INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA EN UN ECONOMAT SOCIAL

Cada cop son més freqüents la creació als municipis de nous projectes destinats a la millora de recursos en l’àmbit social d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió social.

Un d’aquests recursos és l’economat o supermercat social. En aquests, els usuaris, normalment persones en risc d’exclusió social reben de forma fixa o mitjançant l’ús de xecs, tiquets o d’altres sistemes, menjar i/o altres productes de primera necessitat pel domicili.

Al municipi de Vilanova i la Geltrú, de 65000 habitants es va implementar un d’aquests recursos anomenat “Economat Social”.

Des dels serveis socials municipals es pot incloure als usuaris en risc d’exclusió social al programa de l’economat, donant un número determinats de tiquets en funció de diferents paràmetres. Els usuaris amb aquests tiquets poden retirar productes fixats amb un valor determinat deixant a la seva lliure elecció la compra com si es tractés d’un supermercat. Per un costat aquest model tracta d’equiparar-se l’economat a un supermercat convencional, encara que des del CAPI de Baix-a-Mar teníem dubtes sobre si per baremar els diferents productes alimentaris que es podien retirar de l’economat s’havia seguit algun criteri nutricional.

Aquesta part creiem que era important, ja que el recurs de l’economat és temporal, i posteriorment l’usuari haurà de tornar a fer la compra en un supermercat convencional. Això feia que si aquesta persona havia agafat l’hàbit de retirar de l’economat d’un baix valor nutricional perquè costava pocs tiquets, podia fer que reproduís aquest patró posteriorment en un supermercat convencional sense valorar altres alternatives més saludables i/o econòmiques.

Els factors que influeixen en l’elecció d’aliments estan condicionats per factors socials, culturals i econòmics1. Creiem que guiar als usuaris en el procés de selecció dels aliments pot contribuir en millorar la qualitat de la dieta2.

El plantejament de la intervenció que ens plantejàvem, va fer que mantinguéssim uns sèrie de debats interessants en el grup de salut comunitària.

Per un costat, quin era el límit de competències que tenia el CAPI de Baix-a-Mar per intervenir en un recurs social.

L’altre aspecte era el de no “saluditzar” en excés un recurs que volia assemblar-se el màxim possible a un supermercat . Es va plantejar l’ús de mesures biomètriques dels pacients (pes, tensió arterial) o adaptar la compra a patologies concretes. Totes aquestes propostes poc a poc van anar derivant en donar formació als voluntaris, estructurar compra d’estoc i etiquetar productes i plantejar-nos en un futur si fos necessari intervenir en el grup d’usuaris.

Ho vam plantejar així per evitar precisament aquesta percepció “saludització” pels usuaris i també per la temporalitat d’aquest recurs, cosa que feia impossible formar a als usuaris.

Amb tot el que hem exposat anteriorment, creiem que hem adaptat les possibilitats d’intervenció que pot realitzar el grup de salut comunitària del CAPI Baix-a-Mar a un recurs com l’economat social, evitant aquesta “saludització” que ja hem comentat.

Objectiu de la intervenció:

Que els usuaris realitzin una compra el més saludable possible adaptant-nos a les característiques específiques de l’economat social.

Que  els usuaris puguin extrapolar els coneixements i patrons de compra apresos a un supermercat convencional.

Intervenció:

Hem dissenyat 3 fases, algunes d’elles amb alguna sub-fase amb objectius a assolir dins de cadascuna d’elles. Les vàrem desglossar de la següent forma:

FASE 1: FORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ECONOMAT SOCIAL I MODIFICAR COMPRES DE L’ESTOC

Objectiu específic d’aquesta fase:

Millorar els coneixements en l’àmbit nutricional dels voluntaris de l’economat social.

Dividim la FASE 1 en dues subfases:

1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIS

1B: MODIFICAR COMPRES D’ESTOC DE L’ECONOMAT

FASE 1A: FORMACIÓ DE VOLUNTARIOS

Com ho farem?

Crearem grups de 15 voluntaris. Hi haurà 2 formadors per grup.

