Campanya d’informació i  vacunació de la Grip, al Mercat !!

Diumenge 24 de novembre varem ser una estona al Mercat del poble , donant consells i recomanacions sobre com evitar el contagi de la Grip i Refredats i els que varen voler també se’ls hi va administrar la vacuna de la grip. 

És una altra manera  de Fer Salut !! ,

Es una activitat comunitària i una manera d’apropar-nos a la nostra població  per  informar dels beneficis de la vacunació antigripal.

Un dels objectius  era informar, desmitificar falses creences i acostar la manera preventiva més eficaç per evitar el contagi de la grip que és la VACUNACIÓ.

Varem  passar una estona diferent i molt agradable.

Molta gent se’ns va apropar per demanar que fèiem, d’altres, tot i negant la vacunació van rebre amb molt grat la informació i el consell  i d’altres per felicitar-nos per la iniciativa, en general varem detectar molt bona acollida i no descartem l’any vinent de fer una matinal !!

FOTO: (Esquerra a dreta): Carme Sayos regidora Salut ajuntament Centelles; Sílvia Narejos Metge de Família i Directora EBA CENTELLES; Lourdes Tuneu Direcció Salut Comunitària ; Sara Esteve Infermera assistencial, referent vacunes ;Dolors Molera Infermera assistencial, subdirecció infermeria


I si afegim la comunitat a la formació dels professionals…?

Sovint, quan ens plantegem realitzar una formació en l’àmbit de la salut, busquem ponents perquè d’una forma o una altra ens puguin donar llum sobre un tema concret. Si la persona que realitza l’exposició no aconsegueix atraure l’atenció del públic, el tema s’explica d’una forma poc clara o el tema directament és poc interessant, s’aconsegueix acreditar l’assistència a una jornada o formació, però poc més.  

El passat 28 de Novembre,  es va realitzar a Vilanova i la Geltrú una jornada en salut mental que vàrem titular “Entrevista Clínica. Un repte compartit”. Aquesta jornada era un compromís del pacte territorial entre proveïdors sanitaris del Garraf i incloïa ambulatoris, CSMA, CSMIJ i CASD. La premissa en la que ens vàrem basar era en que l’entrevista clínica la conformaven dos interlocutors principals (professional de la salut i pacient) i un entorn (família) i que tots tenien que tenir veu en la formació dels professionals de la salut.

Amb aquesta premissa, vàrem definir dues taules. La primera, on els professionals del CSMA, CSMIJ i CASD, varen poder explicar i definir punts clau en l’entrevista clínica. La majoria d’aquests punts clau tractaven d’ajudar als metges, infermeres i treballadors socials d’atenció primària per tal de poder realitzar un abordatge el millor possible en el temps del que disposaven. Cadascun d’aquests professionals va fer incís i va explicar peculiaritats de l’entrevista de l’àmbit en el que treballava: adults, infanto-juvenil i drogodependències.

En la segona taula, es va convidar a dues entitats (AFAMM i Activament) en l’àmbit de salut mental a parlar sobre entrevista clínica en primera persona. 2 pacients i 2 familiars, varen explicar que és el que valoraven positivament i el que valoraven negativament quan participaven en una entrevista clínica i que no necessàriament tenia a veure amb conceptes clínics, si no amb elements com l’estigma (o etiqueta), solitud, informació,…La dinàmica com va funcionar la taula era una de les persones explicava el seu relat, i dos moderadors anaven fen preguntes sobre el seu cas; no es permetia intervenir al públic fins al final de les 4 exposicions on van poder preguntar.

Per tal de generar aquestes dinàmiques, es varen fer 4 trobades per tal d’adaptar contingut. Per aquestes trobades va ser imprescindible l’ajut de l’espai “SITUA’T” que va fer d’enllaç entre salut i pacients. En la primera trobada es va explicar la formació i es va plantejar si volien formar-ne part. En la segona trobada es va aprofundir una mica més sobre què es podia fer i amb quanta gent assistent es veurien còmodes de poder treballar. En la tercera i quarta trobada es va treballar com relatar d’una manera constructiva i positiva un relat que potser podia fer-los recordar episodis negatius o que potser els feien exaltar una mica per les vivències que van tenir. Amb tot això i un cop conegut el relat, els moderadors van fer preguntes incidint sobre els aspectes positius i aspectes negatius en l’àmbit de l’entrevista clínica.

