Taller Cuidem al cuidador: perquè cuidar és viure dues vides

Les atencions que rep la gent gran provenen en un 70% exclusivament del seu entorn familiar, mentre que els serveis formals i professionals només proporcionen un 3% dels suports que rep.

Tenir cura d’una persona implica haver de fer múltiples activitats de manera diferent que condicionen la vida dels cuidadors principals.

La percepció de ‘sobrecàrrega’ augmenta quan les tasques del dia a dia no es poden adaptar d’una manera flexible en el temps  o quan requereixen una disponibilitat permanent.

Per aquesta demanda d’ajuda professional als cuidadors/es es crea el grup de Cuidem al cuidador. La finalitat d’aquest taller és poder fer psicoeducació de la malaltia que pateix la personal que cuiden, donar recolzament i suport, corregir pensaments automàtics desadaptatius, ajudar en les dificultats del dia a dia oferint tècniques d’organització del temps, habilitats comunicatives per afavorir la comunicació i tècniques de relaxació per evitar el síndrome burnout del cuidador.

Les sessions es realitzen en format de teràpia de grup, on s’aprenen de les experiències dels companys/es i s’estableixen noves xarxes socials d’ajuda i suport.

Animem a la població a participar en aquest taller.

 

Ivette Casas Güell

Neuropsicòloga EAP-Centelles

Nº Col: 15568

Fem Salut al Barri arriba als Pirineus!!!

Es va fer una mica llarg el darrer tram del camí, però va valer molt la pena. Veure els colors de la tardor, sentir la olor a llenya i el fred de les muntanyes en l’entorn medieval i acollidor de la Seu. Però sens dubte el millor va ser retrobar-se amb un munt de cares conegudes i apreciades, ja fa uns quants anys que molts correm per aquí!!!

Era 26 d’Octubre i ens reuníem en motiu de les XXI Jornades ACEBA 2018. Haguessin estat les XXII si no estiguessim des de ja fa més d’un any i malauradament encara amb l’actual panorama polític.

Enguany estaven organitzades per Pediatria dels Pirineus, i els principals eixos de debat durant la jornada van ser l’“Autogestió, professionalisme i economia social: present i futur de les EBA’s”

Després de la benvinguda institucional, el Dr. Padrós va fer la conferència inaugural sobre els Defectes i virtuts de la sanitat actual. Posteriorment el Dr. Sellarés va moderar una taula sobre Les claus de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària (ENAPISC). I abans del cafè, la Dra. Jiménez ens va presentar el nou portal del Fer Salut, una eina al servei de la salut de la població.

I després de recarregar-nos d’energia vaig tenir l’honor de participar en les Píndoles d’experiències de les EBA: generant valor a la nostra feina, moderat per la Dra. Serrarols, presentant el nostre grup de treball en Salut Comunitària, Fem Salut al Barri – UDACEBA.

Durant uns pocs però profitosos minuts vaig explicar el nostre històric de 3 anys treballant, amb reunions periòdiques a Barcelona, vaig compartir els nostres objectius (docència, recerca, compartir, intercanvi), el Pla de Formació que hem desenvolupat i que duem a terme amb els residents d’infermeria i medicina, on la part teòrica es desenvolupa a Vic, i quines eines fem servir per dur-ho a terme, destacant entre d’altres el Bloc i el seu nou domini (femsalutalbarri.cat) com a eina de difusió de les activitats dels nostres centres i d’incentivació de la lliure rotació dels residents per totes elles, així com les Jornades de Salut Comunitària que des de fa dos anys celebrem a Vilanova i la Geltrú, tot visibilitzant la filosofia que compartim de treball en xarxa i el nostre caràcter descentralitzador.

I després d’un bon dinar amb plats de cuina tradicional al Parador vam seguir la jornada amb taules sobre el Paper de l’hospital de referència en el treball integrat amb l’atenció primària, l’experiència de l’Hospital Sant Joan de Déu que moderava la Dra. Gascón i sobre l’Economia social i serveis a les persones: una proposta de futur, moderada pel Dr. Vilatimó. I per finalitzar, la conferència de clausura, moderada pel Dr. Iruela, sobre El paper de l’economia social en la gestió dels serveis de salut.

Arribats a aquest punt gairebé tots vam tornar cap a casa, excepte alguns que van decidir aprofitar i allargar la seva estada als Pirineus, quina enveja de la sana!

Personalment, vaig marxar molt agraïda a Pediatria dels Pirineus per la organització d’una jornada tan profitosa i enriquidora i per donar-nos la oportunitat de compartir la nostra experiència.