Es realitzarà una part comú teòrica d’introducció a l’alimentació equilibrada basada en la piràmide nutricional dels aliments i la periodicitat de consum. Aquesta formació teòrica tindrà una durada adaptada a la necessitat dl grup, i consistirà en una exposició en PowerPoint. Considerem que la durada òptima de la part teòrica hauria de ser entre 15 i 30 minuts.

Posteriorment es dividirà el grup en 2 subgrups per realitzar una part pràctica que consistirà en roll-play de casos preparats que puguin ser usuals a l’economat.

Es farà una prova pilot amb grup de voluntaris per avaluar aquesta formació i valorar si cal introduir modificacions en la part teòrica i/o pràctica. Un cop realitzada aquesta avaluació s’implementarà la fase de formació als voluntaris.

Realitzarem una avaluació d’aquesta intervenció mitjançant:

  • Enquestes de coneixements dels voluntaris pre i post-formació
  • Avaluació de compres en productes concrets d’alt i baix valor nutricional per part dels usuaris abans de formació i en 3,6 i 12 mesos posteriors a la formació.
  • Enquesta de satisfacció post-formació

Un cop s’implementi la fase 1A treballarem en la fase 1B, ja que entenem que el fet de que els voluntaris ens puguin conèixer i puguin també avaluar la compra d’estoc que estaven fent fins aquell moment pot fer que esdevingui per si sola.

FASE 2: CONÈIXER ELS ALIMENTS D’ALT/BAIX VALOR NUTRICIONAL MITJANÇANT ICONOGRAFIA

Objectiu: Millorar el coneixement en l’àmbit de la nutrició dels usuaris de l’economat social de forma intuïtiva 3

FASE 3: AVALUACIÓN DE LA INTERVENCIÓ I NECESSITAT D’AMPLIAR LA INTERVENCIÓ

Objectiu: Avaluar la intervenció realitzada I valorar altres mesures d’intervenció que s’adreçarien als usuaris de l’economat social.

La planificació d’actuació és la d’implementar cada fase de forma anual.

Actualment ens trobem entre la Fase 1A i la 1B.  Us deixem un vídeo de com va anar la Fase 1A.

Video

Bibliografia

  1. http://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentoshttp://www.eufic.org/article/es/artid/determinantes-socioeconomicos-eleccion-alimentos
  2. http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/http://www.eufic.org/article/es/expid/review-food-choice/
  3. http://download.springer.com/static/pdf/542/art%253A10.1186%252Fs12937-015-0090-4.pdf?originUrl=http%3A%2F%2Fnutritionj.biomedcentral.com%2Farticle%2F10.1186%2Fs12937-015-0090-4&token2=exp=1474303798~acl=%2Fstatic%2Fpdf%2F542%2Fart%25253A10.1186%25252Fs12937-015-0090-4.pdf*~hmac=0e273f3ed3ab729d52fc2ad715fb14e78c7543719691aeb074a977bc5e638ede

Primera Jornada de Salut Comunitària ACEBA

El passat dia 6 d’abril de 2017 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la 1a jornada de salut comunitària d’ACEBA. Centrar l’atenció del professional de família en la salut de la comunitat era l’objectiu de la jornada que va agrupar a professionals i residents de diferents centres de salut de Catalunya (CAPI Baix-a-Mar, EAP Sardenya, EAP Dreta Eixample, EAP Piera, EAP Vic, EAP Sagrada Família, EAP Osona-Alt Congost, CAP Calafell, EBA Centelles, Albera Salut SLP, Fundació Salut i Envelliment, ABS Sitges, EAP Poble Sec, CAP Les Hortes, Estudiants UIC, ABS Vilanova I). Va permetre la posada en comú d’iniciatives i projectes que s’han dut a terme en els diferents territoris en relació a la salut comunitària. A més vam comptar amb la presència de diverses ponents expertes en la matèria.

