el Consorci Sanitari de Barcelona va iniciar l’obertura dels Hotels Salut amb l’objectiu d’oferir un espai d’atenció a persones afectades per COVID-19 que no podien fer l’aïllament de forma correcta a la seva llar, a els que no en tenien i, per últim, a les persones que vivien en comunitat (residències, pisos tutelats…).

La limitació de l’assistència presencial no implica una manca d’acompanyament sinó el canvi en la manera de fer-ho. A través d’eines telemàtiques de comunicació s’ha pogut arribar als domicilis dels pacients afectats per cobrir necessitats més enllà de la salut física i social. En aquesta línia cal destacar el treball realitzat per CIPAIS, centre d’atenció psicològica vinculat al nostre territori i amb qui l’EAP manté un fort vincle de col·laboració en l’atenció comunitària. Els professionals del servei van posar a la disposició del nostre equip una línia d’atenció telefònica per tractar el malestar d’aquells pacients que estiguessin passant la malaltia o bé tinguessin un familiar hospitalitzat. Alhora, van estendre l’acompanyament terapèutic en el cas de les persones que havien perdut un familiar durant l’estat d’alarma, per tal d’ajudar en l’elaboració del dol.

La crisis sanitària i social que ens ha portat aquesta pandèmia ha tret a la llum la força de l’acció comunitària de barris, persones, entitats, associacions, serveis sanitaris… una força i un resultat del qual podem estar ben orgullosos com a societat. Des del treball social sanitari el que tenim clar és continuar endavant i no perdre la nostra visió, missió i valors davant l’atenció social a nivell individual i comunitària.

Olalla Montón Lozano
Lara Álvarez González
Unitat Treball Social Sanitari . CAP Roger de Flor
Comissió Comunitària

Publicat a

HOMENATGE ALS PACIENTS CENTENARIS

El dia 1 d’octubre és el dia mundial de la gent gran i per fer visible aquest dia d’una manera singular al Cap Roger de Flor vam organitzar un acte per fer un homenatge als pacients centenaris que atenem.

Quin és el secret per arribar als 100 anys ens preguntem. La xifra de centenaris s’ha doblat en els darrers temps. Són més homes que dones i ha estat una generació marcada per la guerra. Els estudis diuen que la genètica determina una una part de la longevitat i la resta s’atribueix a diferents factors ambientals. Els hàbits saludables com un dieta equil.librada, fer exercici, la meditació, tenir una bona xarxa social i familiar poden augmentar l’esperança de vida de les persones. Els estudis mèdics i la millora de l’assistència sanitària expliquen també aquest augment, I dins la veterania que dona l’edat tots els centenaris recomanen el mateix,: viure el present.

Des del centre ens vam posar amb contacte amb els pacients i la dra Nadal va anar a casa seva a fer una fotografia per captar la mirada i l’expressió dels que han viscut 100 anys. En paraules de la dra Nadal : “al contrari del que algú podria esperar quan es visita a un centenari a casa seva, no em vaig trobar persones envellides, sense vitalitat, emmalaltides o amb un grau de dependència elevat. Em va sobtar  l’energia amb la que em van obrir les portes de casa seva, la vitalitat que desprenien amb la mirada i sobretot la humilitat a l’hora de reconèixer l’esforç que segur els havia costat arribar fins a les tres xifres. En el moment de la fotografia, intentava que estiguessin relaxats i em va sobtar veure com molts d’ells, al veure’s reflectits a la fotografia, expressaven «què vell!». Aquesta va ser la senyal evident que d’esperit estan més joves que mai”.

Aquestes fotografies s’han penjat a la sala d’espera del nostre centre on tothom que es ve a visitar ho pot veure amb l’esperit de generar emocions i reflexions. Per inaugurar l’exposició de fotografies vam realitzar un acte  al nostre centre on ens varem reunir els protagonistes acompanyats dels seus familiars i tot l’equip del Cap. La trobada va esdevenir un moment màgic d’unió i com va dir el dr Jordi  “ ells eren l’exemple a seguir de com s’ha d’anar per la vida i no eren gent gran sinó joves amb experiència”

Va ser un filòsof grec que deia “ no ha de ser feliç el jove, sinó el vell que ha viscut una bella vida “ i ho vam comprovar aquell dia.

E. Florensa

Comisió de Comunitària

EAP Dreta de L’Eixample – Roger de Flor

Publicat a

Taller “Menjar és divertit” Festa major 2019

La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquesta es caracteritza per un alt consum de productes vegetals (fruites, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), consum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina,…), un baix consum de carns vermelles i utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir).

