Migdies comunitaris

En els últims anys s’han iniciat a tot Catalunya diversos projectes i iniciatives de prescripció social, que tal com s’explica a l’entrada del mes d’agost de 2018 ( EAP EL REMEI, Marta Dachs),  és  un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. Una forma de recomanar quelcom més que fàrmacs, de sortir de la consulta per anar a cercar salut a la comunitat.

Al barri de la  Sagrada Familia, des de la taula de gent gran del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), va sorgir la necessitat de fer un circuit de prescripció a nivell comunitari: on totes les entitats i serveis de la taula (com associació de veïns, Espai de la Gent Gran, serveis socials, primària de salut, Biblioteca Municipal…) en poguéssim ser prescriptors i també receptores. Se’n va fer primer una prova pilot  i després s’ha iniciat de forma regular des de gener de 2019 amb força èxit.

En començar a explicar el projecte a l’equip ens vam adonar de la importància de conèixer de primera mà els projectes i activitats (actius de salut) on dirigiríem als nostres usuaris. Les persones del grup que formem part de la Taula coneixem el funcionament i les persones responsables, però no és així amb tots els professionals del centre.  És difícil aconsellar una activitat que no coneixes del tot o si no saps si la persona que tens davant té el perfil adequat per aquell projecte.

Per tant es va decidir convidar les entitats i serveis al CAP, aproximadament una vegada al mes, a l’hora de les sessions clíniques. Han vingut els responsables de les activitats per a explicar-les i donar-les a conèixer a tots els professionals de l’equip. Hem anomenat aquestes presentacions Migdies comunitaris, ja que són una oportunitat única de conèixer  de primera mà alguns dels actius de salut de la nostra comunitat. S’expliquen les activitats, objectius, organització i també a quines persones va dirigit, com fer-ho per inscriure’s , a qui dirigir-se… és un moment per resoldre dubtes o  comentar casos concrets, però també un moment d’intercanvi d’idees, de propostes i de creació de sinèrgies amb les diferents entitats i agents que treballen al nostre barri.

Des que ho vam iniciar ja s’han presentat unes 10 entitats i seguim obrint les portes a més agents i entitats i així ampliar el treball en xarxa, ja sigui en prescripció social o en altres d’altra manera.

Alba Gili Serarols

Metgessa de Família

CAP Sagrada Família

Taller “Menjar és divertit” Festa major 2019

La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquesta es caracteritza per un alt consum de productes vegetals (fruites, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), consum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina,…), un baix consum de carns vermelles i utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir).

La piràmide de la dieta mediterrània es va crear amb l’objectiu de facilitar a la població una adequada selecció d’aliments. Els aliments que es troben a la base els hem d’ingerir en més quantitat en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha observat un descens del consum de fruites i hortalisses fresques, a favor d’altres productes més rics en greixos i sucres simples.

Amb l’objectiu de promoure una alimentació saludable als nostres infants, la comissió de comunitària del CAP Roger de Flor, hem fet un taller d’alimentació saludable pels infants del barri: “Menjar és divertit”, en un estand ubicat al carrer junt altres activitats de la festa major del nostre barri.

Durant l’activitat hem ensenyat hàbits saludables fent jocs amb una piràmide imantada, pintant la seva pròpia piràmide i hem berenat fruita.

Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample.

 

ROSTRES

Dins del nostres ambulatoris, molts cops tenim pacients dels que, més enllà del seu historial clínic, desconeixem les seves experiències vitals.  Quan aquestes experiències vitals tracten de processos migratoris, normalment comporten un període d’adaptació al nou lloc. Sovint ens centrem en aquest procés d’adaptació al nou lloc de residència, però ens oblidem en moltes ocasions de com han arribat a aquest lloc.

Els fluxos d’emigració i immigració comporten un gran repte pel sistema sanitari i en especial per l’atenció primària que estem a primera línia d’atenció.

Per un costat hi ha la part més de “salut pública” com és el cribratge de malalties importades, vacunació, etc… però molts cops no ens fixem en una part que facilitarà el procés d’integració i inclusió d’aquesta persona en la nostra ciutat que és el què han deixat i com ho han deixat. El procés d’arribada al nou lloc de residència (viatge, trasllats, centres d’acollida…) sovint afecta a la salut mental d’aquestes persones i afecta de forma més important als menors d’edat, que tenen menys recursos personals per poder afrontar aquests canvis.