En primer lloc el Dr. Casasa, coordinador docent de UDACEBA i el Dr. Huguet representat de la comissió de comunitària del CAPI Baix-a-Mar, ens van donar la benvinguda. El programa va engegar amb una peculiar activitat en la que els participants plegàvem papers de colors en forma d’avió, i abans de fer-los volar per l’aire escrivíem a les 3 coses que ens fan sentir bé al a vida. De manera que quan ens van començar a aterrar avions sobre les faldes i els clatells, podíem anar llegint les activitats que als companys de la sala havien anotat i afegir-ne de noves. Amb el va-i-vé dels avions es va omplir la sala de riures i de ganes de realitzar tots aquells plans (anar a la muntanya, mirar les estrelles, llegir una bona novel·la, fer l’amor…). Va ser una bona manera per agafar embranzida per la primera Taula: « models de treball en xarxa».

foto

La primera xerrada la va capitanejar Cinta Daufí, coordinadora de la Xarxa AUPA (actuant units per la Salut) ens va parlar de la Salut Comunitària entre centres d’atenció primària. Diverses institucions professionals i formatives que fan d’engranatge entre ambulatoris per promouen la salut comunitària a Catalunya. Aclarint conceptes com que la comunitat és un repertori ampli de recursos i fortaleses i no un allista de problemes a resoldre. L’atenció comunitària és un model no pas un seguit d’activitats. I va remarcar la importància d’empoderar la comunitat en temes de salut.

Després la Dra. i directora del CAPI Baix-a-Mar Gemma Torrell ens va fer una presentació molt especial i interessant sobre la seva trajectòria al CAPI i la importància de l’atenció comunitària en les seves tasques del dia a dia. Model d’organització i missió del centre.

I finalment la Dra. Dolor Ruiz membre de la secció «Salut 2,0» del col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va plantejar diversos escenaris d’un futur no tant llunyà en el que la tecnologia tindrà una paper transcendental. Es va crear debat i van sorgir algunes preguntes sobre la ètica de la tecnologia en la salut, el paper de la privacitat i la protecció de dades, els canvis que produirà en l’assistència i en la medicina…

Després de la pausa per esmorzar, moment que alguns vam aprofitar per mirar les imatges presentades al concurs fotogràfic organitzat per l’ocasió, vam dividir-nos per grups.

Cada grup, dirigit per una persona del comitè organitzador, ens vam disposar a trobar dificultats i obstacles que presenta la medicina comunitària dins del sistema de salut actual, en la nostra pràctica del dia a dia. Tanmateix, havíem de proposar solucions. Va ser un punt de trobada interessant ja que els grups estaven integrats per professionals de diversos àmbits i de diferents edats. Això va afavorir un intercanvi d’idees i de conceptes enriquidor en totes les direccions.

Aleshores vam posar en comú el llistat de dificultats i de possibles solucions que tots els grups de treball havien plantejat. Es va identificar els següents obstacles: la manca de temps i de reconeixement de l’atenció comunitària dins la nostra feina com a professionals sanitaris que impossibilita el desenvolupament d’iniciatives i projectes. La necessitat d’ explorar i conèixer el territori en el que treballem per identificar els actius i projectes que ja estan en marxa abans d’engegar altres activitats. La importància i necessitat de la investigació per donar fortalesa a les accions comunitàries que realitzem. I la manca de formació del personal en salut comunitària. Tanmateix es van plantejar algunes solucions com per exemple: disposar d’agendes que incloguin la feina derivada de l’atenció comunitària dins de l’horari laboral, oferir formació als professionals i fer una bona difusió de les activitats realitzades.

Per acabar es van presentar diversos projectes duts a terme en centres de salut de diferents llocs de Catalunya en un afany de donar a conèixer i intercanviar idees.

L’acte va concloure amb la promesa d’instaurar tal jornada any rere any i així, poc a poc, obrir pas a la salut comunitària com a mitjà i fi de la nostra professió i de la nostra formació. I algun dia poder reivindicar que nosaltres no només cuidem de les famílies, també cuidem de la comunitat que al cap i a la fi és la família de tots.

Clara Madueño Garro

R4 EAP Roger de flor

Guanyant-nos un cognom

Durant una classe de formació com a resident d’infermeria familiar i comunitària un dia discutíem sobre el futur de la nostra especialitat i recordo que algú va fer una reflexió amb la qual no podria estar més d’acord: com a nous especialistes, el plus que podem oferir als nostres pacients és no tant la part de “família” que fem a la consulta, sinó el nostre segon cognom, la part de “comunitària”, fent salut a aquells llocs on es desenvolupa la vida de la gent. I això serà el que ens diferenciï d’altres professionals especialitats en altres àmbits.