Vaig tenir la sort de ser la persona encarregada de dinamitzar aquests grups conjuntament amb el Cristian Vinagre de l’ ”Espai Situa’t”. I dic sort, perquè crec que poder dinamitzar aquests grups m’ha aportat molt més que qualsevol seminari, curs o jornada sobre entrevista clínica que pugui fer en la vida.

Els professionals que varen assistir a la jornada, ens varen transmetre que seria important que d’ara en endavant seria importantíssim que els pacients participessin en la formació dels professionals, sobretot en àmbits sensibles com la salut mental. Per tant i acabant, sota el meu punt de vista, cal implementar la visió de la salut comunitària en la formació a professionals de la salut de forma rutinària. Recordo, una part de “l’acte mèdic” depèn del metge, però l’altre del pacient i les famílies, i sovint ens n’oblidem.

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

I després de la diagnosi… què???

El setembre de 2016 es va constituir la Taula de Salut Comunitària de Vic, impulsada pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural. Actualment la Taula de Salut Comunitària de Vic està formada per 20 professionals de 16 serveis diferents d’àmbits socials i de la salut,  local i comarcal.

Els objectius principals de la Taula de salut són:

  • Promoure la salut de la població de Vic, en tots els espais, des d’una perspectiva de salut comunitària i intercultural, posant especial atenció en aquells grups més vulnerables o amb majors dificultats de tenir les mateixes oportunitats.
  • Treballar per una millora de la qualitat de vida i benestar biopsicosocial dels diversos grups de Vic i les persones que els formen.

A iniciativa de la Taula de Salut Comunitària de Vic, es va desenvolupar la Diagnosi de Salut Comunitària de Vic, que es va presentar l’octubre de 2018.

L’objectiu de la Diagnosi era comptar amb un document objectiu, de qualitat i fidedigne de la realitat de la ciutat des d’on començar a treballar la salut comunitària.  

A la Diagnosi es van detectar diversos reptes de treball, d’entre els quals es va prioritzar de forma participativa el de les persones grans, sobretot pel que fa als temes de solitud i maltractaments.

La Taula de salut comunitària a partir de la priorització fa els següents passos:

  • Extreu una anàlisi més detallada dels temes vinculats a persones grans de l’informe global.
  • Fa cerca d’entitats, serveis i altres recursos que treballen amb el tema amb l’objectiu de conèixer tot allò que s’està fent a la ciutat en relació a les persones grans.

Convoca aquestes entitats i serveis a una dinàmica participativa al mes de gener 2019.

Dinàmica participativa 2019

Objectiu general:

  • Conèixer la situació a Vic i la perspectiva dels serveis, equipaments i recursos que treballen amb persones grans.

Objectius específics:

  • Detectar projectes, serveis, entitats i equipaments vinculats al treball amb i per les persones grans que treballen per fer front a situacions de negligència i solitud d’aquest col·lectiu.
  • Recollir iniciatives, reptes i propostes de millora entorn a la solitud i les situacions de negligència en vers les persones grans.
  • Identificar poblacions d’especial risc i situacions d’especial necessitats dins el col·lectiu de les persones grans.
  • Identificar projectes actius a la ciutat que s’adrecen a gent gran especialment vulnerable.

Conclusions

Crear una xarxa de coordinació o comissió multidisciplinària per crear sinèrgies, millorar la relació i generar vincles entre els diferents serveis i programes.

Formació de professionals.

Portar a terme campanyes de sensibilització.

Disposar d’informació sobre projectes (per exemple, “Tracta’m bé”).

Revisar protocols i crear-ne de nous.

Disposar de més recursos econòmics per oferir ajuts tipus beques menjador.

Disposar de places d’urgència en residències per casos de maltractaments o negligència

Es crea la Comissió de Persones Grans abril 2019.

Comissió de les persones Grans

Què ha fet la comissió de persones grans?

S’està treballant amb una guia de recursos vinculat a les persones grans i que aquests recursos i actius s’entrin a la web actius i salut.

Pel que fa a formació la III jornada de Salut comunitària de Vic s’emmarca amb la temàtica de les persones grans. S’inclou alguns temes que preocupen a la comissió de les persones grans com l’habitatge.

Es en el marc de la comissió es presenta el projecte TRACTA’M BÉ, una campanya de sensibilització i prevenció de maltractaments de persones grans que va néixer al Solsonès i s’ha anat estenent a diferents llocs del territori i es decideix començar a treballar-lo en clau ciutat.  