En el nostre centre d’atenció primària atenem un centre d’acollida de menors emigrants no acompanyats (MENA) des de fa menys d’un any. Això ha suposat un repte pel  grup de salut comunitària per tal d’intentar establir una xarxa d’atenció integral, centrada en l’atenció sanitària, però també amb la inclusió d’aquests menors dins la nostra ciutat.

El projecte “Mediterranean Faces” és una iniciativa de “Stop Mare Mortum” i pretén d’alguna manera reflexar les experiències de migració viscudes per aquests menors mitjançant un dibuix i recopilar una imatge per a totes les persones que van perdre la vida fugint a través del mar Mediterrani.

Dins de l’espai que tenim en el nostre centre d’atenció primària que anomenem “CAPI-Art” hem volgut donar veu a un col·lectiu de pacients que atenem i que puguin compartir les  seves experiències vitals per tal que es pugui entendre a través d’una exposició que hem anomenat “Rostres”.

 

 

A la consulta, podem escoltar com un noi de 16 anys t’explica com ha vist morir un company seu en el viatge a Europa buscant un futur. Pels que no ho poden o volen escoltar la nostra forma de dóna’ls-hi veu és a través d’aquesta exposició.

Us deixem un recull d’alguns dels dibuixos que més ens han impactat:

De ben segur no us deixarà indiferents!!!

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

XIV Jornada AUPA 2018 “BON TEMPS PER A LA SALUT COMUNITÀRIA?”

El passat 18 de Gener es va realitzar a Salou la XIV Jornada AUPA 2018 “Bon temps per a la salut comunitària?” que s’havia aplaçat per la vaga d’atenció primària.

El  programa, constava  de diferents parts. Una primera que parlava del treball en xarxa i experiències en aquest àmbit. Una segona part on s’abordava l’avaluació en salut comunitària mitjançant l’exposició de diferents projectes. Desprès el III premi Albert Ramos i finalment una exposició sobre l’estat de la xarxa AUPA amb un suggerent títol “Xarxa AUPA…hem de plegar la paradeta?”.

De tot lo exposat en la jornada  em van cridar l’atenció: la Fundació Casal Amic de Tarragona i el projecte “Petits Lectors” de Pineda de Mar.

La Fundació Casal Amic és una entitat sense ànim de lucre en la que hi treballen actualment 15 professionals i que es  dedica a realitzar accions socio-educatives en l’àmbit de la formació, infància/família i acció comunitària. Els eixos en els que treballa aquesta acció comunitària son:

  • La transversalitat: superar les limitacions pròpies de les competències de les entitats
  • Arrelament territorial
  • Atenció de demandes i prevenció de necessitats
  • Justícia social i equitat

En la seva exposició destacaven que per poder realitzar aquesta acció comunitària, s’havia de treballar amb valors de comunicació, compromís, reprocitat, confiança, acceptació mútua i legitimitat. Recomanaven que per començar s’havia de tenir un mapa de recursos; posteriorment s’havia de realitzar un anàlisi o diagnòstic comunitari en el que participi el teixit social. S’havia de generar informació bidireccional i publicitat de les accions que havien de ser espontànies i estructurades .

Sobre el projecte de “Petits Lectors” de Pineda de Mar, van començar destacant  que l’estimulació dels menors estava demostrat que afavoria el desenvolupament cognitiu.  També com a objectiu destacava l’adquirir l’hàbit lector des de l’inici de la vida. D’aquesta manera havien generat una prescripció estructurada de lectura des de l’embaràs de la mare fins als 3 anys.

Estructuraven aquesta prescripció de lectura en diferents “receptes” adaptades a edat del menor en diferents estadis  conjuntament amb la biblioteca pública. La recepta constava de diferents propostes de lectura. També s’entregava un carnet familiar a la biblioteca per poder fer ús dels llibres i un carnet que identificava al menor com a “petit lector”.