Com a resident d’UD ACEBA penso que he pogut formar-me en aquest aspecte i amb els meus companys hem aconseguit engegar projectes que poden millorar la salut de les persones del nostre barri. D’un curs que vam fer de Salut Comunitària va sortir una idea d’intervenció comunitària en una escola del barri que, poc a poc ha anat prenent forma i es portarà a terme els propers mesos. També vaig poder fer una rotació al Servei de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on vaig conèixer els projectes que es duen a terme als diferents districtes de la ciutat i també vaig poder col·laborar en tasques d’avaluació d’un d’aquests projectes. A més a més, vaig poder viure en primera persona els actes que es van fer al nostre barri per celebrar els 20 anys de l’EAP Vic amb una festa popular i una cursa que amb l’equip vam organitzar.

Ara que el final de la meva residència ja és a prop, em sento agraïda per haver pogut treballar les aptituds necessàries per desenvolupar aquest segon cognom del que parlàvem. Estic segura que encara queda moltíssima feina per fer però aquest és un dels reptes al què m’enfrontaré com a professional.

Lorena Cabricano Canga

R2 IFiC. EAP Vic

Estudi Descriptiu “Fem Salut al Barri”

Des de les primeres reunions del nostre grup, vam arribar a un clar consens sobre quin punt de partida havien de tenir les nostres futures activitats i intervencions.

“Tot el que fem no ha de partir de les  necessitats dels professionals, si no que ha de partir veritablement de les necessitats particulars de les persones i comunitats amb les que treballem diàriament”

Així doncs, vam decidir realitzar un estudi descriptiu multicèntric per conèixer la nostra població.

Van participar sis centres de salut. EAP Sardenya, EAP sagrada Família i EAP Dreta de l’Eixample de Barcelona, EAP El Remei i EAP Osona Sud – El Congost, de Vic i CAPI Baix-a-Mar de Vilanova i la Geltrú.   

Vam dissenyar una enquesta per ser autocumplimentada dins de la consulta pels cinc primers pacients programats en les agendes de medicina i infermeria durant un període de dues setmanes, que recollia informació sobre:

  • Dades sociodemogràfiques
  • Accés a internet i Smartphone
  • Autopercepció de salut
  • Coneixement sobre Salut Comunitària
  • Hàbits socioculturals que impliquin convivència amb altres persones
  • Font principal d’informació sobre salut
  • Existeix algun tema de salut o malaltia sobre el que li agradaria saber més?
  • Activitat física

Finalment es va realitzar una anàlisi estadísitica global i comparativa entre centres i vam obtener els següents resultats:

Vam reunir 700 enquestes

L’edad mitjana de la població és de 58.2 anys (DE 18.38, mín 16, máx 99). El 58.7% són dones.

Respecte l’estat civil, hi ha més persones casades en les poblacions de fora de Barcelona (p=0.042)

En els centres de Barcelona porten més de 30 anys vivint al mateix barri, a diferència de la resta que en porten menys de 30 anys.

Més d’un 60% de la població enquestada, té accés a internet i/o Smartphone

El 46 % de la població enquestada té un nivell d’estudis de primària.

Respecte la situació laboral, destaca que el 43.71% dels enquestats està actualment jubilat. El 33% treballa actualment a temps complert (25.8%) o parcial (7.14%) i un 8.29% està a l’atur

Sobre l’Autopercepció de Salut:

taula

El 67.7% desconeix què és la Salut Comunitària (SC) i més del 75% no asisteixen a cap activitat que impliqui convivència amb altres persones. Malgrat aixó, més del 70% tenen la percepció de que la Salut Comunitària pot millorar la seva salut.

 

Hi ha diferències estadísiticament significatives entre els centres estudiats respecte l’assistència a xerrades, conferències i col.loquis. També en l’assistència a passejades, sortides, excursions  així com a ioga, pilates, gimnàstica que són similars en l’assitència a exposicions. En els centres no urbans és superior l’assistència a festes populars, balls, actuacions, etc.

El 44.7% desitjaria saber més sobre algun aspecte de salut.