La piràmide de la dieta mediterrània es va crear amb l’objectiu de facilitar a la població una adequada selecció d’aliments. Els aliments que es troben a la base els hem d’ingerir en més quantitat en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha observat un descens del consum de fruites i hortalisses fresques, a favor d’altres productes més rics en greixos i sucres simples.

Amb l’objectiu de promoure una alimentació saludable als nostres infants, la comissió de comunitària del CAP Roger de Flor, hem fet un taller d’alimentació saludable pels infants del barri: “Menjar és divertit”, en un estand ubicat al carrer junt altres activitats de la festa major del nostre barri.

Durant l’activitat hem ensenyat hàbits saludables fent jocs amb una piràmide imantada, pintant la seva pròpia piràmide i hem berenat fruita.

Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample.

 

Publicat a

Atenció sanitària als adolescents al CAP

L’adolescència es caracteritza per ser un moment vital en què se succeeixen multitud de canvis biològics-socials-psicològics que afecten tots els aspectes fonamentals d’una persona. En aquests anys es modifica l’estructura corporal, els pensaments, la identitat i les relacions amb la família i la societat. És un període de transició entre la vida infantil i l’adulta que transcorre entre els dotze i els divuit anys, aproximadament. L’adolescent, generalment, gaudeix de bona salut, les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives. El problema és que els
adolescents consulten poc al metge de familia i a partir dels 14 anys ja no tenen una atenció médica integral programada com a l’etapa pediàtrica, per aquest motiu cal aprofitar quan consulta per patologia aguda i protocolitzar una visita de seguiment.

En aquesta visita hem de pregunatar sobre antecedents personals i familiars, estils de vida i hàbits tòxics i exploració física. Durant l’entrevista hem de mantenir una actitud propera, no paternalista, llenguatge accessible. Hem de garantir la privacitat i confidencialitat per aconseguir un vincle de confiança.

Per ajudar a estructurar i guiar l’entrvista clínica amb l’adolescent, Garcia-Tornel proposa un acrònim FACTORES: F= Familia; A= Amistats; C= Col.legi/feina;T= Tòxics ;O= Objectius; R=Riscs; E= Estima; S= Informació.

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen médic, el pla terapèutic i fer educació sanitària. Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats. L’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents.

Des de la web del CAP poden oferir webs acreditades on poden consultar. Una altra forma d’accés als adolescents és a través de les xarxes socials o internet. També fem difusió de les activitats que es realitzen al barri, tant a la nostra web com al taulell d’anuncis del CAP, per exemple: Curs per a famílies amb fills adolescents, Eix jove,,,,

Els projectes de salut comunitaris també ens permeten realitzar educació sanitària per promoure i millorar la salut dels adoloescents, actualment:

– “La Tarda Jove” és una iniciativa per a menors de 25 anys on les llevadores, ofereixen orientació i assessorament sobre sexualitat, relacions afectives i mètodes anticonceptius.
– Xerrades a les escoles realitzades per professionals sanitaris del CAP que es desplacen a les escoles per fer fer xerrades d’educació sanitària.

Elisabeth Florensa
Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample

Publicat a

Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Publicat a

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

Publicat a

Programa 1a Jornada de Salut Comunitària

Aquí teniu el programa de la “1a Jornada de Salut Comunitària” UDACEBA que es farà a Vilanova i la Geltrú el 6 d’Abril al Centre Cívic de la Geltrú.

jornades

(Prem a la imatge per descarregar-lo)

Us animem a participar en les presentacions, el concurs de fotografia i del logo!

 

Publicat a

1a Jornada Comunitària UDACEBA

Dia: 6 d'abril 2017
Lloc: Vilanova i la Geltrú

 

Caldrà inscripció  prèvia

PROGRAMA PRELIMINAR

8:30-9:00: Acreditació i recollida de documentació

9:00-9:30: Presentació: Comitè organitzador i Regidora de Salut de VNG 

9:30-11:00: Taula “Models de treball en xarxa”. 

  • Xarxa AUPA:  Model de treball en xarxa entre CAPs que fan comunitària. Cinta Daufí 
  • CAPI: Model de treball en xarxa entre professionals d’un centre de salut. Gemma Torrell. CAPI Baix-a-Mar
  • TICs en Salut: Model de treball telemàtic en xarxa. Dolors Ruiz. Metgessa de Família
  • Espai de debat

11:00-11:30 Descans

11:30-12:30 Treballem en xarxa. Treball en  grups. 