Aquest projecte tot just està començant i està pendent d’avaluar el seguiment de les famílies. Si que a destacar que no havien fet contacte amb l’escola bressol i potser això podria afavorir el seguiment.

Finalment de la jornada, la sensació és que continuem fent moltes coses i molt diverses, algunes molt estructurades, d’altres gens estructurades. Hi ha ganes, però falta temps i metodologia.

Oriol Huguet

CAPI Baix-a-Mar

Atenció sanitària als adolescents al CAP

L’adolescència es caracteritza per ser un moment vital en què se succeeixen multitud de canvis biològics-socials-psicològics que afecten tots els aspectes fonamentals d’una persona. En aquests anys es modifica l’estructura corporal, els pensaments, la identitat i les relacions amb la família i la societat. És un període de transició entre la vida infantil i l’adulta que transcorre entre els dotze i els divuit anys, aproximadament. L’adolescent, generalment, gaudeix de bona salut, les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives. El problema és que els
adolescents consulten poc al metge de familia i a partir dels 14 anys ja no tenen una atenció médica integral programada com a l’etapa pediàtrica, per aquest motiu cal aprofitar quan consulta per patologia aguda i protocolitzar una visita de seguiment.

En aquesta visita hem de pregunatar sobre antecedents personals i familiars, estils de vida i hàbits tòxics i exploració física. Durant l’entrevista hem de mantenir una actitud propera, no paternalista, llenguatge accessible. Hem de garantir la privacitat i confidencialitat per aconseguir un vincle de confiança.

Per ajudar a estructurar i guiar l’entrvista clínica amb l’adolescent, Garcia-Tornel proposa un acrònim FACTORES: F= Familia; A= Amistats; C= Col.legi/feina;T= Tòxics ;O= Objectius; R=Riscs; E= Estima; S= Informació.

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen médic, el pla terapèutic i fer educació sanitària. Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats. L’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents.

Des de la web del CAP poden oferir webs acreditades on poden consultar. Una altra forma d’accés als adolescents és a través de les xarxes socials o internet. També fem difusió de les activitats que es realitzen al barri, tant a la nostra web com al taulell d’anuncis del CAP, per exemple: Curs per a famílies amb fills adolescents, Eix jove,,,,

Els projectes de salut comunitaris també ens permeten realitzar educació sanitària per promoure i millorar la salut dels adoloescents, actualment:

– “La Tarda Jove” és una iniciativa per a menors de 25 anys on les llevadores, ofereixen orientació i assessorament sobre sexualitat, relacions afectives i mètodes anticonceptius.
– Xerrades a les escoles realitzades per professionals sanitaris del CAP que es desplacen a les escoles per fer fer xerrades d’educació sanitària.

Elisabeth Florensa
Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample

Taller Cuidem al cuidador: perquè cuidar és viure dues vides

Les atencions que rep la gent gran provenen en un 70% exclusivament del seu entorn familiar, mentre que els serveis formals i professionals només proporcionen un 3% dels suports que rep.

Tenir cura d’una persona implica haver de fer múltiples activitats de manera diferent que condicionen la vida dels cuidadors principals.

La percepció de ‘sobrecàrrega’ augmenta quan les tasques del dia a dia no es poden adaptar d’una manera flexible en el temps  o quan requereixen una disponibilitat permanent.

Per aquesta demanda d’ajuda professional als cuidadors/es es crea el grup de Cuidem al cuidador. La finalitat d’aquest taller és poder fer psicoeducació de la malaltia que pateix la personal que cuiden, donar recolzament i suport, corregir pensaments automàtics desadaptatius, ajudar en les dificultats del dia a dia oferint tècniques d’organització del temps, habilitats comunicatives per afavorir la comunicació i tècniques de relaxació per evitar el síndrome burnout del cuidador.

Les sessions es realitzen en format de teràpia de grup, on s’aprenen de les experiències dels companys/es i s’estableixen noves xarxes socials d’ajuda i suport.

Animem a la població a participar en aquest taller.