El 69.57% realitza activitat física

La gran majoria, el 81.57% contacta amb el personal sanitari del EAP (medicina i infermeria) com a font principal de informació de salut, el 22% ho fa amb familiars i/o amics, el 13.57% al farmacèutic, el 14.14% consulten llibres o revistes i el 22% fa servir internet com a font d’informació.

 

Les nostres conclusions:

L’avaluació de les necessitats de la població així com la detecció de les seves particularitats i preferències, aporta rigorositat científica a la nostra activitat i ens ha ajudat en el mapeig i en la detecció d’actius en salut de les diferents poblacions estudiades, fet que esdevé clau per planificar les futures intervencions.

Creiem que una bona part de les diferències objectivades entre centres poden argumentar-se des de les diferències existents en condicions de vida i treball, així com de l’entorn entre les persones que viuen a grans ciutats com Barcelona i els nuclis urbans més petits.

Encara existeix molt camí per donar a conèixer la SC en la nostra població, i això val la pena viure-ho com una font de motivació pels diferents equips que formem Fem Salut al Barri.

 

Si voleu conèixer en major profunditat els resultats o algun altre aspecte de l’estudi podeu consultar l’actual edició del Butlletí APSalut.

Marta Coderch

EAP Sardenya

XVIII Trobada PACAP

Aquest any, la XVIII trobada del PACAP (Programas de Actividades Comunitarias en Atención Primaria) es fèia a Saragossa el 24 i 25 de Novembre, nosaltres vam anar-hi el divendres.

El programa constava de taules de debats, tallers específics i taules de comunicacions orals. En aquesta entrada intentaré fer un resum sobre les diferents taules de debats, de comunicacions orals i sobre el taller en que vaig participar sobre blogs i noves tecnologies.

 

Inicialment en la taula inaugural, diferents personalitats en àmbits institucionals intentaven explicar la importància de l’activitat comunitària, amb frases com “si me quieres dímelo en los presupuestos” o “tenemos que cambiar el decir gastar en proyectos sociales por invertir en proyectos sociales”, “estamos muy acostumbrados a que las cosas vengan de arriba, y lo importante es que sobre todo vengan de abajo”

 

Abans de la següent taula va arribar el moviment, en vam ajuntar “encara més” i ens van fer despertar les nostres ments escrivint 4 “dificultats en la posada en marxa d’iniciatives de treball en xarxa” però alhora 4 propostes per sol·lucionar-ho. I aquestes últimes, penjades per tota la sala ens van acompanyar durant la resta de la jornada.

Aquesta taula va donar pas a la taula inicial de debat  que es titulava “Redes y Salud Comunitaria”.  Aquí es va parlar sobre factors que influeixen en l’èxit d’una xarxa de salut comunitària com respecte, parlar el mateix llenguatge, confiança, visió compartida i un llarg etcètera de diferents aspectes a tenir en compte.  També sobre que és el que fa que un projecte sigui sostenible en el temps, i destacaven el fet que l’equip és l’encarregat de mantenir un projecte, que un període decisiu és el primer any i que si ho aconseguien durant 5 anys aquest es convertia pràcticament en sostenible i perdurava en el temps. Esdevenint l’equip doncs, tot un estat d’ànim. Es va exposar  l’observatori de Salut d’Astúries  com a model de registre epidemiològic i de xarxa d’actius per la salut i també de la xarxa AUPA que  actua a Catalunya i que engloba 93 CAPs i l’agència de Salut Pública i que impulsa i difon el model comunitari a Catalunya. Per acabar la taula es va parlar sobre com formem als professionals per parlar en xarxa, i on em va sorprendre l’ús de les MOOC com a eina cada cop més comú d’aprenentatge.

 

Em salto el taller per parlar-ne al final.

 

La següent taula parlava sobre l’atenció comunitària en Atenció Primària. Tots els ponents que eren de diferents àmbits coincidien en el fet de poder invertir, pressupostar i incloure en la jornada laboral l’activitat comunitària. Una de les ponents que venia de Madrid, explicava des de 2015 ho havien pogut incloure en el pla general de salut i que aquest any ja tenien que tornar a modificar el pressupost, i ressaltava “una vez te lo dan ya no te lo pueden quitar”.