Fins la propera!!

Marta Coderch, EAP Sardenya

El CAP Les Hortes ens sumem a Femsalutalbarri

Avui ens presentem, el nostre CAP, passa a formar part del projecte “Fem Salut al Barri”, un projecte per potenciar el coneixement en l’àmbit de l’atenció comunitària i a l’hora posar en comú les activitats que cada centre realitza.

Estem molt feliços i agraïts de poder formar part d’aquest projecte comunitari. El nostre CAP, està situat a Poble Sec, Barcelona, un barri que destaca per la seva trajectòria associativa. A nosaltres en agrada formar-hi part, el CAP les Hortes participa activament en el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) del barri a través dels membres de la comissió de salut comunitària del centre, formant part de la taula de Salut del pla comunitari i participant activament en la detecció de necessitats, disseny i aplicació de diversos programes comunitaris.

Per a nosaltres, és impensable la tasca assistencial sense l’acció comunitària i per això ens fa molta il·lusió formar part de Fem salut al Barri, que ens permetrà compartir experiències i aprendre els uns dels altres, i ens obra les portes a la docència per fer tasques divulgatives.

Esperem que aquesta col·laboració que comencem, ens aporti a tots noves idees i força per portar a terme l’acció comunitària, peça clau en la nostra especialitat.

Salut!!!

Araceli Rios . Metgessa de Família i comunitària

EAP Poble Sec. CAP les Hortes

Primers passos de Prescripció social a Vic

En aquesta entrada al blog us volem explicar com està anant la preparació per la implementació del programa de prescripció social a Vic. Abans de començar, però, us posem en context amb unes quantes definicions.

Què es la prescripció social (PrS)?

La PrS és un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. (Definició pròpia del Programa de prescripció social i salut (PrSiS)) Aquestes alternatives no sanitàries les englobem en els actius de salut.

Què és un actiu?

Un actiu és un recurs que dóna salut i benestar a les persones o els grups d’una comunitat. Persones, entorns, equipaments i activitats comunitàries poden ser actius. Us en donem alguns exemples: Activitats que portin a terme entitats com Sagals d’Osona (castellers), centres cívics, Centres excursionistes, associacions de malalts, grups de cant etc… es podrien considerar actius.

O sigui per a ser més entenedors, la prescripció social o recomanació d’actius és un mitjà que permet als professionals de la salut aconsellar aquells serveis locals i comunitaris no clínics per a la salut i benestar de les persones. Es una ajuda per adquirir hàbits saludables, portar una vida més activa i millorar les relacions i el suport social de les persones. De fet, el significat d’un estil de vida actiu inclou totes aquelles activitats socials i laborals diàries que estimulen de manera física i mental a la persona: clubs socials, clubs esportius, grups d’auto ajuda, classes de cuina, classes d’art o dansa, clubs de lectura i un llarg etcètera. És una eina clàssica d’abordatge bio-psico-social que dóna un enfocament promotor de la salut a la feina diària dels professionals de la salut..

Però què fem a Vic?

La ciutat de Vic disposa d’una taula de salut, on hi formen part els agents següents: Ajuntament de Vic: Tècnica del servei municipal de salut; Ajuntament de Vic: Cap de Benestar i Família; Agència de Salut Pública de Catalunya; Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; EAP Vic Nord; EAP VIC (CAP El Remei) ; Consorci Hospitalari de Vic; ASSIR; Osonament; Col•legi de Farmacèutics de Barcelona; Col•legi de Metges de Barcelona; Projecte Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI); Càritas; Creu Roja; Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC; CatSalut. Es fan reunions periòdiques i d’aquí n’ha sortit el diagnòstic comunitari que presentarem a la ciutat el 2 d’octubre.

Es fan reunions periòdiques i al treball portat a terme a dia d’avui a permès dissenyar el diagnòstic comunitari de la ciutat de Vic que presentarem a la ciutat el proper dia 2 d’octubre.
De la taula de Salut va sortir la necessitat d’implementar el programa de prescripció social en clau ciutat. Va ser per aquest motiu que es va crear el grup motor de prescripció social. Aquest grup s’ha reunit en diferents ocasions fora de les reunions de la Taula de Salut per anar treballant i avançant .
El primer pas va ser el de formar-nos en prescripció social , varem seguir un curs que ofereix l’agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), i amb aquesta formació hem aconseguit tenir uns professionals que seran els referents en els seus centres en temes de prescripció social i seran també els que impartiran formació als seus companys.