12:30-14:00Presentació comunicacions/vídeos

14:00-14:15 Comiat i entrega de premis. 

BASES CONCURS FOTOGRAFIA 

Descarrega el programa aquí

 

DSC_2939.JPG

Publicat a

Toni Cubells , pacient expert en tabac

Entrevista a en Toni Cubells , pacient expert en tabac del programa Pacient Expert Catalunya

Quedem el darrer dia d’agost per xerrar al cor de la dreta de l’Eixample amb el pacient expert més veterà del CAP de Roger de Flor, en Toni Cubells. Fa una tarda fresca per ser agost i Consell de Cent ja bull de circulació, Barcelona va sortint de la seva letàrgia estival. Avui penjo la bata d’infermer i em poso la de periodista amateur, amb grabadora incorporada. A la terrassa on seiem 2 veïns de taula prenen una canya i fumen!

En Toni, pare, marit, avi x 6, amant de l’esport i culé aferrissat se´ls mira indiferent, jo penso que els clients se’ns acumulen i que amb un 25,7% de fumadors al nostre país (1.600.000 persones) encara hi ha molta feina a fer.

-Quant fa que vas deixar de fumar?

-Ara fa 3 anys, jo era un fumador contumaç de 3 paquets/dia

-Durant quant de temps havies fumat?

-Buuff… uns 30 anys …

-Una autèntica xemeneia… A la feina era capaç de tenir encesos en el mateix cendrer 3 o 4 cigarrets alhora. Pensant-hi restrospectivament em sorpenc de com m’arribava a condicionar la vida. Sempre explico que els caps de semana era capaç de llegir el diari estirat al llit de casa tranquilament sense fumar però que en el moment de posar el peu a terra havia d’encendre una cigarreta inmediatament, i si no en tenia anava on convingués, una autèntica addicció.

-Ha millorat la teva vida després de deixar de fumar? I tant. Alhora de saber apreciar les olors i sabors, he tornat a descobrir la paella de la meva senyora! A nivell físic crec que no hauria superat tant bé un parell d’operacions que he tingut recentment…i et diré una cosa, no he enyorat el tabac en aquests 3 anys, fins fa un mes en un viatge al Brasil que durant 30 segons vaig tenir-ne moltes ganes… i això et fa pensar, “hosti tu com és això del tabac…” afortunadament vaig saber imposar-me a aquesta temptació i segueixo net.

-Com vas fer-te pacient expert?

-Com he dit fa 3 anys que vaig deixar de fumar a través d’un grup de deshabituació tabàquica del CAP, a l’any d’haver-ho deixat em van trucar per participar en una selecció de pacient expert i vaig ser escollit. Després vaig haver de formar-me i des de llavors he dut 3 grups.

-Alguna anècdota que t’hagi succeït?

–Totes es poden explicar (riu), com que tots els participants són del barri sempre acabes trobant-te algú o altre i la veritat és una alegría! Acabes tenint la sensació que els que ho van deixar estan molt contents i agraïts i els que encara no seguiexen tenint-ho entre cella i cella. De fet amb el primer grup de tots conserverm un grup de what’s up i aquells que no han aconseguit deixar-ho segueixen amb el propòsit i entre tots ens encoratgem. Hem quedat alguna vegada i tot per fer un sopar tots plegats.Hi ha una exparticipant que quan la trobo al carrer em saluda sempre, menys quan està fumant, que llença la cigarreta d’amagat i llavors sí em crida i la fem petar (torna a riure), ja li dic que ha d’anar pensant en deixar de fumar però que no val la pena que llenci la cigarreta però ho fa igual…

-Què canviaries del programa?

-M’agradaria conèixer l’evolució dels participants un cop acabat el programa.

-Ha estat una experiència positiva?

–Altament positiva. Al principi del programa estava una mica preocupat per com organitzaria el grup, però la veritat és que les sessions estan molt ben reglades i és fàcil seguir-les. Personalment he après a escoltar a les persones, i a entendre que quan més s’obren millor funciona el grup, cal deixar-les parlar. Arriben a compartir coses dins del grup que no comparteixen ni amb els seus familiars. El contacte humà és molt satisfactori, i el reconeixement per part de les persones que has ajudat a deixar de fumar també. Només he sortit insatisfet d’alguna sessió el dia que no m’ho he preparat abans.

Al final de l’entrevista els 2 veïns de terrassa fumadors segueixen fumant i això vol dir que seguirem necesitant pacients solidaris com en Toni que col·laborin programes d’educació entre iguals com és el Programa de pacient Exeprt Catalunya.

 

David Ginesta