Mes: abril de 2016

Publicat a

Projecte ICI a Vic

Introducció

Des de fa anys el CAP El Remei ha col·laborat amb les diferents institucions per poder fer un bon diagnòstic comunitari que fos el punt de partida de les activitats que duguéssim a terme.  Alguns projectes no han acabat mai degut a canvis de prioritats municipals.

L’any 2014 se’ns va presentar el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI). CAP El Remei hi ha participat de forma activa pel que fa al sector Salut. Fa uns dies es va presentar la primera part del projecte en la I Trobada comunitària de Vic.

Aquí en teniu un petit resum del document que se’ns va fer arribar.

El Projecte ICI

L’està impulsant des de setembre de 2010 l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb diferents entitats socials i ajuntaments. Actualment aquesta col·laboració està en 38 territoris locals, ubicats en 32 municipis de l’Estat Espanyol. El projecte es porta a terme mitjançant convenis amb els ajuntaments receptius i amb 35 entitats gestores.

El projecte té una durada definida de 3 anys, ens els quals s’han de crear les xarxes i les relació per després funcionar sense la tutorització/subvenció de l’Obra Social “la Caixa”.

El Projecte ICI compta amb una direcció científica per part de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid juntament amb un comitè assessor que validen en la pràctica un model o una via d’intervenció eficaç, eficient, transferible i sostenible. Un pilar important del projecte és l’elaboració d’enquestes periòdiques de la població on s’està intervenint com també la d’altres localitats on no s’intervé per a poder tenir un grup control que permetrà comparar els resultats.

Projecte ICI a Vic

A nivell de la ciutat de Vic, L’obra Social “la Caixa”, l’Ajuntament de Vic i l’Associació Tapís (entitat gestora del projecte) són els que van prendre el compromís de desenvolupar el projecte ICI a la ciutat de Vic.

Gran part de la documentació presentada en aquest document és extreta de la revista Compartir: Projecte d’intervenció Comunitària intercultural. Interculturalitat i cohesió social. Núm. 03 Abril 2016.

“El projecte ICI s’inicia el juliol de 2014 amb la proposta de mantenir, millorar i establir noves relacions entre ciutadans i ciutadanes, recursos tècnics i administracions, des de la coresponsabilitat i el compromís compartit, impulsant un procés col·lectiu de transformació social i de les institucions per adaptar-se a les necessitats de la població. Així com també millorar les condicions, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats de tots els vigatans i vigatanes, revaluant diferents col·lectius socials i culturals.” Text provinent de la revista compartir .

Per aconseguir aquest propòsit el projecte es basa en una metodologia científica que consisteix en la síntesi de dues metodologies d’intervenció social:

– El treball social comunitari

– Mediació intercultural

El Projecte ICI està format per dues grans fases, la primera ens fa una foto de Vic, tant en temes objectius sobre història, serveis, territori etc… com també tracta sobre les experiències i percepcions de la gent. La segona fase anomenada Programació comunitària anirà dirigida al conjunt d’accions que es duguin a terme.

Fase I del projecte: Investigació participativa

Permet tenir un coneixement compartit i global de la realitat local. Consta de dues parts:

Monografia comunitària (Part objectiva):

recull d’informació del que hi ha a la ciutat. Hi forma part la descripció del territori, la població, la història etc… Seguida dels serveis, projectes, iniciatives i recursos que té la ciutat.

Recull dels sabers, les experiències, les percepcions i les necessitats de les persones (Part subjectiva).

Aquesta part s’ha dut a terme fent audicions que consisteixen en escoltar en un col·loqui allò que vulguin aportar les persones escollides sense fer preguntes preestablertes. (la selecció de les persones s’ha fet elaborant una llista de persones i grups tenint en compte que hi hagués representats tots discursos presents a la ciutat.

S’ha parlat amb 115 persones, en 35 col·loquis individuals i 13 en format grup. Hi han estat representats polítics, professionals i ciutadans/es. 23% d’origen estranger i 77% autòctones. 57% dones 43% homes.

A partir de les aportacions recollides, la declaració de Vic i les sessions de pressupostos participatius 2015 s’han elaborat un recull de línies de treball de la ciutat.