El grup de treball en prescripció social hem tingut la oportunitat de reunir-nos amb diferents entitats per explicar el projecte i ens hem ofert a ajudar-los per entrar els actius de cadascuna d’ella a la web d’actius de Catalunya. Aquestes reunions amb les entitats es feien a la tarda i Les entitats hi han mostrat un gran interès.

També heu de saber que dins la pàgina Web dels actius en salut de l’Agencia de Salut Pública, hi podem trobar totes les activitats que les entitats, centres cívics tenen previst realitzar( ja que cada entitat pot apuntar l’activitat que tenen intenció realitzar ) i així els referents en prescripció social podran consultar i oferir als usuaris una gamma variada d’activitats que s’adaptin a les necessitats del pacient. Podeu fer-hi una ullada seguint aquest link: http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/Plans-estrategics/pinsap/Accions-eines-i-projectes-relacionats/actius-i-salut/cercador-dactius-i-salut/index.html
Pel que fa els objectius que ens plantegem , doncs volem iniciar la prescripció social als centres de salut a partir de l’octubre de 2018.

Cada centre de salut farà sessions informatives als seus equips i tindrà una persona referent que serà la mateixa que forma part del grup motor de prescripció Social de Vic. La idea serà doncs de derivar els pacients al referent de prescripció social del seu centre de salut. Al CAP EL REMEI és una infermera que forma part del grup motor de la prescripció social, ella i el pacient conjuntament escolliran el recurs que millor escaigui al pacient i la infermera referent serà la que en farà el seguiment a nivell del CAP.
Esperem l’ inici del programa amb il·lusió!

Marta Dachs

EAP El Remei

II Jornada Salut Comunitària ACEBA

El 12 d’Abril es va celebrar per segon any la jornada de salut comunitària UDACEBA a Vilanova i la Geltrú. En aquesta edició el tema va ser “Prescripció Social”. Com en l’any anterior, la jornada pretenia tenir un esperit de creació de xarxa entre professionals i una eina per copsar la pluralitat dels àmbits que abarca la salut comunitària pels residents. Com a novetats aquest any cal destacar que la jornada va passar a ser matí i tarda i també l’ús de l’espai Neàpolis gràcies a la col·laboració de la regidoria de serveis socials, salut i TEGAR de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En aquesta edició es van inscriure un total de 126 professionals, residents i estudiants universitaris de un total de 34 entitats diferents que pertanyien a 13 municipis.

La jornada va arrencar a Neàpolis amb la presentació formal i una dinámica que vàrem denominar “l’animòmetre” i que consistía en una escala visual analógica gegant que ens obligava a moure’ns segons les preguntes que ens feien. Un cop desperts van començar les presentacions.

El primer va ser l’Albert Planes, metge especialista en medicina familiar i comunitària de l’EAP Santa Eugènia de Berga. El tema era “Deixar de fer per poder fer” i va relatar la consulta d’un metge d’atenció primària un dia qualsevol. En aquesta descripció en forma de teatralització  de consulta darrera consulta, reflexionava sobre el que feia a la consulta i perquè ho feia.

Després va ser el torn de la Laura Coll-Planas de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la presentació “Salutogènesi: dels centres de malalties als centres de salut”.  En aquesta part va transmetre el model sanitari que es vol impulsar des de la salut comunitària, buscant que ens aporta salut i potenciant l’autonomia i l’empoderament del pacient.

Finalment  la Lara Álvarez (EAP Dreta de l’Eixample) i la Sílvia Simó (Eap Sagrada Família) van presentar “Funcionament d’un programa de prescripció social en un centre d’atenció primària”. Explicaven les fases del disseny d’un programa de prescripció social i com treballaven des de l’inici de la prescripció i el seguiment.

El “break” el vam fer al centre cívic La Geltrú on ens esperaven uns pacients molt especials. A banda d’esmorzar, vàrem poder recomanar actius de salut dels diferents municipis d’on eren els professionals a uns casos clínics imaginaris. Hi havia 3 casos clínics, un d’una cuidadora, un altre d’un noi jove i un altre d’una dona gran. Us deixem l’enllaç amb el document perquè pugueu revisar el que vàren contestar els assistents: https://drive.google.com/open?id=1grCTOn1CCZzkvct_03XM0a-gpiQXXdnm

Un cop esmorzats, aprofitant que ens haviem de dividir en grups, es va decidir colocar als integrants en forma de U, i un d’ells es colocava  a una distància d’uns 10m i corria cap al grup amb els ulls tancats, repetint-ho tots els integrants del grup.  La U representava “La Comunitària” . Cadascú (usuaris i professionals) té el seu ritme i la seva velocitat per arribar-hi, així com uns límits propis que que cadascú genera la incertesa i la confiança.