Migdies comunitaris

En els últims anys s’han iniciat a tot Catalunya diversos projectes i iniciatives de prescripció social, que tal com s’explica a l’entrada del mes d’agost de 2018 ( EAP EL REMEI, Marta Dachs),  és  un mecanisme formal per a què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb risc d’aïllament social i/o simptomatologia de malestars de la vida quotidiana. Una forma de recomanar quelcom més que fàrmacs, de sortir de la consulta per anar a cercar salut a la comunitat.

Al barri de la  Sagrada Familia, des de la taula de gent gran del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), va sorgir la necessitat de fer un circuit de prescripció a nivell comunitari: on totes les entitats i serveis de la taula (com associació de veïns, Espai de la Gent Gran, serveis socials, primària de salut, Biblioteca Municipal…) en poguéssim ser prescriptors i també receptores. Se’n va fer primer una prova pilot  i després s’ha iniciat de forma regular des de gener de 2019 amb força èxit.

En començar a explicar el projecte a l’equip ens vam adonar de la importància de conèixer de primera mà els projectes i activitats (actius de salut) on dirigiríem als nostres usuaris. Les persones del grup que formem part de la Taula coneixem el funcionament i les persones responsables, però no és així amb tots els professionals del centre.  És difícil aconsellar una activitat que no coneixes del tot o si no saps si la persona que tens davant té el perfil adequat per aquell projecte.

Per tant es va decidir convidar les entitats i serveis al CAP, aproximadament una vegada al mes, a l’hora de les sessions clíniques. Han vingut els responsables de les activitats per a explicar-les i donar-les a conèixer a tots els professionals de l’equip. Hem anomenat aquestes presentacions Migdies comunitaris, ja que són una oportunitat única de conèixer  de primera mà alguns dels actius de salut de la nostra comunitat. S’expliquen les activitats, objectius, organització i també a quines persones va dirigit, com fer-ho per inscriure’s , a qui dirigir-se… és un moment per resoldre dubtes o  comentar casos concrets, però també un moment d’intercanvi d’idees, de propostes i de creació de sinèrgies amb les diferents entitats i agents que treballen al nostre barri.

Des que ho vam iniciar ja s’han presentat unes 10 entitats i seguim obrint les portes a més agents i entitats i així ampliar el treball en xarxa, ja sigui en prescripció social o en altres d’altra manera.

Alba Gili Serarols

Metgessa de Família

CAP Sagrada Família

Taller “Menjar és divertit” Festa major 2019

La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquesta es caracteritza per un alt consum de productes vegetals (fruites, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), consum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina,…), un baix consum de carns vermelles i utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir).

La piràmide de la dieta mediterrània es va crear amb l’objectiu de facilitar a la població una adequada selecció d’aliments. Els aliments que es troben a la base els hem d’ingerir en més quantitat en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha observat un descens del consum de fruites i hortalisses fresques, a favor d’altres productes més rics en greixos i sucres simples.

Amb l’objectiu de promoure una alimentació saludable als nostres infants, la comissió de comunitària del CAP Roger de Flor, hem fet un taller d’alimentació saludable pels infants del barri: “Menjar és divertit”, en un estand ubicat al carrer junt altres activitats de la festa major del nostre barri.

Durant l’activitat hem ensenyat hàbits saludables fent jocs amb una piràmide imantada, pintant la seva pròpia piràmide i hem berenat fruita.

Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample.

 

ROSTRES

Dins del nostres ambulatoris, molts cops tenim pacients dels que, més enllà del seu historial clínic, desconeixem les seves experiències vitals.  Quan aquestes experiències vitals tracten de processos migratoris, normalment comporten un període d’adaptació al nou lloc. Sovint ens centrem en aquest procés d’adaptació al nou lloc de residència, però ens oblidem en moltes ocasions de com han arribat a aquest lloc.

Els fluxos d’emigració i immigració comporten un gran repte pel sistema sanitari i en especial per l’atenció primària que estem a primera línia d’atenció.

Per un costat hi ha la part més de “salut pública” com és el cribratge de malalties importades, vacunació, etc… però molts cops no ens fixem en una part que facilitarà el procés d’integració i inclusió d’aquesta persona en la nostra ciutat que és el què han deixat i com ho han deixat. El procés d’arribada al nou lloc de residència (viatge, trasllats, centres d’acollida…) sovint afecta a la salut mental d’aquestes persones i afecta de forma més important als menors d’edat, que tenen menys recursos personals per poder afrontar aquests canvis.