 

Després de dinar va tocar les presentacions de les diferents comunicacions orals. En el meu cas, presentava un projecte que hem treballat amb el grup de comunitaria del CAPI sobre l’economat social dins la taula de “Trabajo en red e intersectorialidad”.  Espero poder fer una entrada més endavant sobre el nostre projecte pel que us explicaré potser dels que van intervenir el que em va cridar més l’atenció. Va ser un del CAP Guineueta en el que explicaven com des de la pressió veinal es va donar ús a un espai dins el CAP i es va constituir una comissió de comunitària integrada per diferents agents, com ho gestionen i com s’ha pogut pressupostar dins de CATSALUT.

 

Per acabar hi va haver una taula sobre els 20 anys de PACAP parlant sobre com es va impulsar.

 

El taller en el que em vaig inscriure es titulava “Nuevas teconlogías y blogs en salud comunitaria”. Francament va ser espectacular tant per les ganes d’aprendre i descubrir que em va generar com per la descoberta de la ignorància en les noves tecnologies que desconeixia que tenia. Anirem per parts. El taller estava estructurat en 3 microactivitats i tots els integrants fèiem aquests tallers en petits grups:

  • Taller 1: Vam estar parlant sobre si coneixíem diferents aplicacions i si coneixíem com usar-les en salut. En aquesta part, tots vam poder parlar una mica sobre si teníem blocs, els vam poder veure. Em va agradar molt un d’un dels participants en que feia ell mateix vídeos sobre consells per a pacients (http://atusalud07.blogspot.com.es) . A l’hora de parlar sobre diferents tipus de web 1.0, 2.0 o 3.0, va aparèixer la gran sorpresa per a mi. Explicaven que les webs 3.0, serien com un blog sense administrador i que aplicant-ho a la comunitat, hi havia una pàgina que es deia “Mapeando Carabanchel Alto” on els agents socials del territorio havien mapejat el barri i havien fet una web on tothom podia afegir dispositius i recursos. Sincerament espectacular. També vam parlar de comptes de twitter que eren interessants com @elclubdelpaseo.
  • Taller 2: Vam jugar a una espècie de dominó on apareixien aplicacions, webs, etc i parlàvem d’elles. De més de la meitat no coneixia ni el logo ni per a que servien com batchgeo, trello, feedly, netvibes,… En vam estar parlant i buscant les utilitats que en el nostre dia a dia podrien tenir.
  • Taller 3: Vam intentar crear una estanteria virtual en la que apareguessin diferents revistes, blogs de referencia, apps, recursos digitals, etc… Aquí van aparèixer diferents blocs i recursos interessants com: Revista comunidad , Proyecto Khalo, Un infermero curioso, Familia y Salud, El agua continene al vaso, Observatorio de salud de Asturias, sexukablog, blog de Rafa Cofiño, i un llarg etcètera. També van explicar que en blogs com el del Rafa Cofiño, hi havien eines docents com el “Kit de Supervivencia”.

 

Un cop acabat el taller, vam crear un google sites titulat “Comunitaria en Red” basat en un format web 3.0 en el que tots podrem participar per aportar diferents recursos sobre comunitària, ordenar-los i fent difusió de diferents eines telemàtiques que es consideren útils en l’àmbit de comunitària.

 

Doncs això va ser el meu PACAP. En properes entrades us explicarem més, concretament us explicarem la nostra primera comunicació com a grup Fem Salut al Barri! Amb gran emoció per veure que no estem sols per tirar endavant la salut comunitària, però també amb la sensació que necessitaré unes quantes setmanes per digerir tota la informació rebuda i unes quantes més per poder aplicar-la en l’àmbit local.

Oriol Huguet  (amb l’inestimable ajuda de la Marta Coderch)!

Banc de Llet

L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.

Des de juliol de 2014, l’ABS Centelles  és un centre referent per la captació de mares donants de llet. Fem difusió de l’existència del banc i al mateix  temps ens encarreguem de realitzar l’entrevista inicial i l’extracció de sang per saber si les mares poden ser o no donats. Amb aquesta iniciativa s’ha buscat facilitar l’accés de les possibles  dones  donats de llet materna  d’osona i rodalies al banc de llet, estalviant el desplaçament de les dones fins a Barcelona o Manresa.

L’objectiu és captar possibles mares donants de llet materna tot i fent d’intermediaris entre les mares i el banc de sang i teixits.

