Durant una classe de formació com a resident d’infermeria familiar i comunitària un dia discutíem sobre el futur de la nostra especialitat i recordo que algú va fer una reflexió amb la qual no podria estar més d’acord: com a nous especialistes, el plus que podem oferir als nostres pacients és no tant la part de “família” que fem a la consulta, sinó el nostre segon cognom, la part de “comunitària”, fent salut a aquells llocs on es desenvolupa la vida de la gent. I això serà el que ens diferenciï d’altres professionals especialitats en altres àmbits.
Com a resident d’UD ACEBA penso que he pogut formar-me en aquest aspecte i amb els meus companys hem aconseguit engegar projectes que poden millorar la salut de les persones del nostre barri. D’un curs que vam fer de Salut Comunitària va sortir una idea d’intervenció comunitària en una escola del barri que, poc a poc ha anat prenent forma i es portarà a terme els propers mesos. També vaig poder fer una rotació al Servei de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on vaig conèixer els projectes que es duen a terme als diferents districtes de la ciutat i també vaig poder col·laborar en tasques d’avaluació d’un d’aquests projectes. A més a més, vaig poder viure en primera persona els actes que es van fer al nostre barri per celebrar els 20 anys de l’EAP Vic amb una festa popular i una cursa que amb l’equip vam organitzar.
Ara que el final de la meva residència ja és a prop, em sento agraïda per haver pogut treballar les aptituds necessàries per desenvolupar aquest segon cognom del que parlàvem. Estic segura que encara queda moltíssima feina per fer però aquest és un dels reptes al què m’enfrontaré com a professional.
Lorena Cabricano Canga
R2 IFiC. EAP Vic