En el nostre centre d’atenció primària atenem un centre d’acollida de menors emigrants no acompanyats (MENA) des de fa menys d’un any. Això ha suposat un repte pel  grup de salut comunitària per tal d’intentar establir una xarxa d’atenció integral, centrada en l’atenció sanitària, però també amb la inclusió d’aquests menors dins la nostra ciutat.

El projecte “Mediterranean Faces” és una iniciativa de “Stop Mare Mortum” i pretén d’alguna manera reflexar les experiències de migració viscudes per aquests menors mitjançant un dibuix i recopilar una imatge per a totes les persones que van perdre la vida fugint a través del mar Mediterrani.

Dins de l’espai que tenim en el nostre centre d’atenció primària que anomenem “CAPI-Art” hem volgut donar veu a un col·lectiu de pacients que atenem i que puguin compartir les  seves experiències vitals per tal que es pugui entendre a través d’una exposició que hem anomenat “Rostres”.

 

 

A la consulta, podem escoltar com un noi de 16 anys t’explica com ha vist morir un company seu en el viatge a Europa buscant un futur. Pels que no ho poden o volen escoltar la nostra forma de dóna’ls-hi veu és a través d’aquesta exposició.

Us deixem un recull d’alguns dels dibuixos que més ens han impactat:

De ben segur no us deixarà indiferents!!!

Oriol Huguet Briva

CAPI Baix-a-Mar

De la consulta al barri. 5 d’abril Vilanova

El divendres 5 d’abril celebrarem la 3a edició de la Jornada de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, en horari de 9.00 a 14.30 h.

Consulta el programa de la Jornada.

Inscripcions obertes! Emplena el formulari d’inscripció.

COMUNICACIONS: Podeu presentar les vostres comunicacions fins el 21 de març. Consulta aquí les bases.

CONCURS DE FOTOGRAFIA/VÍDEO: Envia’ns una imatge o vídeo curt representatiu de la Salut Comunitària al teu centre de treball, abans del dia 1 d’abril. Participa aquí!

XIV Jornada AUPA 2018 “BON TEMPS PER A LA SALUT COMUNITÀRIA?”

El passat 18 de Gener es va realitzar a Salou la XIV Jornada AUPA 2018 “Bon temps per a la salut comunitària?” que s’havia aplaçat per la vaga d’atenció primària.

El  programa, constava  de diferents parts. Una primera que parlava del treball en xarxa i experiències en aquest àmbit. Una segona part on s’abordava l’avaluació en salut comunitària mitjançant l’exposició de diferents projectes. Desprès el III premi Albert Ramos i finalment una exposició sobre l’estat de la xarxa AUPA amb un suggerent títol “Xarxa AUPA…hem de plegar la paradeta?”.

De tot lo exposat en la jornada  em van cridar l’atenció: la Fundació Casal Amic de Tarragona i el projecte “Petits Lectors” de Pineda de Mar.

La Fundació Casal Amic és una entitat sense ànim de lucre en la que hi treballen actualment 15 professionals i que es  dedica a realitzar accions socio-educatives en l’àmbit de la formació, infància/família i acció comunitària. Els eixos en els que treballa aquesta acció comunitària son:

  • La transversalitat: superar les limitacions pròpies de les competències de les entitats
  • Arrelament territorial
  • Atenció de demandes i prevenció de necessitats
  • Justícia social i equitat

En la seva exposició destacaven que per poder realitzar aquesta acció comunitària, s’havia de treballar amb valors de comunicació, compromís, reprocitat, confiança, acceptació mútua i legitimitat. Recomanaven que per començar s’havia de tenir un mapa de recursos; posteriorment s’havia de realitzar un anàlisi o diagnòstic comunitari en el que participi el teixit social. S’havia de generar informació bidireccional i publicitat de les accions que havien de ser espontànies i estructurades .

Sobre el projecte de “Petits Lectors” de Pineda de Mar, van començar destacant  que l’estimulació dels menors estava demostrat que afavoria el desenvolupament cognitiu.  També com a objectiu destacava l’adquirir l’hàbit lector des de l’inici de la vida. D’aquesta manera havien generat una prescripció estructurada de lectura des de l’embaràs de la mare fins als 3 anys.