La nostra feina és informar a mares que estan alletant als seus nadons de l’existència del banc de llet així com de fer l’entrevista inicial i l’extracció de sang per tal de poder iniciar el procés de donació, si la dona és apta.

L’activitat aquest any (juny 2015 a juny de 2016) ha disminuït respecte l’any anterior passant de 20 a 13 mares donats. De les 13 mares només 4 són de la nostra ABS.

El dia 16 d’abril, coincidint amb la marató de sang, varem posar una parada informativa per promocionar la donació de llet materna.

llet materna

ÉS PER TU

L’ associació ÉS PER TU és una ONG amb seu a Barcelona. Els cooperants han organitzat des de l’any 1998, viatges i estades a Catalunya de nens i nenes ucraïnesos, afectats per les radiacions derivades per l’explosió nuclear de Txernòbil. Els projectes es poder treure els nens de les zones contaminades i portar-los a Catalunya per a que puguin recuperar les seves defenses naturals entre set i vuit anys, segons el criteri mèdic, així, és la millor manera d’evitar possibles malalties futures originades per la radioactivitat.

 

Els nens ucraïnesos estan amb nosaltres al nadal (aproximadament un mes) i a l’estiu (aproximadament dos mesos).

 

Procedeixen de la població de Ivankiv (Ucraïna) i de les aldees properes a pocs quilòmetres de la central nuclear i “ÉS PER TU” és l’única associació de Catalunya que col•labora amb el centre oficial “Doviria” creat per la UNESCO per atendre aquests nens amb tota la seva problemàtica adquirida.

 

Les edats dels nens que viatgen per primera vegada, estan compreses entre els sis i deu anys.

 

Després de 25 anys de l’explosió, encara han de passar 1000 anys perquè les zones contaminades tornin a estar completament netes. La radioactivitat ho contamina tot, des de l’aigua que beuen, l’aire que respiren, passant pels aliments que cultiven i que més tard consumeixen.

 

Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroide, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques.

 

Estem treballant a fons perquè els costos per a les famílies siguin els més baixos possibles, perquè així, el seu esforç sigui menor en aquests moments econòmics.

 

El programa bucodental s’inicia al 2012, amb la doctora Berta Agustí, actualment s’encarrega la Dra Rivas, Dra Rodriguez , Dra Diez-Cascón i Dra García. Nosaltres com a centre hem dissenyat un programa de salud bucodental, per al nens i nenas acullits a Cataluya. El programa consisteix en la prevención i tractament de caries, malposició i malalties de genives.

Desde l’any 2015 vam rebre una subvenció de l’ONG i tením els costos de material coberts.  

Sabem què és la salut comunitària ?

imatge salut

Mentre l’Anna (infermera del CAP Sagrada Familia) i jo (resident de quart any de MFiC del CAP Sagrada Familia) preníem un cafè després d’un matí de visites domiciliaries, va sorgir preguntar-nos quin és el coneixement que tenim el personal dels centres d’atenció primària (tan assistencial com no assistencial) en relació a l’activitat comunitària del nostre barri.

Donat que a les dues ens agradaria visibilitzar més aquest cognom de comunitària que portem en les respectives especialitats, ens va sorgir la idea de fer un qüestionari online dirigit a tot el personal dels CAPsd’UDACEBA per esbrinar quin és el grau de coneixement tenim.

De seguida que ho vam plantejar al grup de Fem salut al barrila idea va agradar molt i es va iniciar la difusió en cinc àrees bàsiques de salut: tres urbanes dins de Barcelona (Sardenya, Roger de Flor i Sagrada Familia) i  dues fora de Barcelona (CAPI Baix-a-Mar i Vic).

Els resultats que vàrem obtenir en l’estudi descriptiu transversal van ser molt interessants.

El tipus de professional que va participar van ser: 32% metges de família i un 29% infermeres, percentatges força similars. Pel que fa a la participació de les administratives va ser un 15%, tan per cent que considerem molt elevat i ens va fer reflexionar sobre el paper tan important, i de vegades invisible, en el dia a dia dels centres d’atenció primària en relació a l’atenció de l’usuari (telefònicament i en persona). No oblidem que son la primera línia assistencial dels centres de salut.El 9% van ser residents, el 5% les treballadores socials, 3% pediatres i 2% odontòlegs. L’altre fet que ens va sorprendre està dins del 5% d’altres, es tracta de la participació del tècnic de manteniment. La seva aportació ens sembla igual d’imprescindible que totes les altres i creiem que pot aportar una visió que difícilment el personal assistencial pot contemplar.