 

Ivette Casas Güell

Neuropsicòloga EAP-Centelles

Nº Col: 15568

II Jornada Salut Comunitària ACEBA

El 12 d’Abril es va celebrar per segon any la jornada de salut comunitària UDACEBA a Vilanova i la Geltrú. En aquesta edició el tema va ser “Prescripció Social”. Com en l’any anterior, la jornada pretenia tenir un esperit de creació de xarxa entre professionals i una eina per copsar la pluralitat dels àmbits que abarca la salut comunitària pels residents. Com a novetats aquest any cal destacar que la jornada va passar a ser matí i tarda i també l’ús de l’espai Neàpolis gràcies a la col·laboració de la regidoria de serveis socials, salut i TEGAR de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En aquesta edició es van inscriure un total de 126 professionals, residents i estudiants universitaris de un total de 34 entitats diferents que pertanyien a 13 municipis.

La jornada va arrencar a Neàpolis amb la presentació formal i una dinámica que vàrem denominar “l’animòmetre” i que consistía en una escala visual analógica gegant que ens obligava a moure’ns segons les preguntes que ens feien. Un cop desperts van començar les presentacions.

El primer va ser l’Albert Planes, metge especialista en medicina familiar i comunitària de l’EAP Santa Eugènia de Berga. El tema era “Deixar de fer per poder fer” i va relatar la consulta d’un metge d’atenció primària un dia qualsevol. En aquesta descripció en forma de teatralització  de consulta darrera consulta, reflexionava sobre el que feia a la consulta i perquè ho feia.

Després va ser el torn de la Laura Coll-Planas de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la presentació “Salutogènesi: dels centres de malalties als centres de salut”.  En aquesta part va transmetre el model sanitari que es vol impulsar des de la salut comunitària, buscant que ens aporta salut i potenciant l’autonomia i l’empoderament del pacient.

Finalment  la Lara Álvarez (EAP Dreta de l’Eixample) i la Sílvia Simó (Eap Sagrada Família) van presentar “Funcionament d’un programa de prescripció social en un centre d’atenció primària”. Explicaven les fases del disseny d’un programa de prescripció social i com treballaven des de l’inici de la prescripció i el seguiment.

El “break” el vam fer al centre cívic La Geltrú on ens esperaven uns pacients molt especials. A banda d’esmorzar, vàrem poder recomanar actius de salut dels diferents municipis d’on eren els professionals a uns casos clínics imaginaris. Hi havia 3 casos clínics, un d’una cuidadora, un altre d’un noi jove i un altre d’una dona gran. Us deixem l’enllaç amb el document perquè pugueu revisar el que vàren contestar els assistents: https://drive.google.com/open?id=1grCTOn1CCZzkvct_03XM0a-gpiQXXdnm

Un cop esmorzats, aprofitant que ens haviem de dividir en grups, es va decidir colocar als integrants en forma de U, i un d’ells es colocava  a una distància d’uns 10m i corria cap al grup amb els ulls tancats, repetint-ho tots els integrants del grup.  La U representava “La Comunitària” . Cadascú (usuaris i professionals) té el seu ritme i la seva velocitat per arribar-hi, així com uns límits propis que que cadascú genera la incertesa i la confiança.

Un cop va acabar la dinámica es va iniciar el circuit d’activitats comunitàries.  Consistia en  explicar als grups projectes diferents per debatre’ls en petits grups i poder veure que s’havia fet bé, que s’havia fet malament i que es podía millorar. Els projectes eren 5:

  1. Dones Pakistaneses. EAP Sardenya
  2. Grup de suport a Cuidadors Formals. EAP Dreta Eixample
  3. Dones Magrevines. EAP Vic
  4. Valora’t i emociona’t. CAP Centelles
  5. Economat Social. CAPI Baix-a-Mar

Durant el debat es varen poder tractar diferents aspectos de la salut comunitària referents a organització d’equips, idees per implementar, models de salutogènesi, actius de salut a banda de fer xarxa entre diferents professionals.

La part de la tarda era la dedicada a les comunicacions en format vídeo o presentació. Es van presentar:

  1. “Centre Obert”. CAPI Baix-a-Mar.
  2. “Equilibradament. Eines per viure millor”. CAP Les Hortes
  3. “Taller de suport a l’alletament matern. Una xarxa social dinámica”. EAP Sardenya
  4. “Fiesta Mayor, salimos de la consulta para conocer nuestra comunidad”. EAP Dreta Eixample
  5. “Mindfulness a l’escola”. EAP Sardenya

Us deixem un vídeo que resumeix el tarannà lúdic de la jornada.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=i-5jYirLowY&w=560&h=315]

Us esperem en la tercera edició el proper 9 d’Abril de 2019.