Part dels recursos disponibles en aquesta fase s’han centrat en fer una bona mirada a l’estat de la convivència a Vic.

La convivència és un eix transversal tractat a cadascun dels col·loquis i se n’ha fet un buidatge a part.

En tots els territoris on es desenvolupa el Projecte ICI s’ha fet l’Enquesta 2015 sobreconvivència intercultural en l’àmbit local, que contribueix a conèixer l’estat de laconvivència en cadascun dels territoris on es desenvolupa el projecte. A Vic s’han fet400 entrevistes, passats 2 anys es repetiran.

Fase II del projecte: Pla d’acció – Programació comunitària

Mentre es feia la part descriptiva del projecte es van fer 2 accions comunitàries: VISCaVIC per tractar temes de convivència i L’escola Oberta d’estiu per a infants i joves de la cuitat.

Després de fer tot el recull de la part objectiva i subjectiva de la ciutat cal plantejar un pla d’acció per donar resposta als reptes/necessitats que s’han vist a la primera part del projecte.

I Primera trobada comunitària de Vic

A continuació podreu veure el resum de la Primera trobada comunitària de Vic, és la presentació de la feina feta fins al moment als ciutadans i entitats que han participat.

Gran part de la trobada va ser per presentar-nos l’estat de la convivència a la ciutat deVic, punt de gran valor tenint en compte la composició de la Ciutat de Vic (42.731 habitants amb 23.15% de població estrangera. 97 nacionalitats amb 7 tradicions i fes diverses.)

També se’ns va presentar les possibles línies de treball per a sectors i àmbits que han sortit en tot el treball previ repartides en: participació, perspectiva de gènere, educació, sanitat, social, treball-ocupació- desocupació, habitatge i condicions d’allotjament, seguretat ciutadana, cultura i temps lliure, esport, medi-ambient, cooperació i per últim, comerç i turisme.

Hi ha 3 eixos temàtics que venen donats pel propi Projecte ICI en que s’està treballant i es seguirà treballant: educació, salut i convivència – gestió diversitat. Aquests es treballaran en grups/taules de treball.

Els eixos fan esment que cal informació i comunicació entre els diferents protagonistesi recerca per compartir dades i indicadors.

Caldrà trobar espais de relació i xarxa entre tots els protagonistes.

Podeu accedir a la web del projecte:

Tot i que en la trobada i en la documentació aportada no surt el tema econòmic sobre quan costa el projecte, aquestes dades són públiques i s’hi pot accedir.

Proposta prevista:

Despeses personal: 82% – 98.400€

 Despeses generals: 10% – 12.000€

 Despeses formació: 8% – 9.600€

TOTAL import anual: 120.000€

Proposta acceptada:

Despeses personal (3 tècnics a jornada completa i 1 tècnic a jornada parcial): 83,40% ⇒ 101.192,19€

Despeses generals (Administració  – tresoreria i secretaria-: 2,7% ⇒ 3.236,36€ + Despeses vàries -material fungible, web, comunicació general-: 5%)  ⇒ 5.971,45€: 7,70% ⇒  9.207,81€

Despeses formació: 8% ⇒ 9.600€

Total import anual: 120.000€

Al maig estarà disponible tota la informació sobre la primera part del projecte. Des de EAP Vic farem bona lectura de la documentació per a poder fer diagnòstic comunitari del nostre barri i plantejar accions concretes a banda de seguir treballant en el projecte ICI en Clau ciutat.

Publicat a

Errare comunitariem est

Una de les errades més comuns a l’hora de planificar una activitat comunitària, es voler imposar una xerrada, acte o taller des del Centre de Salut. Quan això passa, hi ha un risc molt alt que l’activitat que s’havia preparat amb tanta antelació i amb tanta implicació dels professionals, pugui ser un gran fiasco. El fet de fracassar en una activitat comunitària molts cops fa que l’agent social, escola o d’altre recurs amb el que havíem contactat per fer l’activitat quedi aparcat com a no apte per realitzar activitat comunitària, quan l’error ha estat nostre en l’estratègia de planificació de l’activitat. Aprofitem una xerrada que hem fet recentment per explicar que ens va passar i com ho hem reconduït.