Un cop va acabar la dinámica es va iniciar el circuit d’activitats comunitàries.  Consistia en  explicar als grups projectes diferents per debatre’ls en petits grups i poder veure que s’havia fet bé, que s’havia fet malament i que es podía millorar. Els projectes eren 5:

  1. Dones Pakistaneses. EAP Sardenya
  2. Grup de suport a Cuidadors Formals. EAP Dreta Eixample
  3. Dones Magrevines. EAP Vic
  4. Valora’t i emociona’t. CAP Centelles
  5. Economat Social. CAPI Baix-a-Mar

Durant el debat es varen poder tractar diferents aspectos de la salut comunitària referents a organització d’equips, idees per implementar, models de salutogènesi, actius de salut a banda de fer xarxa entre diferents professionals.

La part de la tarda era la dedicada a les comunicacions en format vídeo o presentació. Es van presentar:

  1. “Centre Obert”. CAPI Baix-a-Mar.
  2. “Equilibradament. Eines per viure millor”. CAP Les Hortes
  3. “Taller de suport a l’alletament matern. Una xarxa social dinámica”. EAP Sardenya
  4. “Fiesta Mayor, salimos de la consulta para conocer nuestra comunidad”. EAP Dreta Eixample
  5. “Mindfulness a l’escola”. EAP Sardenya

Us deixem un vídeo que resumeix el tarannà lúdic de la jornada.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=i-5jYirLowY&w=560&h=315]

Us esperem en la tercera edició el proper 9 d’Abril de 2019.

Salut!

Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Grup d’amics d’Albera

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Salut Comunitària d’Albera Salut, amb  estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona. Les tres entitats compartim una idea de promoció de la salut entenent-la com una part d’atenció a la persona/comunitat que, des d’una visió positiva de la salut, desplega programes i actuacions orientats a donar eines per gestionar, comprendre, enfortir les seves capacitats individuals i les habilitats per la vida. D’aquesta manera es pretén incrementar el control sobre la seva salut, així com els factors que hi influeixen.

Aquest procés amb la comunitat i els seus agents socials s’inicià el 2010 a partir d’una reflexió : “Què és la salut?”, “ Com l’entenem?” i “Com es genera Salut?” que corrobora les teories de visió de la salut més bio-psico.social.

La població ens diu que la salut per ells és: no sentir-se sol, ser feliç i tenir benesta rentre d’altres mencions sempre relacionades en aquest espai de la salut integrativa. En cap cas ens parlen de dislipèmia o de nivells de sucre…

Fent referencia al que enten la població com a salut, en aquest grup es treballa seguint el marc de la sultogènisi i dues de les teories que l’integren: les habilitats per la Vida i el Sentit de Coherència.

En aquest sentit, en la nostra Àrea Bàsica tenim com a objectiu la creació i aplicació d’un programa de promoció de la salut que es desenvolupa a través de dues línies estratègiques: a la consulta i amb la comunitat.

A la consulta: : es facilita el treball dels professionals de l’ABS mirada de les habilitats per la Vida, on tots aniran realitzant un curs per formar-se en aquests aspectes.  

A la comunitat: es dinamitza i acompanya a la comunitat per facilitar la seva responsabilitazció vers la seva salut i actuant a favor de la seva promoció.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agruparen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i també recolzar les activitats que ja es duien a terme a les diferents poblacions.

El grup d’Amics d’Albera esdevé una plataforma d’intercanvi i difusió d’experiències, activitats i iniciatives, també es un espai de reflexió,  formació i d’acompanyament de projectes.

Per posar un exemple: aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïna amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal. En aquest sentit es reforcen els vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.  Actualment i gràcies treball del grup d’amics d’albera,  aquest 2017 ha nascut un receptari intergenaracional i intercultural. Està escrit per àvies i avis del poble i il·lustrat per els néts i netes d’aquests, a on el nostre equip d’atenció primària hi ha participat de manera molt activa. D’aquesta manera, un llibret de receptes tradicionals, esdevé un actiu més de salut per aquest poble.logoamics alberacartell amic alberaamics albera

SALUT EMOCIONAL

Tots  sentim, sentim de manera diferent. I no és bo ni dolent, tot depèn de l’estat anímic que tenim.