Salut!

Mindfulness: la nova tendència per reduir l’estrès laboral.

L’estrès laboral és un dels principals problemes per a la salut i seguretat en el treball. La sisena enquesta sobre condicions de treball va concloure que  un 30% dels treballadors actius afirma patir estrès sempre o gairebé sempre.

Se sap que l’estrès afecta directament la salut, facilitant l’aparició de determinades malalties o accelerant el progrés d’una malaltia ja existent. Buscant diferents alternatives per reduir l’estrès, en els darrers anys és habitual trobar nombrosos llibres d’autoajuda, programes i cursos que ofereixen bregar amb l’estrès laboral i personal a través de la meditació mindfulness. Aquesta tècnica, que en un primer moment sembla nova, té les seves arrels en la meditació budista de fa més de 2500 anys i encara que en un primer moment ha estat associat a la medicina alternativa avui en dia s’està adoptant i implementant aquesta pràctica en els sistemes de salut i en l’educació.

El mindfulness es defineix segons Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditació mindfulness, com una forma de prestar atenció d’una manera especial i intencionada al moment present i sense jutjar. És considerat l’art de viure conscientment, d’aprendre a relacionar-nos de forma directa amb allò que està passant en la nostra vida, aquí i ara. Diversos estudis han demostrat que un entrenament en mindfulness ajuda al maneig de l’estrès laboral, fins i tot en els àmbits amb nivells més alts d’estrès com són la sanitat i l’educació. La raó es troba quan s’aconsegueix canviar la forma de veure la vida de “pilot automàtic”, reaccionant inconscientment als reptes diaris laborals a una reacció més conscient d’atenció plena.

Aquest apogeu de la pràctica mindfulness es deu als seus grans beneficis, múltiples i variats demostrats científicament; a nivell de benestar, la nostra salut millora, quan prenem consciiència ens cuidem més i ens en estimem més, i com a conseqüència es redueix l’estrès. Això, al seu torn té un efecte positiu també a nivell de treball amb una millora de l’atenció i concentració: quan estem bé personalment, ho expressem en totes les nostres esferes. És així que la nostra vida social també es veu afavorida per una millor relació amb els altres: disminuint la ira i augmentant l’empatia.

El mindfulness és una pràctica i com a tal s’aconsegueix arribar al seu cim a través d’un entrenament diari. S’entrenen tres habilitats: intenció; amabilitat amb la vida i amb un mateix, i connexió amb l’experiència d’estar present poden canviar la nostra forma de veure el pas de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness i viure en atenció plena pot ajudar-nos a prendre diferents perspectives més conscients en el nostre món laboral, social i personal, gaudint d’una vida més llarga i amb més felicitat.

Mindfulness: la nueva tendencia para reducir el estrés laboral. 

El estrés laboral es uno de los principales problemas para la salud y seguridad en el trabajo. La 6º encuesta sobre condiciones de trabajo concluyó que un promedio de 30% de los trabajadores activos afirma sufrir estrés siempre o casi siempre.

Se sabe que el estrés afecta directamente a la salud, facilitando la aparición de determinadas enfermedades o acelerando el progreso de una enfermedad ya existente.  Buscando diferentes alternativas para reducir el estrés, en los últimos años es habitual encontrar numerosos libros de autoayuda, programas y cursos que ofrecen lidiar con el estrés laboral y personal a través de la meditación mindfulness. Esta técnica, que en un primer momento parece novedosa, tiene sus raíces en la meditación budista hace más de 2500 años y, aunque en un primer momento ha sido asociado a la medicina alternativa hoy en día se está adoptando e implementando esta práctica en los sistemas de salud y educación.