Per la campanya de la Grip de l’any 2015, el nostre ambulatori, conjuntament amb altres ambulatoris de Vilanova, Regidoria de Salut de la ciutat i representant Oficina de Participació, vàrem mantenir una reunió per veure quina intervenció podíem fer, ja que havíem detectat que la cobertura de vacunació antigorita era molt baixa i volíem arribar a més pacients.

Una de les propostes que va sorgir, era de fer una xerrada sobre “La vacuna de la Grip” en un centre que es diu COMPEX. Aquesta associació agrupa uns 1500 pacients de tota la comarca de 60 anys en endavant i fa activitats com anglès, Informàtica, ball, en les quals els mateixos socis fan de professors. Vàrem parlar amb ells i estaven d’acord en fer la xerrada. Vàrem fer publicitat amb cartells, diari local, radio les dues setmanes anteriors i vàrem crear un grup de coordinació entre els diferents CAPs per poder treballar la xerrada.

Un cop arribat el dia, quina va ser la nostra sorpresa quan l’aula on s’havia de fer la xerrada estava buida; bé hi havia només un usuari que venia a l’acte. La responsable del centre no sabia que dir-nos, estava molt disgustada per l’escassa afluència a l’acte.

Malgrat l’acte no es va fer, vàrem estar xerrant molta estona amb ella per saber com funcionava l’entitat i ens vàrem adonar que havíem fallat en la planificació de l’acte i en el tema. Normalment els socis reben la programació trimestral de les activitats en paper i s’apunten segons els interessos que tenen. El fet de no aparèixer en aquella programació trimestral tot i que s’havia fet difusió per altres canals havia fet que no s’haguessin apuntat a l’activitat. L’altre error que vàrem tenir, es que a aquest col·lectiu la vacuna de la grip era un tema al qual no li donaven massa importància, és a dir, qui estava vacunat no venia perquè ja ho estava, i qui no estava vacunat, estava convençut que no s’havia de vacunar.

Vàrem proposar a la persona responsable, que un dels temes dels que havíem parlat en d’altres col·lectius era el del “Document de Voluntats Anticipades” i que ens semblava que era un tema que crèiem que els podia interessar. Va dir que ho traslladaria a la junta que fa la programació trimestral, i quina va ser la nostra sorpresa quan al cap de 2 mesos, quan ja quasi ni recordàvem tot el que havíem parlat, ens proposen fer la xerrada sobre “el document de voluntats anticipades” amb dates concretes per poder-la incloure en el seu Planning oficial. L’afluència a aquest acte va ser d’unes 40 persones, i el format va ser de sessió i posterior debat sobre el document. Un cop acabat l’acte es va proposar fer una xerrada sobre seguretat en farmàcia i que volíem anomenar “Pastillas las Justas”, ja que hi havia un grup de l’ambulatori que estaven motivats en aquest àmbit. Van dir els hi semblava interessant, que ho parlarien en junta i ens dirien alguna cosa. A l’hora de realitzar la programació trimestral han tornat a contactar amb nosaltres per poder fer aquesta activitat. La propera xerrada que els hi hem proposat és sobre “Mites i Realitats de la demència: No tots els oblits son malaltia” . El nostre objectiu és que tornin a contactar a nosaltres perquè vulguin programar aquesta xerrada o per proposar-ne una de diferent, ja que tenim una relació en aquest moment que ens permet poder decidir sobre quins temes volen parlar i nosaltres podem oferir el contacte sobre la persona més adequada sobre aquest tema.

Les experiències que en traiem de tot plegat son vàries.

Per un costat, que acostumem a voler parlar de temes de salut en col·lectius que en primer lloc desconeixem el seu funcionament intern i quin tarannà tenen. Per si no fos poc aquest desconeixement, molts cops som els agents de salut els que decidim quins temes son importants i quins no en la salut dels nostres pacients, sense tenir en compte necessitats que tenen sinó basant-nos en la nostra expertesa, interès o imposició externa sobre un tema. A vegades només cal fer de “pont” entre entitats i agents de salut per buscar la persona més ben formada o més motivada en un tema i posar-los en contacte per poder treballar plegats; això també és activitat comunitària. I finalment insistir. Malgrat haguem tingut una mala experiència en un col·lectiu, s’ha d’analitzar que ha passat i buscar eines per poder continuar treballant.

Oriol Huguet