Sovint, quan ens
plantegem realitzar una formació en l’àmbit de la salut, busquem ponents perquè
d’una forma o una altra ens puguin donar llum sobre un tema concret. Si la
persona que realitza l’exposició no aconsegueix atraure l’atenció del públic,
el tema s’explica d’una forma poc clara o el tema directament és poc
interessant, s’aconsegueix acreditar l’assistència a una jornada o formació,
però poc més.
El passat 28 de
Novembre, es va realitzar a Vilanova i
la Geltrú una jornada en salut mental que vàrem titular “Entrevista Clínica. Un
repte compartit”. Aquesta jornada era un compromís del pacte territorial entre
proveïdors sanitaris del Garraf i incloïa ambulatoris, CSMA, CSMIJ i CASD. La premissa
en la que ens vàrem basar era en que l’entrevista clínica la conformaven dos
interlocutors principals (professional de la salut i pacient) i un entorn (família)
i que tots tenien que tenir veu en la formació dels professionals de la salut.
Amb aquesta
premissa, vàrem definir dues taules. La primera, on els professionals del CSMA,
CSMIJ i CASD, varen poder explicar i definir punts clau en l’entrevista
clínica. La majoria d’aquests punts clau tractaven d’ajudar als metges,
infermeres i treballadors socials d’atenció primària per tal de poder realitzar
un abordatge el millor possible en el temps del que disposaven. Cadascun d’aquests
professionals va fer incís i va explicar peculiaritats de l’entrevista de l’àmbit
en el que treballava: adults, infanto-juvenil i drogodependències.
En la segona
taula, es va convidar a dues entitats (AFAMM i Activament) en l’àmbit de salut
mental a parlar sobre entrevista clínica en primera persona. 2 pacients i 2
familiars, varen explicar que és el que valoraven positivament i el que
valoraven negativament quan participaven en una entrevista clínica i que no
necessàriament tenia a veure amb conceptes clínics, si no amb elements com l’estigma
(o etiqueta), solitud, informació,…La dinàmica com va funcionar la taula era
una de les persones explicava el seu relat, i dos moderadors anaven fen
preguntes sobre el seu cas; no es permetia intervenir al públic fins al final
de les 4 exposicions on van poder preguntar.
Per tal de
generar aquestes dinàmiques, es varen fer 4 trobades per tal d’adaptar
contingut. Per aquestes trobades va ser imprescindible l’ajut de l’espai “SITUA’T”
que va fer d’enllaç entre salut i pacients. En la primera trobada es va
explicar la formació i es va plantejar si volien formar-ne part. En la segona
trobada es va aprofundir una mica més sobre què es podia fer i amb quanta gent
assistent es veurien còmodes de poder treballar. En la tercera i quarta trobada
es va treballar com relatar d’una manera constructiva i positiva un relat que
potser podia fer-los recordar episodis negatius o que potser els feien exaltar
una mica per les vivències que van tenir. Amb tot això i un cop conegut el
relat, els moderadors van fer preguntes incidint sobre els aspectes positius i
aspectes negatius en l’àmbit de l’entrevista clínica.
Vaig tenir la
sort de ser la persona encarregada de dinamitzar aquests grups conjuntament amb
el Cristian Vinagre de l’ ”Espai Situa’t”. I dic sort, perquè crec que poder
dinamitzar aquests grups m’ha aportat molt més que qualsevol seminari, curs o
jornada sobre entrevista clínica que pugui fer en la vida.
Els professionals
que varen assistir a la jornada, ens varen transmetre que seria important que d’ara
en endavant seria importantíssim que els pacients participessin en la formació
dels professionals, sobretot en àmbits sensibles com la salut mental. Per tant
i acabant, sota el meu punt de vista, cal implementar la visió de la salut
comunitària en la formació a professionals de la salut de forma rutinària.
Recordo, una part de “l’acte mèdic” depèn del metge, però l’altre del pacient i
les famílies, i sovint ens n’oblidem.
Oriol Huguet
Briva
CAPI Baix-a-Mar