Quan parlem de salut emocional, estem dient de reconèixer-nos les emocions i els sentiments que elles ens comporten, les assumim i no les intentem canviar.

És fàcil dir-ho així, però l’ésser humà té molts recursos per assimilar situacions, reptes, desenganys … etc però el nostre deure és saber quins d’aquests recursos ens fan falta en cada moment. És veritat que ens queden en estat de xoc al moment, per això hi ha d’haver-hi un estat de quietud i consciència per poder abordar i aprendre a sostenir tot allò que ens està passant.

Quan estem desbordats, és quan més hem de ser conscients i no deixar-nos portar per la part mental que ens diu el què hem de fer. És més, a vegades no hem de fer, sinó deixar-nos sentir, per a més mal que ens faci; pel motiu que aquí surten el mecanismes de defensa on comença’n a fer o a dir coses que no pertoquen i les emocions es col·loquen a segon pla i així les amaguem , tapem i inclús enganyem, quant les emocions i segueixen sent.

El sentir no te quantitat ni mes ni menys , simplement les sentim.

Fer-nos responsables del que sentim no es gens fàcil , ja que hi ha emocions que no ens agrada sentir com ara : la ràbia , odi , o tristesa , però aquestes hi son , no podem estar sempre alegres això es mentida i apart no existeix. Som tot acceptar  que moments puc sentir ràbia , por o tristesa , això no vol dir que sigui sempre així i no me haig de etiquetar com a tal. Tant sols sentir les emocions por , odi , tristesa , alegria , i ràbia es estar mes viu que mai. Aprendre a canalitzar-les es construir la intel·ligència emocional.

Ja que la por es la polaritat de la decisió , la ràbia si la canalitzem es força , la tristesa es alegria i del odi la seva polaritat es el Amor, de on venim.

Per quin motiu ens les hem de negar i no acceptar , si totes tenen les seves funcions i son necessàries  per Viure.

Dinamitzadora del TALLER SALUT del CAP: MOU-TE , GRUP DE SUPORT I L’ART D’ESCOLTAR.

Coach Humanística de Teràpia Gestalt i Sistema Rio Abierto , especialitzada en intel·ligència Emocional.

MARGARET AVELLÀ FONT.                                 

Sembrant des dels principis

El 7 de setembre, com cada any, va tenir lloc al EAP Sardenya el Curs d’Introducció a la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) dirigit als R1 que han començat l’especialitat a la Unitat Docent ACEBA (UDACEBA), en el que el Dr. Albert Casasa, Coordinador Docent d’UDACEBA introdueix les bases per caminar durant els propers 4 anys dels futurs especialistes en MFiC.

Aquesta ha estat la primera edició que ha comptat amb un temps del curs destinat a la Salut Comunitària (SC)!!! Quedant així palès l’objectiu d’UDACEBA de sembrar des dels principis de l’especialitat la formació en aquest camp.

El Dr. Oriol Huguet (CAPi Baixa Mar) i la Dra. Marta Coderch (EAP Sardenya), referents en Salut Comunitària dels seus centres i coordinadors del grup Fem Salut al Barri – UDACEBA (equip responsable de la Formació en SC d’UDACEBA), van realitzar una petita introducció al respecte, en la qual van destacar els següents aspectes:

  • Un històric sobre les mancances formatives en SC
  • El rol del metge de familia i les dificultats incials amb les que ens podem trobar per fer SC
  • Paraules i conceptes clau en SC com Salutogènesi, Actius en Salut, LLei de les Cures Inverses, Diagnòstic Comunitari, Mapeig, Prescripció Social, etc
  • Què fem des de la Unitat Docent i Fem Salut al Barri: Formació (Curs de SC, amb dues edicions al llarg de la residencia, Jornades de SC de Fem Salut al Barri – UDACEBA), recull d’activitats en SC que fan tots els centres de la Unitat Docent (https://femsalutalbarri.wordpress.com/) i invitació a sortir de la consulta i anar a conèixer-les, enriquint-nos de tota la “comunitat docent”, no només del centre escollit per l’especialitat, estimulació i suport a la recerca en SC així com convidar-los a formar part dels grups de treball de SC del propi centre.

Finalment i amb l’objectiu d’assentar alguns dels conceptes teòrics treballats, es va realitzar una dinámica de grup en la que entre tots vam construir una gran i bonica “Xarxa” d’actius en salut que coneixem i fem servir, omplint l’espai amb el punt de mira salutogènic.