Mindfulness se define según Jon Kabat-Zinn, principal promotor de la meditación mindfulness, como una forma de prestar atención de una manera especial e intencionada al momento presente y sin juzgar. Es considerado el arte de vivir conscientemente, de aprender a relacionarnos de forma directa con aquello que está ocurriendo en nuestra vida, aquí y ahora, en el momento presente. Estudios han demostrado que un entrenamiento y vida llena de mindfulness ayuda al manejo del estrés laboral, incluso en las profesiones con más nivel de estrés como sanidad y educación. La razón se encuentra cuando se consigue cambiar la forma de ver la vida de “piloto automático”, reaccionando inconscientemente a los retos diarios laborales a una reacción más consciente de atención plena.

Este apogeo de la práctica mindfulness se debe a sus grandes beneficios, múltiples y variados demostrados científicamente; a nivel de bienestar, nuestra salud mejora, cuando somos conscientes nos cuidamos más y nos queremos más, y como consecuencia se reduce el estrés. Esto, tiene a su vez un efecto positivo también a nivel de trabajo con una mejora de la atención y concentración: cuando estamos bien personalmente, lo expresamos en todas nuestras esferas. Es así que nuestra vida social también se ve favorecida por una mejor relación con los demás: disminuyendo la ira y aumentando la empatía.

Mindfulness es una práctica y como tal se consigue llegar a su cima a través de un entrenamiento diario. Tres habilidades: intención; amabilidad con la vida y con uno mismo, y conexión con la experiencia de estar presente pueden cambiar nuestra forma de ver el paso de la vida. En definitiva, aplicar mindfulness y vivir en atención plena puede ayudarnos a tomar diferentes perspectivas más conscientes en nuestro mundo laboral, social y personal, disfrutando de una vida más larga y con mayor felicidad.

Yesenia Vazquez Maneiro

Resident d’infermeria familiar i comunitària

EAP Dreta Eixample

Grup d’amics d’Albera

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Salut Comunitària d’Albera Salut, amb  estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona. Les tres entitats compartim una idea de promoció de la salut entenent-la com una part d’atenció a la persona/comunitat que, des d’una visió positiva de la salut, desplega programes i actuacions orientats a donar eines per gestionar, comprendre, enfortir les seves capacitats individuals i les habilitats per la vida. D’aquesta manera es pretén incrementar el control sobre la seva salut, així com els factors que hi influeixen.

Aquest procés amb la comunitat i els seus agents socials s’inicià el 2010 a partir d’una reflexió : “Què és la salut?”, “ Com l’entenem?” i “Com es genera Salut?” que corrobora les teories de visió de la salut més bio-psico.social.

La població ens diu que la salut per ells és: no sentir-se sol, ser feliç i tenir benesta rentre d’altres mencions sempre relacionades en aquest espai de la salut integrativa. En cap cas ens parlen de dislipèmia o de nivells de sucre…

Fent referencia al que enten la població com a salut, en aquest grup es treballa seguint el marc de la sultogènisi i dues de les teories que l’integren: les habilitats per la Vida i el Sentit de Coherència.

En aquest sentit, en la nostra Àrea Bàsica tenim com a objectiu la creació i aplicació d’un programa de promoció de la salut que es desenvolupa a través de dues línies estratègiques: a la consulta i amb la comunitat.

A la consulta: : es facilita el treball dels professionals de l’ABS mirada de les habilitats per la Vida, on tots aniran realitzant un curs per formar-se en aquests aspectes.  

A la comunitat: es dinamitza i acompanya a la comunitat per facilitar la seva responsabilitazció vers la seva salut i actuant a favor de la seva promoció.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agruparen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i també recolzar les activitats que ja es duien a terme a les diferents poblacions.

El grup d’Amics d’Albera esdevé una plataforma d’intercanvi i difusió d’experiències, activitats i iniciatives, també es un espai de reflexió,  formació i d’acompanyament de projectes.

Per posar un exemple: aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïna amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal. En aquest sentit es reforcen els vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.  Actualment i gràcies treball del grup d’amics d’albera,  aquest 2017 ha nascut un receptari intergenaracional i intercultural. Està escrit per àvies i avis del poble i il·lustrat per els néts i netes d’aquests, a on el nostre equip d’atenció primària hi ha participat de manera molt activa. D’aquesta manera, un llibret de receptes tradicionals, esdevé un actiu més de salut per aquest poble.logoamics alberacartell amic alberaamics albera