Estructuraven aquesta prescripció de lectura en diferents “receptes” adaptades a edat del menor en diferents estadis  conjuntament amb la biblioteca pública. La recepta constava de diferents propostes de lectura. També s’entregava un carnet familiar a la biblioteca per poder fer ús dels llibres i un carnet que identificava al menor com a “petit lector”.

Aquest projecte tot just està començant i està pendent d’avaluar el seguiment de les famílies. Si que a destacar que no havien fet contacte amb l’escola bressol i potser això podria afavorir el seguiment.

Finalment de la jornada, la sensació és que continuem fent moltes coses i molt diverses, algunes molt estructurades, d’altres gens estructurades. Hi ha ganes, però falta temps i metodologia.

Oriol Huguet

CAPI Baix-a-Mar

Atenció sanitària als adolescents al CAP

L’adolescència es caracteritza per ser un moment vital en què se succeeixen multitud de canvis biològics-socials-psicològics que afecten tots els aspectes fonamentals d’una persona. En aquests anys es modifica l’estructura corporal, els pensaments, la identitat i les relacions amb la família i la societat. És un període de transició entre la vida infantil i l’adulta que transcorre entre els dotze i els divuit anys, aproximadament. L’adolescent, generalment, gaudeix de bona salut, les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives. El problema és que els
adolescents consulten poc al metge de familia i a partir dels 14 anys ja no tenen una atenció médica integral programada com a l’etapa pediàtrica, per aquest motiu cal aprofitar quan consulta per patologia aguda i protocolitzar una visita de seguiment.

En aquesta visita hem de pregunatar sobre antecedents personals i familiars, estils de vida i hàbits tòxics i exploració física. Durant l’entrevista hem de mantenir una actitud propera, no paternalista, llenguatge accessible. Hem de garantir la privacitat i confidencialitat per aconseguir un vincle de confiança.

Per ajudar a estructurar i guiar l’entrvista clínica amb l’adolescent, Garcia-Tornel proposa un acrònim FACTORES: F= Familia; A= Amistats; C= Col.legi/feina;T= Tòxics ;O= Objectius; R=Riscs; E= Estima; S= Informació.

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen médic, el pla terapèutic i fer educació sanitària. Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats. L’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents.

Des de la web del CAP poden oferir webs acreditades on poden consultar. Una altra forma d’accés als adolescents és a través de les xarxes socials o internet. També fem difusió de les activitats que es realitzen al barri, tant a la nostra web com al taulell d’anuncis del CAP, per exemple: Curs per a famílies amb fills adolescents, Eix jove,,,,

Els projectes de salut comunitaris també ens permeten realitzar educació sanitària per promoure i millorar la salut dels adoloescents, actualment:

– “La Tarda Jove” és una iniciativa per a menors de 25 anys on les llevadores, ofereixen orientació i assessorament sobre sexualitat, relacions afectives i mètodes anticonceptius.
– Xerrades a les escoles realitzades per professionals sanitaris del CAP que es desplacen a les escoles per fer fer xerrades d’educació sanitària.

Elisabeth Florensa
Laura Illamola

EAP Dreta de l’Eixample

Taller Cuidem al cuidador: perquè cuidar és viure dues vides

Les atencions que rep la gent gran provenen en un 70% exclusivament del seu entorn familiar, mentre que els serveis formals i professionals només proporcionen un 3% dels suports que rep.

Tenir cura d’una persona implica haver de fer múltiples activitats de manera diferent que condicionen la vida dels cuidadors principals.

La percepció de ‘sobrecàrrega’ augmenta quan les tasques del dia a dia no es poden adaptar d’una manera flexible en el temps  o quan requereixen una disponibilitat permanent.

Per aquesta demanda d’ajuda professional als cuidadors/es es crea el grup de Cuidem al cuidador. La finalitat d’aquest taller és poder fer psicoeducació de la malaltia que pateix la personal que cuiden, donar recolzament i suport, corregir pensaments automàtics desadaptatius, ajudar en les dificultats del dia a dia oferint tècniques d’organització del temps, habilitats comunicatives per afavorir la comunicació i tècniques de relaxació per evitar el síndrome burnout del cuidador.

Les sessions es realitzen en format de teràpia de grup, on s’aprenen de les experiències dels companys/es i s’estableixen noves xarxes socials d’ajuda i suport.

Animem a la població a participar en aquest taller.

 

Ivette Casas Güell

Neuropsicòloga EAP-Centelles

Nº Col: 15568