XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

 

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

 

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat  que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”.  Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte.  També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar  l’observatori de Salut d’Astúries  com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que  actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

 

Em salto el taller per parlar-ne al final.

 

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

 

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”.  Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

 

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

 

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

  • Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
  • Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
  • Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

 

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

 

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet  (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

Banc de Llet

L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.

Des de juliol de 2014, l’ABS Centelles  és un centre referent per la captació de mares donants de llet. Fem difusió de l’existència del banc i al mateix  temps ens encarreguem de realitzar l’entrevista inicial i l’extracció de sang per saber si les mares poden ser o no donats. Amb aquesta iniciativa s’ha buscat facilitar l’accés de les possibles  dones  donats de llet materna  d’osona i rodalies al banc de llet, estalviant el desplaçament de les dones fins a Barcelona o Manresa.

L’objectiu és captar possibles mares donants de llet materna tot i fent d’intermediaris entre les mares i el banc de sang i teixits.

La nostra feina és informar a mares que estan alletant als seus nadons de l’existència del banc de llet així com de fer l’entrevista inicial i l’extracció de sang per tal de poder iniciar el procés de donació, si la dona és apta.

L’activitat aquest any (juny 2015 a juny de 2016) ha disminuït respecte l’any anterior passant de 20 a 13 mares donats. De les 13 mares només 4 són de la nostra ABS.

El dia 16 d’abril, coincidint amb la marató de sang, varem posar una parada informativa per promocionar la donació de llet materna.

llet materna

ÉS PER TU

L’ associació ÉS PER TU és una ONG amb seu a Barcelona. Els cooperants han organitzat des de l’any 1998, viatges i estades a Catalunya de nens i nenes ucraïnesos, afectats per les radiacions derivades per l’explosió nuclear de Txernòbil. Els projectes es poder treure els nens de les zones contaminades i portar-los a Catalunya per a que puguin recuperar les seves defenses naturals entre set i vuit anys, segons el criteri mèdic, així, és la millor manera d’evitar possibles malalties futures originades per la radioactivitat.

 

Els nens ucraïnesos estan amb nosaltres al nadal (aproximadament un mes) i a l’estiu (aproximadament dos mesos).

 

Procedeixen de la població de Ivankiv (Ucraïna) i de les aldees properes a pocs quilòmetres de la central nuclear i “ÉS PER TU” és l’única associació de Catalunya que col•labora amb el centre oficial “Doviria” creat per la UNESCO per atendre aquests nens amb tota la seva problemàtica adquirida.

 

Les edats dels nens que viatgen per primera vegada, estan compreses entre els sis i deu anys.

 

Després de 25 anys de l’explosió, encara han de passar 1000 anys perquè les zones contaminades tornin a estar completament netes. La radioactivitat ho contamina tot, des de l’aigua que beuen, l’aire que respiren, passant pels aliments que cultiven i que més tard consumeixen.

 

Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroide, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques.

 

Estem treballant a fons perquè els costos per a les famílies siguin els més baixos possibles, perquè així, el seu esforç sigui menor en aquests moments econòmics.

 

El programa bucodental s’inicia al 2012, amb la doctora Berta Agustí, actualment s’encarrega la Dra Rivas, Dra Rodriguez , Dra Diez-Cascón i Dra García. Nosaltres com a centre hem dissenyat un programa de salud bucodental, per al nens i nenas acullits a Cataluya. El programa consisteix en la prevención i tractament de caries, malposició i malalties de genives.

Desde l’any 2015 vam rebre una subvenció de l’ONG i tením els costos de material coberts.  

Sabem què és la salut comunitària ?

imatge salut

Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.

Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.

De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i  dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).

Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.

El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.

La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.

Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.

La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…

L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.

Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.

L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?

Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.

I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.

La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.

Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!

imatge salut 2

 

Alba Cabellos i Anna Blasi

CAP Sagrada Familia

El “Mural” de Fem Salut al Barri

El 6 de Maig, en el marc de les Jornades de Residents d’UDACEBA, vam fer la presentació oficial de la constitució del nostre grup de treball, Fem Salut al Barri UDACEBA així com dels primers estudis que tenim en marxa. Molt satisfets. Creiem que serà quelcom bo per la nostra Comunitat Docent, i que respondrem a la “necessitat de Comunitària” dels nostres residents, tutors i col·laboradors, així com de la població amb la que treballem.

Per transmetre-us quines sensacions vam recollir, volem compartir el contingut del “Mural” de Fem Salut al Barri que va estar penjant durant les Jornades i on els assistents podien escriure una paraula, la primera paraula que els hi vingués al cap al pensar en Salut Comunitària.

Diapositiva1

 

Hi ha manera millor de definir-la?

Gràcies a tots/es per la vostra participació

EAP Sardenya