La segona pregunta de l’enquesta feia referència a si consideraven que les activitats comunitàries eren útils; el 80% va contestar que si i el 20% no. En quant a si informaven als usuaris de les propostes comunitàries, el 60% va respondre que de vegades, el 17% gairebé mai, el 14% sempre i el 9% mai. El grau de coneixement de les activitats comunitàries va ser: el 68% algunes activitats, el 22% no moltes, el 7% totes i el 3% cap.

Aquí podem objectivar la dificultat en la transmissió. Si no coneixem què s’està fent al barri tampoc podem fer propostes als nostres usuaris.

La difusió de les activitats comunitàries es fa de manera diferent a cada centre. Alguns utilitzen un correu electrònic setmanal amb una graella de les activitats, d’altres disposen d’un plafó on es pengen els calendaris, d’altres disposen de tríptics…

L’ús d’aquests recursos interns en el dia a dia va ser; 52% els utilitza i l’altre 48% no. Percentatges força similars, per tant, tot i que disposem d’eines per informar-nos, només la meitat els consultem. Potser caldria idear noves eines de transmissió de la informació així com fomentar les ja existents.

Les activitats que es van considerar de major utilitat van ser: en un 60% aquelles relacionades amb la Promoció de l’activitat física com son les caminades. En un 40% es va considerar que les xerrades i els tallers de promoció, educació i prevenció de la salut eren útils. En els dos casos es tracta majoritàriament de propostes promogudes des del CAP.

L’interès en participar en les activitats comunitàries va ser d’un 75% si que en tenia i un 25% no. Aquesta gran predisposició ens va fer reflexionar de quin era el motiu pel qual això era tan diferent en la pràctica diària. Pot ser que el fet de no disposar d’un horari dins la jornada laboral dedicat a aquestes tasques influencií? Pot ser que al no estar dins dels objectius que hem de complir els diferents professionals passi a segon terme i per tant sigui prescindible?

Per finalitzar l’enquesta es va deixar un espai perquè cadascú pogués realitzar propostes d’activitats comunitàries que consideraven importants. El 52% van realitzar aportacions. Dins de la diversitat d’activitats vàrem agrupar aquelles més demandades, van ser: tallers d’alimentació saludable, tallers de salut emocional i suport mutu i aquells que promocionaven l’activitat física.

I així finalitza aquest estudi descriptiu. Podem veure que estem força absorbits per l’activitat assistencial i tenim força desconeixement de la salut comunitària, sobretot d’aquella que es dona fora dels nostres centres de salut.

La cura de la salut i la malaltia també la podem trobar si ampliem la nostra mirada. L’estil de vida que portem és el determinant que més influència té en la salut de les persones i les activitats comunitàries incideixen sobre aquest.

Apropiem-nos d’aquesta mirada comunitària, sortim al carrer i fem salut als barris!

imatge salut 2

 

Alba Cabellos i Anna Blasi

CAP Sagrada Familia

El “Mural” de Fem Salut al Barri

El 6 de Maig, en el marc de les Jornades de Residents d’UDACEBA, vam fer la presentació oficial de la constitució del nostre grup de treball, Fem Salut al Barri UDACEBA així com dels primers estudis que tenim en marxa. Molt satisfets. Creiem que serà quelcom bo per la nostra Comunitat Docent, i que respondrem a la “necessitat de Comunitària” dels nostres residents, tutors i col·laboradors, així com de la població amb la que treballem.

Per transmetre-us quines sensacions vam recollir, volem compartir el contingut del “Mural” de Fem Salut al Barri que va estar penjant durant les Jornades i on els assistents podien escriure una paraula, la primera paraula que els hi vingués al cap al pensar en Salut Comunitària.

Diapositiva1

 

Hi ha manera millor de definir-la?

Gràcies a tots/es per la vostra participació

EAP Sardenya